Dos esperits
Dos esperits
Renato Roque Barth
Els pobres no poden oblidar que són marginats per una minoria de gent que, lluny de construir el Regne de Déu, construeixen el seu món propi, conduint els homes, animals, naturalesa, terra, tot, cap a la perdició. A aquests la Bíblia els anomena “el món”. Aquests odien Crist i els seus seguidors: “Quan el món els odïi, recordin que abans que a vostès, em va odiar a mi. No seria el mateix si vostès fossin el món, ja que el món estima el que és seu” (Jn 15, 18-20). Tenim doncs, dos esperits que es contraposen: el de Déu i el dels homes que són “món”. El món odia els cristians perquè aquests, com Déu, lluiten per construir estructures més justes i humanes en aquesta terra. Vegem en què consisteix el seguiment de Jesús i com pensa “el món”.
Com pensa i treballa Déu
(Jesús i els seus seguidors)
L’home
Ha de ser lliure i treballar i viure unit als demés germans i fills de Déu.
La terra
És un regal de Déu per a tots els seus fills. No es ven com a possessió perpétua (Lev 25,23)
Aliment, aigua, aire
Són bens essencials per a una vida digna i feliç. Per això tots hi han de tenir accés.
Religió
És l’eix que uneix tots els actes i vida personal i grupal. Dóna un sentit més profund a tot el que existeix.
Família
És l’organització bàsica, però no pas exclusiva de la societat. El cristià pertany també a la comunitat.
Treball
És un deure de tots. És vàlida la dita antiga: “De cadascú segons les seves possibilitats. Per a cadascú segons les seves necessitats”.
Salut
Déu, que és Pare, vol veure tots els seus fills amb salut. La salut va ser la preocupació més gran de Jesús, i la va recomanar als seus deixebles.
Organitzacions
Els cristians estem compromesos amb el canvi social. Cap cristià no pot defugir l’organització dels pobres en una societat més justa i fraterna.
Celebració, oració
Els cristians sentim gust i necessitat de trobar-nos amb els altres germans per orar junts i celebrar la vida.
Regne de Déu, salvació
És l’organització definitiva de felicitat plena, construïda conjuntament per Déu i tots els seus fills. La nostra participació es dóna en aquest món, salvant l’ésser humà i tota la naturalesa de la destrucció, promovent la pau i la justícia. Els qui ho fan tindran participació garantida en el Regne Etern.
Com pensa i treballa el món
(Els rics i els seus)
L’home
Ha d’explotar la força de treball dels seus semblants per tal d’enriquir-se i gaudir.
La terra
Se l’ha de concentrar en poques mans per mantenir el control sobre la classe treballadora.
Aliment, aigua, aire
Mantenir-ne el control és la forma més fàcil de sotmetre la mà d’obra a un treball forçat i infrahumà.
Religió
No cal preocupar-se’n, ja que la vida acaba en aquest món, segons pensen.
Família
Darrere les seves parets hi ha, normalment, una dona esclava. Els bens s’acumulen de pare a fill.
Treball
És una maledicció de la qual cal alliberar-se. S’ha d’explotar els demés per poder assolir-lo.
Salut
Busquen construir un sistema de salut només per a ells, una minoria. Els pobres “doncs, que es morin”, diuen.
Organitzacions
Ja que no poden dominar el món sencer tot sols, organitzen sindicats patronals, partits polítics per perpetuar el seu domini damunt els pobres.
Celebració, oració
Atès que creuen en un cel que no té res a veure amb aquest món, volen una celebració desencarnada, com un desfogament personal.
Regne de Déu, salvació
No creuen en Déu ni en el seu regne. Per això senten odi contra tots els que així pensen, i els combaten amb els seus plans diabòlics. Per tal de satisfer les ambicions personals són capaços de tot, de “perdre” fins i tot, més que de “salvar”.