ECOLOGIA INTEGRAL: RECONVERTIR-HO TOT

Pere Casaldàliga i José María Vigil

Només deixarem de destruir la natura –i d’autodestruir-nos- quan ens dotem d’una nova visió que ens faci conscients de la dimensió sagrada de la natura i del nostre caràcter plena i orgullosament natural.

Així va dir-ho, amb veu profètica, l’EATWOT, l’Associació Ecumènica de Teòlegs/es del Tercer Món, a la seva darrera Assemblea Mundial, a Djakarta, Indonèsia, fa cinc anys. I va raonar-ho, breu però sòlidament, en el seu document, “Visió ecològica i supervivència planetària”.

El repte continua essent-hi, més viu i urgent que mai. La COOP21 de París no ens ha aclarit els dubtes, i la reducció de gasos d’efecte hivernacle que s’ha de posar en marxa per no sobrepassar el límit dels 2ºC a final de segle, és de tal magnitud, que sembla irrealitzable. En efecte, per mantenir-nos en aquest límit els països desenvolupats han de reduir les seves emissions en un 70% (o un 85% si assumeixen el plus de la seva responsabilitat històrica) abans del 2050... Però les dades actuals diuen que al pas que anem, ja el 2030 (aquí a tocar) haurem emès tot el gas hivernacle “pressupostat” per al 2050. Estem en un carreró sense sortida, a l’espera de programar una nova Cimera en la que reconeixerem estar molt pitjor que el desembre de 2015? Serà aleshores massa tard ja?

Malgrat que la consciència ecològica creix en el món, podem dir que encara no hi ha voluntat política a les societats ni en els seus governs, ni prou moviment a l’opinió pública per al canvi que necessitem. Es pot dir que, majoritàriament, continuem essent deutors de la vella visió, la que va causar el problema. Encara hi és, activa i hegemònica. I té raó l’EATWOT: mentre continuem veient el món amb aquella vella visió, no deixarem aquesta còmoda i suïcida actitud de depredar la natura per un idolatrat supòsit de “creixement econòmic”.

Ho ha dit també la Laudato Si’: fa falta una “conversió ecològica”. Una conversió que arribi a ser una veritable “revolució cultural”, matisa el papa Francesc, i proposa com a eix operatiu aquest nou concepte que ha suscitat tan bona acollida, l’”ecologia integral”, ajuntant allò social i allò polític, allò cultural i allò personal, totes les dimensions de la realitat, interrelacionades i articulades.

La nostra agenda es vol sumar a aquest clam mundial, creixent, tot i que encara insuficient. Es suma al crit dels teòlegs i teòlogues del Tercer Món, especialment d’aquells països que ja estan patint els efectes de l’escalfament planetari amb milers de refugiats climàtics –el crit de la Terra a l’uníson amb el crit dels pobres! -. I es suma també al clam de la Mare Terra, al de les selves mutilades, els boscos calcinats, els rius contaminats, les muntanyes foradades, els animals acorralats en els seus hàbitats envaïts i les espècies en extinció... com a conseqüència de les ambicions desmesurades i egocèntriques d’una espècie que s’ha autoproclamat diferent, superior, propietària de la creació, i que mira la resta de la Natura com un simple rebost de “recursos naturals” al servei del “desenvolupament econòmic”.

Urgent conversió ecològica! Descobrir que és una antiga manera de mirar el món la que ens està apropant al desastre, a l’ecocidi, al suïcidi en definitiva. Mentre mantinguem la vella visió reduccionista, dualista, antropocèntrica, utilitarista, desencantada, ignorant de les dimensions profundes de misteri... continuarem depredant la natura i destruint el nostre hàbitat. És sobretot qüestió de software, de visió, d’idees, de canvi de paradigma, d’una nova manera d’entendre el món i la vida i a nosaltres mateixos dintre seu. Des de la nova visió de l’ecologia integral, des dels seus nous supòsits, s’ha de reconvertir tot: la societat, l’economia, el sistema energètic, el sistema de producció, el concepte de desenvolupament, l’educació, els nostres estils de vida, el pensament i fins i tot l’espiritualitat...

Un any més, grans firmes llatinoamericanes i mundials ens acompanyen amb la seva paraula lluminosa i fraterna sobre la necessitat de reconvertir-ho tot des de la perspectiva d’una ecologia integral. L a nostra Agenda aposta decididament per aquesta ecologia i entra de ple a la tasca, posant-se al servei dels educadors, els militants de la Causa de la Terra i dels pobres, per, entre tots, ajudar els lectors, els grups i comunitats, a assumir la Nova Visió que ens permetrà estimar la Natura com a nosaltres mateixos/es, i sentir la seva sacralitat com la nostra pròpia.

Només podrem aturar el desastre climàtic si transformem la societat amb una nova cultura profundament ecològica. Tasca urgent. Tasca noble. Àrdua feinada. Rescat d’emergència. I potser, després de la COOP21, darrera oportunitat per salvar la vida del Planeta tal com avui la coneixem. Mereix la pena. Anem per feina.