Ignacio Dueñas García de Polavieja

La humanitat s’extingirà per un procés lineal de robotització, degut a la hipertrofia acrítica de l’ús de la tecnologia. I no sembla pas que ningú se n’adoni o n’estigui preocupat. Però no fa pas falta que s’extingeixi perquè mereixi la pena aquesta extinció, si ens atenem al sistema absolutament totalitari que, per ceguesa, apatia o ignorància, hem permès que s’instal·li, ens dirigeixi i ens hipervigili, per al lucre d’una immensa minoria, no tenint gaire res que envejar-li al nazisme o a l’estalinisme.

         D’aquesta manera, el present tecnocapitalisme es basa en l’hipercontrol dels nostres moviments digitals i en la cessió de les nostres dades a la xarxa. Com sosté en Jordi Pigem en el seu llibre Pandèmia i postveritat. La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial, el rastre digital dels usuaris de la xarxa (tendeix a ser tota la humanitat), l’acumula la National Security Agency, pertanyent al govern dels EUA, i el guarda en un centre d’emmagatzematge del desert d’Utah, dotat amb milers de milions de bytes per persona viva. Això ens converteix en la humanitat més dirigida i controlada de la història, i als EUA, en l’estat més espia del planeta, superant l’Alemanya de Hitler, la URSS d’Stalin o la Xina de Mao.

         «Tot allò que teclegem i diguem directament a través dels mitjans digitals (...) pot ser rastrejat i emmagatzemat (...). L’extracció i venda del nostre rastre digital ha donat peu a les majors concentracions mai vistes de diner i poder», afirma Pigem.

         Si les darreres dècades els grans guanys de l’economia mundial eren de les empreses financeres i petrolieres, ara han estat substituïdes per les multinacionals de l’activitat digital, principalment Apple, Microsoft, Google, Amazon i Facebook, les cinc empreses de més valor borsari des de fa només un parell d’anys.

         En aquesta direcció s’orienta la reflexió de Shoshana Zuboff qui, a la seva obra The age of surveillance capitalism, sosté que «el capitalisme de la vigilància (...) pretén apropiar-se de l’experiència humana com a matèria primera per a pràctiques comercials ocultes», la qual cosa constitueix, afirma, «una amenaça per a la naturalesa humana», així com «un enderrocament de la sobirania popular».

         És a dir, es tracta no només de la fi de la llibertat humana sinó, de facto, de la mateixa democràcia. I el pitjor és la manca de consciència i de reacció davant del que està succeint: la caiguda de la humanitat en el major aparell totalitari de la seva història, si bé de manera subtil, però no pas per això menys intensa. És la distòpia d’Un món feliç d’Aldous Huxley feta realitat. En aquesta obra es narra com als ciutadans, per atrofiar la seva capacitat crítica, se’ls proporcionava tota mena de diversions i distraccions. Entre les quals, les orgies obligatòries (orgyporgies), la droga evasiva (soma) i els espectacles d’alta tecnologia (feelies).

         Les  orgyporgies serien avui el sexe escapista i hedonista; és a dir, la indústria de la pornografia (precisament a la xarxa) i la de la prostitució, generadores d’uns guanys astronòmics. El soma seria el narcotràfic i el consum irresponsable de drogues, que ja va fer servir Nixon per sufocar la revolta hippie. I el feelie, l’entreteniment de l’alta tecnologia, que avui en dia són els xats, el facebook, les xarxes socials, el porno a la xarxa, els fòrums, els selfies...

         No obstant, no és pas l’única distòpia literària, la de Huxley. George Orwell, a la seva obra 1984, ja es referia amb el concepte de Gran Germà a la hipervigilància a la qual estem sotmesos. Sembla que va ser ahir quan Marx va dir que «la religió és l’opi del poble»; o Marcuse, més recentment, que «la televisió és l’opi del poble». Avui podem sostenir que «la tecnologia digital és l’opi del poble».

         Per tot això, fa només un parell d’anys, s’hi ha donat una volta de rosca més: el 2020, ja en el marc de la covid, es va publicitar el Great Reset (o gran resetejada). Es tracta d’un projecte promogut pel Fòrum Econòmic i Mundial, finançat, molt significativament, per la Fundació Gates, alguns dels principals bancs del món (JP Morgan i Goldman Sachs), i les grans empreses tecnològiques (Google, Amazon i Facebook).

         Amb aquests finançadors ja es poden sospitar les intencions. Ara bé: en què consisteix, de manera confessa, el Great Reset? Consisteix en, en el context de la covid, donar un salt qualitatiu en la digitalització de la societat. O com sosté un dels seus impulsors, Klaus Schwab, es tractaria d’«una fusió de tecnologies que desdibuixa les línies entre les esferes física, biològica i digital». Dit d’una altra manera, sostenim nosaltres, el principi de l’extinció de la realitat, per immersió en allò virtual, la qual cosa ens recorda el concepte de metavers.

         Aquest projecte, darrer fonament dels recents canvis en la nostra quotidianitat pel confinament del coronavirus (soledat, estrès, problemes psicològics, atenció mèdica no presencial, tancament radical dels espais de convivència, separació física...), consisteix, per poc que s’hi reflexioni, en un procés de profunda deshumanització per robotització de la immensa majoria de la humanitat, per al benefici econòmic de la immensa minoria de la humanitat.

         Però n’hi ha més: en pocs anys serà tècnicament possible buidar el contingut del nostre cervell, fins i tot de manera involuntària, en una gran ment artificial. I per tant el buidament total de la personalitat de l’individu. Serà la fi de la poca llibertat que encara ens queda. I no només això: l’historiador Harari ja ha avisat que en dues generacions la intel·ligència artificial haurà superat la humana. Aleshores, com afirma Hawking, aquella se’ns n’anirà de les mans.

         Serà la nostra fi, si abans no ens hem robotitzat i perdut les nostres capacitats essencials (la corporeitat, l’emocionalitat, la instintivitat i l’espiritualitat) en un procés irreversible i lineal de robotització. És a dir, la transformació de l’ésser humà en el cyborg, i d’aquí en el robot.

         Tot això és una de les principals amenaces de l’espècie, juntament amb la guerra nuclear, la pobresa i el col·lapse ecològic. Però, mentre que davant de totes aquestes amenaces ja hi ha certa consciència i resistència, davant la distòpia tecnològica no hi ha absolutament res, més enllà d’alguna reflexió lúcida que encara no s’ha estès entre l’opinió pública.

         Per tant, s’haurà de crear. S’ha de fomentar una actitud massiva de rebel·lia i pensament crític. Tot això desembocarà en tot un moviment social, que es podria anomenar ecotecnologia, i que hauria, entre d’altres idees, de fomentar el següent:

• Sorgiment de pensadors i estudiosos que analitzin la problemàtica i ofereixin vies de resistència.
• Creació d’un teixit de divulgadors i publicistes que portin les reflexions dels teòrics a la gent del carrer, per provocar un canvi de mentalitat.
• Foment del pensament crític, així com difusió de nous hàbits d’ús davant tota mena de dispositius electrònics.
• Aplicació de la nova mentalitat, inèdita a dia d’avui, a cada una de les dimensions de la quotidianitat, tendent a desvirtualitzar la quotidianitat i tornar-la real.
• Sorgiment d’activistes socials que combatin, mitjançant tota mena de pressió (jurídica, política, mediàtica, de carrer...) el maridatge entre les multinacionals i allò digital.

         Ens temem que, en cas de no produir-se el desvetllar de la humanitat davant de tot això, només quedi (és una possibilitat) una minoria d’inadaptats i contraculturals que, tal com els homes llibre de l’excel·lent novel·la de Bradbury, Fahrenheit 451, preservin la llibertat i la humanitat, malgrat que els costi la satanització per part de la resta de la societat.

         El papa Francesc, en la seva Laudato Si, va emprar la paraula «contracultural» per esmentar la forma de vida que es pogués alliberar de la dinàmica totalitzant de la tecnologia, més enllà de la seva dimensió funcional i complementària. Senzillament, davant d’aquesta situació, no hi ha més opcions: o contracultura o extinció.

         O, com afirma Jordi Pigem: «Atenció: estem personalitzant els robots i, alhora, estem robotitzant les persones. Atenció a les transformacions sense precedents en què ha entrat el món. Atenció al món de la vida, en el present, aquí i ara».