El comerç just, la biodiversitat i el dret a romandre a la pròpia terra
El comerç just, la biodiversitat i el dret a romandre a la pròpia terra
Cecilia Peñaherrera
Un dels drets bàsics de les persones hauria de ser el de poder triar de viure al seu lloc d’origen, on van néixer els seus avantpassats, on reposen els seus morts i on hom pot escoltar la música amb què va créixer, respirar els aromes que el van envoltar des de sempre i riure amb la gent que el va ensenyar a humanitzar-se.
Però aquest dret està essent arrasat darrerament, ja que l’empobriment dels pobles del Sud del planeta, a costa de l’enriquiment il•limitat dels països del Nord, està obligant a centenars de milers de persones de zones molt extenses, a abandonar els seus paisatges, la seva família i tot el que estimen, per migrar, buscant fonts de supervivència.
Una de les principals raons que expliquen que la misèria dels països del Sud creixi és la injustícia del comerçide les transaccions que es produeixen incessantment entre els països productors de matèries primeres i la rica biodiversitat dels boscos i els mars. Els països industrialitzats paguen barat, molt barat, la fusta, el cafè, el petroli, el cautxú, el coure, el peix, els minerals de tot tipus… i inclús no paguen res per les riqueses de la biodiversitat i per la saviesa tradicional dels pobles a l’hora de conrear la terra i de fer servir les plantes medicinals! Al mateix temps estan patentant aquests coneixements i aquesta riquesa per més tard tornar-la a vendre als països del Sud com a invents de les indústries del Nord.
Gràcies a aquestes formes injustes de relació amb els països no industrialitzats, a les societats riques els resulta possible mantenir el seu estil de vida d’alt confort i extrem balafiament.
La vella història colonial amb nova cara
Aquesta no és una història nova: de fet, és una realitat de més de cinc-cents anys, és la mateixa història colonials, que en l’actualitat es manifesta amb aquesta altra cara, la del comerç injustielsaqueig de la biodiversitat. A la dècada dels norantes, els preus de les matèries primes no van deixar d’abaratir-se fins que alguns productes van aribar als preus més baixos del segle (com el cafè), mentre que els preus dels productes manufacturats no han deixat d’incrementar-se.
Alguns líders llatinoamericans ho van dir en una cimera mundial recent (Londres, juliol 2003): les ajudes al desenvolupament són una caritat insuficient i innecessària, el que els pobles dels països no industrialitzats necessiten i exigeixen són termes comercials justos per als seus productes i respecte cap a la seva biodiversitat i saviesa ancestral.
Com ja ha dit Vandana Shiva, aquesta investigadora, ecologista i activista índia, que s’ha ubicat en la primera línia del debat mundial per les seves raons contundents: la defensa de la biodiversitat i el comerç just és avui en dia la manera més rotunda de resistència. Per a milions de persones, aquestes són les vies més clares per defensar el seu dret a no haver d’abandonar el seu lloc d’origen i de preservar el que més estimen: el seu propi estil de vida, fent viable aquest altre Món Possible en el que avui somiem i que volem infantar.
Cecilia Peñaherrera
(Fundació SER.GI)