Gna. Eugenia Russian

El món al llarg de la història ha tingut expressions de violència i les nostres societats no se n’escapen. La violència és una manifestació apresa i pot afectar als joves del món i generar diferents situacions problemàtiques o conflictives, personals, socials, polítics o culturals.
El tema de la NOviolència, NO a la violència verbal, NO al discurs violent en els mitjans de comunicació social, és fonamental en la formació dels nostres joves. La inclusió juvenil requereix d’un esforç addicional del grup familiar i de la societat per preparar les futures generacions amb major maduresa per aconseguir un món en pau i harmonia entre els éssers humans.
És important també considerar com una sortida a la violència i amb mires a una societat més inclusiva obrir espais a la participació productiva pels joves, mitjançant l’impuls d’una economia social de participació en les diferents formes d’organització econòmica productiva, amb característiques d’inclusió social que s’han de promoure a
l’Amèrica Llatina.
Per tant, el compromís històric dels joves cap a una Cultura de pau requereix d’un esforç constructiu per aconseguir-la. La Pau no arriba per generació espontània enmig d’una cultura de competència i ambició. La
pau no es dona, es construeix.
En conseqüència, la pau ha de ser part de la formació a la llar, a l’escola o institucions educatives on es formen els nens, nenes i adolescents. En aquest aspecte, la pedagogia per la llibertat és fonamental. Es requereix un acostament intel·ligent, actualitzat i adient sobre l’ètica i l’espiritualitat com a dimensions de l’ésser humà. Això ajudarà a aportar elements essencials en la formació dels joves perquè els allunyi de la cultura de la violència.
És important recordar les paraules del sacerdot Juan Vives Suriá, fundador de Fundalatin, en el seu discurs als joves l’any 1987: “Joves, no sucumbiu mai davant la temptació de la violència, la droga, el consumisme de l’esclau lliure. A vosaltres us toca construir des d’ara un segle XXI sense armes, en pau, amb justícia i llibertat. És hora de caminar junts creients i no creients, nord, sud, est, oest. Per construir un món solidari i just. Un autèntic nou ordre econòmic que asseguri una pau justa i veritable”.
El repte dels joves en aquest moment històric és la transformació del pensament, per superar visions insensibles, com la cultura del guany màxim sense responsabilitat, on s’assumeixin i es respectin les diferents cosmovisions, on conèixer la nostra història i trencar les barreres de la injustícia, l’opressió i formar part del canvi que totes i tots
volem, encaminats cap a una humanitat més fraterna. Per generar una justícia forta i amb canvis veritables.