El Deute de l’«altra mundialització»
El Deute de l’«altra mundialització»
Subcomandant Insurgent Marcos
Signe de la nova època és la mundialització -globalització l’anomenen, amb evident anglicisme. I en els últims anys tots anem descobrint que el que és dolent no és la mundialització, sinó la direcció neoliberal i egoista que ha pres, direcció que s’ha de contrarestar i de corregir. Si el capital no cessa de mundialitzar-se i concentrar-se, l’alternativa també ha d’articular-se més i més, fins a mundialitzar-se: Aquest és un deute pendent que carreguem tots, el deute de "l’altra mundialització".
Fa anys que l’EZLN és un cas de "l’altra mundialització", un exemple a seguir en moltes altres lluites. Transcrivim un dels comunicats que va fer públic l’EZLN referent a la “Consulta Internacional i a la Jornada pels Exclosos del Món”, que evidencia que Marcos i els seus ja van acomplir bé amb aquest deute, avui dia obligat.
Subject: COMUNICAT: LA CONSULTA INTERNACIONAL I LA JORNADA PELS EXCLOSOS
Data: Fri, 19 Mar 1999 20:40:17 -0600
De: enlacecivil@laneta.apc.org
EXÈRCIT ZAPATISTA D’ALLIBERAMENT NACIONAL, MÈXIC.
17 de març de 1999.
A la Societat Civil Nacional i Internacional:
Germans i germanes:
Per tenir el cap en l’ona futbolística, em vaig oblidar d’explicar-los el funcionament de la Consulta Internacional i la Jornada Internacional pels Exclosos del Món.
Ara resulta que als llocs menys pensats hi ha gent que està interessada a participar fent sentir la seva veu. Hi ha, per exemple, Jordània, Singapur, Hong Kong, Austràlia, les Illes Canàries, Indonèsia, Pakistan, Índia, Nepal, Zàmbia i les Illes Fidji. Però no només allà, també hi ha brigades a: Escòcia, Argentina, Bolívia, Xile, Cuba, Nicaragua, Panamà, Puerto Rico, Uruguai, Paraguai, Estats Units, Canadà, Japó, Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Estat Espanyol, França, Holanda, Anglaterra, Irlanda, Itàlia, Noruega, Suècia i Suïssa.
A Jakarta, que és una illa de Java, a Indonèsia, més de 2 dotzenes de persones, que inclouen Munir, Tatma i Dwi, van firmar un manifest de suport a la Consulta. I a la regió de Sanin (que significa, em diuen, “l’ombra de les muntanyes”), al Japó, van registrar la brigada “The Ninjas” i ens conviden a visitar-los perquè els nens d’allà volen conèixer-nos (pensen que som Ninjas mexicans!). A Xile, molt a prop del Pol Sud, la brigada “Sherlock” fa honor al seu nom i resol els misteris per difondre la Consulta. A Bèlgica, la brigada “Manuel Álvarez Bravo” explica la importància dels Acuerdos de San Andrés. A Nicaragua, aixecant-se de les runes que va deixar l’huracà Mitch, preparen la Consulta i la Jornada pels exclosos.
A Alemanya, va néixer la brigada “Zapata Lebt Noch” (que vol dir, diuen, “Zapata viu”). També a Alemanya, la brigada “L@s Dadaístas Incomplet@s” sumen la força d’una perrita vieja del Paraguai i preparen una vetllada de 7 hores sobre la Consulta, la nit del 20 de març. A Catalunya, que bé podria ser un municipi autònom de Chiapas (per tant zapatista que hi ha allà), però que és a l’Estat Espanyol, i més concretament a Vic, capital d’Osona, han preparat un llibre gegant amb informació de la Consulta. A Montreal, el Canadà, la brigada “Acteal” va estar informant sobre la Consulta als afores d’un espectacle dels Tigres del Nord. A Toronto, també al Canadà, saluden la sortida dels delegats zapatistes.
I a Noruega, la brigada “La Cucaracha” avisa que pot coordinar-se amb tots els que siguin més al nord d’Uruapan! (sí, Michoacán). A Estrasburg, França, hi ha una brigada que s’anomena “CIA” que, ben segur, no és la CIA gringa sinó el “Cercle de Idealistes Associés” (alguna cosa així com “Cercle d’Idealistes Associats”). A Barcelona, hi ha una brigada que s’anomena “El Quijote Aguamielero”, i a Río Cuarto, Córdoba, l’Argentina, una altra que s’anomena “La Mera Petatera”.
A Albuquerque, Nou Mèxic, USA, les nacions índies Navajo/Dineh, Apatxe, Paiute, Lakota, Jemez, Cherokee, Pawnee, Comanxe, Tewa, Tiwa, Towa, Acoma, Zuni, Hopi, Sac i Fox, reclamen el seu dret a participar en la Consulta d’acord amb la Constitució mexicana de 1821 i formen la Brigada “First Nations North to South”.
També als Estats Units proliferen les brigades promogudes pel Movimiento Estudiantil Chicano de Aztlán (MECHA), la Campanya Nacional pel Vot Absent 2000, el Frente Indígena Oaxaqueño Binacional, la Plataforma Democràtica, la Hermandad Mexicana, i molts altres i altres. Per exemple, la brigada "ALAS", a Glendale, Califòrnia, ha muntat una exhibició fotogràfica; a Denver, Colorado, una dona demana que registrin el seu marit (servida, senyora); a Nova York, la brigada "AZUL" cobreix el Bronx, Harlem, Manhattan, Queens, Staten Island i Nova Jersei.
A Sacramento, Califòrnia, hi ha un programa de ràdio on s’explica el que passa aquí, així que des d’aquí enviem una salutació als radiooients de “Tiro Directo” a Sacramento i els convidem a participar en aquesta Consulta, que és pel reconeixement dels drets dels pobles indis, és a dir, dels pobles que van donar vida i cultura a molts i moltes dels quals escolten aquest programa. A Storrs, Connecticut, la brigada “El Solitario” té només un element, però com si fossin 1.111. A Nova York, la brigada “La Realidad” demostra que el món és un mocador i que, sigui on sigui, caminem. A San Diego hi ha la brigada “Villista Antiimperialista Remember Columbus?” que... sense comentaris.
Però el més excel•lent en els últims dies és la formació de la Brigada Prodrets de la Raça-San Diego que ens comunica que el Projecte de Presos Chicanos Mexicans desenvoluparà la Consulta en diversos penals dels Estats Units on hi ha milers de mexicans i mexicanes presos. La Brigada no té diners, així que només podrà enviar 500 butlletes als principals penals d’EUA. I des d’aquí els diem: “¡No le aunque, raza! ¡A darle ese!”
Seguint amb això, els informo que totes les Coordinadores Nacionals que han sol•licitat el seu registre a l’Oficina de Contacte han estat acreditades. Idees per a comptar vots i trametre resultats? Aquí en va una: que les brigades i coordinacions enviïn per correu electrònic els resultats de la Consulta i que, després, per correu postal enviïn les actes de les votacions. És una idea, però n’hi pot haver més i, sens dubte, millors. Mutatis mutandi, seria alguna cosa així com “una consulta on càpiguen moltes consultes”, oi?
Però vegi vostè que no tot és Consulta i brigades. També s’estan preparant, i bé, diversos actes per a la Jornada Internacional pels Exclosos del Món. Segons ens expliquen, hi ha ja activitats programades a: França, Alemanya, Anglaterra, Puerto Rico, Canadà, Nicaragua, Argentina, Dinamarca, la Península Ibèrica i les Illes Canàries. A Nicaragua es prepara un carnaval de trobada per al dia 21 a la tarda. A Catalunya, València i Saragossa es preparen sengles festes de la imaginació; a les Illes Canàries realitzaran una trobada a Guayadeque (Illa de Gran Canària). A Dinamarca, a Copenhaguen, el Mexico Gruppen i Tinku tenen ja preparades diverses activitats.
A l’Argentina, a Bariloche, Bahía Blanca, Arequito, Chabas, San José de la Esquina, Buenos Aires i Rosario, enllaçaran la jornada del 21 amb el dia de la MEMÒRIA, 24 de març, en el qual s’uneixen els lluitadors argentins per marxar i demanar que la memòria visqui. Ens escriuen i ens adverteixen: “Ja ve l’esclat!. Com? Doncs amb afiches, música, murals, transmissions radials, vídeos, seminaris, batucada (per allà, diuen, hi haurà León Gieco), ball, en fi, dignitat en moltes formes i colors”.
Aquestes bones persones (perquè són bones i són persones), es van comprometre tant amb la Consulta que es van encomanar la tasca de buscar mexicans i mexicanes en tota l’Argentina. I cada un o una que troben, fan una festa que se sent el soroll fins aquí. De nou avui, l’Internet s’ha sacsejat amb una notícia que va d’un costat a l’altre d’aquesta heroica xarxa de ciberexclosos. El motiu? La xarxa de l’Argentina havia trobat, en un poblet de menys de 5.000 habitants, una mexicana! Festa! Però, a més, la mexicana té molt interès a participar en la Consulta. Doble festa! Coses com aquesta són les que mai no entendran els de dalt: el per què de tanta festa i enrenou quan un troba l’altre (una altra, en aquest cas).
Hi ha molts actes més i molt bons tots. Tots i totes els felicitem i els desitgem el millor (que, no obstant això, sempre serà poc, comparat n amb el que mereixen). Quan ens arribi més informació, l’anirem donant.
Així anem, doncs. Tal com s’apropa la data, creixen les iniciatives. I amb elles, els tots i totes que abracen el món des de tots els racons oblidats del planeta, i que, abraçant, es troben.
Bé! Salut i que la festa de trobar l’altre no s’acabi mai.
Des de les muntanyes del Sud-est mexicà,
Subcomandant Insurgent Marcos
Mèxic, març de 1999.
Http://www.laneta.apc.org/consultaEZLN