El deute de la mort

El DEUTE DE LA MORT

PERE CASALDÀLIGA


Néixer endeutat, viure endeutat, morir endeutat... és el destí de tots els pobres del Tercer Món, el si fatal de la nostra Amèrica. I estar endeutat així equival a ser privat de la vida. El Deute Extern és la mort interna.

Acabem habituant-nos a aquesta guerra total, la més mortífera de totes les guerres que registra la Història humana. L’expressió màxima de la dominació internacional. El major crim del capitalisme. Guerra, dominació, crim, per altra banda, justificats cínicament en el Dret Internacional: es tracta d’un “deute”, i el deute és un deure i un dret, els deutes es paguen...

Els nostres polítics, les convencions internacionals, la consciència desmobilitzada o subservent fan del Deute Extern la Constitució real dels nostres Pobles sotmesos. A causa del Deute no podem fer Reforma Agrària; a causa del Deute no podem atendre ni la salut, ni l’educació, ni els salaris... Som el pati del FMI, la barraca del Banc Mundial.

Contestar el Deute és ingenuïtat política, fuga històrica, irresponsabilitat econòmica. I continuem pagant, no el Deute, sinó amb prou feines els seus interessos: onze mil milions de dòlars per any al nostre miserabilitzat Brasil!

Les Esglésies històriques, en aquest país, sense populismes ni irresponsabilitats, per principis d’ètica i per exigència evangèlica elemental, ja van declarar conjuntament que el Deute Extern és immoral: no es pot pagar, ni s’ha de pagar.

Però el sentit comú i les estadístiques honestes saben molt bé que ja hem pagat aquest Deute, amb interessos d’espoliació, de misèria i de mort.

Si alguna intersolidaritat pot salvar la nostra Amèrica del col•lapse econòmic i social a què el Primer Món i els seus mecanismes ens condemnen, aquesta seria la voluntat integrada, llatinoamericanament unida, de no pagar el Deute Extern. Sempre serà més ingenu, més cínic, més suïcida, que paguem per morir, per veure els nostres Pobles aniquilats per la gana, per les malalties, per la marginació mundial.

Contra el Deute Extern, la Dignitat continental interna!