El dret a somniar

Eduardo Galeano


Qui sap com serà el món més enllà del 2000.

Tenim una única certesa: si encara estem aquí, aleshores ja serem gent del segle passat, i, pitjor encara, serem gent del mil•lenni passat.

No obstant això, encara que no puguem endevinar el món que serà, bé que podem imaginar el que volem que sigui. El dret a somniar no figura entre els trenta drets humans que les Nacions Unides proclamaren a finals de l’any 1948. Però si no fos per ell, i per les aigües que dóna de beure, els altres drets es moririen de set.

Delirem, doncs, una estoneta. El món, que va cap per avall, es posarà dret:

-En els carrers, els automòbils seran trepitjats pels gossos.

-L’aire estarà net dels verins de les màquines i no tindrà més contaminació que la que surt de les pors humanes i de les humanes passions.

-La gent no serà manipulada per l’automòbil, ni serà programada per la computadora, ni serà comprada pel supermercat, ni serà mirada pel televisor.

-El televisor deixarà de ser el membre més important de la família, i serà tractat com la planxa o la rentadora.

-La gent treballarà per viure, en lloc de viure per treballar.

-En cap país aniran a la presó els nois que es neguin a fer el servei militar, sinó aquells que vulguin fer-lo.

-Els economistes no diran nivell de vida al nivell de consum ni diran qualitat de vida a la quantitat de coses.

-Els cuiners no creuran que a les llagostes els encanta que les bullin vives.

-Els historiadors no creuran que els països els encanta ser envaïts.

-Els polítics no creuran que als pobres els encanta menjar promeses.

-El món ja no estarà en guerra contra els pobres, sinó contra la pobresa, i la indústria militar no tindrà més remei que declarar-se en fallida per sempre més.

-Ningú morirà de fam, perquè ningú morirà d’indigestió.

-Els nens del carrer no seran tractats com si fossin deixalles, perquè no hi haurà nens al carrer.

-Els nens rics no seran tractats com si fossin diners, perquè no hi haurà nens rics.

-L’educació no serà privilegi d’aquells que puguin pagar-la.

-La policia no serà la maledicció d’aquells que no puguin comprar-la.

-La justícia i la llibertat, germanes siameses condemnades a viure separades, tornaran a ajuntar-se, ben unides, esquena amb esquena.

-Una dona, negra, serà presidenta del Brasil, i una dona, negra, serà presidenta dels Estats Units d’Amèrica. Una dona índia governarà Guatemala, i una altra Perú.

-A l’Argentina, les boges de la Plaza de Mayo seran exemple de salut mental, perquè elles es negaren a oblidar en els temps de l’amnèsia obligatòria.

-La Santa Mare Església corregirà algunes errades de les pedres de Moisès. El sisè manament ordenarà «Festejaràs el cos». El novè, que desconfia del desig, el declararà sagrat.

-L’Església també dictarà un onzè manament, que se li havia oblidat al Senyor: «Estimaràs a la Natura, de la qual en formes part».

-Tots els penitents seran celebrants, i no hi haurà nit que no sigui viscuda com si fos l’última, ni dia que no sigui viscut com si fos el primer.