El feminisme em va canviar la vida

Virginia Vargas

És probable que a Virginia Vargas la fes decidir pel feminisme l’opinió del seu company d’aquell moment. Ella venia de la militància en un partit d’esquerra i acabava d’enllestir un postgrau en Ciències Polìtiques. Quan va comunicar al seu company la decisió de treballar per al feminisme, ell li va dir sorprès: “Com pot ser?” Tu ets una dona brillant, tens un postgrau i tantes coses per endavant... Per què vols perdre el temps i la teva riquesa teòrica en aquesta bajanada que no serveix per a res, l’assumpte de les dones?”.

“Una opinió semblant –diu Virgínia– d’una persona que tu estimes, et fa trontollar, però per a mi va començar un procés que em va canviar la vida: em va canviar els referents de legitimitat. Vaig decidir que aquesta legitimitat ja no em vindria des de fora, del que agradava o no als demés, sinó que estava obligada a buscar-la en mi mateixa. Decidir què és el que volia. Això ha estat un dels canvis fonamentals de la meva vida”.

“Va canviar la relació amb el meu cos, amb la meva sexualitat, amb la política. Vaig canviar moltíssim. M’estimo més a mi mateixa. Vaig aprendre a reconèixer tot el valor de la proposta feminista, en el que diuen les dones i el que són les seves experiències. I també a reconèixer la meva experiència. Em va costar molts anys, per exemple, reconèixer-me en la meva capacitat de lideratge. Ja estic en pau amb aquesta part meva que al començament m’espantava una mica.

Crec que aquest mateix pas es dóna en totes les dones quan descobreixen el feminisme. El feminisme et permet un procés d’individuació, de reconèixer-te a tu mateixa igual que moltes, i diferent. De reconèixer els teus sentiments, les teves necessitats, les teves possibilitats.

Virginia Vargas,

sociòloga peruana de 46 anys, és escriptora política i una de les pensadores feministes més conegudes de Llatinoamèrica.