Sílvia Plana Subirana

Parlar de construcció de pau implica parlar de creativitat i innovació, de transformacions individuals i col·lectives que promoguin i condueixin a canvis de valors i pràctiques en la cerca de processos sostenibles i duradors.
En aquests camins, l’art i la cultura poden jugar un paper primordial com a eines pedagògiques, de sensibilització i de mobilització social, així com d’expressió i gestió de les emocions, el trauma i la memòria, ja que permeten a les persones comunicar-se de formes diverses. Ens referim a les arts performàtiques, com la música, la dansa o el
teatre, les arts visuals, com la fotografia, la pintura o l’escultura, la literatura i la poesia, i també l’art urbà.
Música per la transformació
Transcendir de l’experiència individual a la col·lectiva és una aportació fonamental de les arts, a l’aconseguir transmetre les experiències i emocions  la societat, en particular en aquells contextos marcats per alts nivells de violència, podent contribuir a generar vincles entre persones de grups considerats oposats. En el cas de la música, tant la  melodia com la lletra tenen la capacitat d’expressar les emocions, capturar a través de la potència de la
narrativa la realitat de qui composa, canta i escolta. No podem obviar, amb tot, que aquest potencial ransformador és dual: la música pot ser un mitjà  per atiar les violències i revifar els conflictes, però també una eina que contribueixi a la construcció de societats més justes i en pau (Hintjens & Ubaldo, 2019).
Concretament, si bé el hip-hop s’ha associat molt a bandes de carrer, pràctiques delictives o sexisme, usat de manera estratègica pot contribuir a millorar l’autoestima i oferir alternatives positives a la conflictivitat, criminalitat i violències. Posar lletra i música a la realitat d’aquelles persones que rarament han estat escoltades, per exemple, joves de grups marginalitzats, permet fomentar la reflexió i la crítica a la violència, a la vegada que és un poderós
mitjà per generar sentit de pertinença, compromís i de cohesió social, servir com a eina per vincular-se en pràctiques socials i polítiques per avançar en la transformació social imaginant nous futurs en pau (O. Bradaigh Bean & Daniel, 2022).
En aquesta línia, el 16 de maig de 2011 es va presentar davant l’Organització de les Nacions Unides la “Declaració de Pau del Hip-hop”, que fou firmada per vàries organitzacions com Temple of Hip Hop, Ribbons International, UNESCO i també per 300 activistes hip-hop, pioners i delegats de l’ONU rescatant els valors del hip-hop com la pau, l’amor, la salut, la unitat i la diversitat, amb una gran connexió amb la cultura de pau (Alfonso, 2015).
Hip-hop per la pau
Des de l’Institut Català Internacional per la Pau - ICIP1 treballem amb el convenciment que, “com expressió artística que combina música, poesia, dansa i grafi tti, el hip-hop —i més concretament la seva branca cantada, el rap— ofereix amb escreix aquest potencial transformador” (Puig, 2021), incloent una contribució significativa a la creació i promoció de la cultura de pau.
Busquem visibilitzar i donar suport a expressions culturals dels joves, que fomentin la seva creativitat, participació i reconeixement. Una de les iniciatives de l’ICIP per aconseguir arribar a un públic més jove, habitualment aliè a les activitats i converses tradicionals de construcció de pau, és el “Concurs de hip-hop per la pau”2, que s’impulsa
des del 2015 amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya3. Es promou fomentar reflexions sobre la pau, la noviolència i els drets humans a ritme de rap, buscant donar visibilitat i reconeixent el compromís i la creativitat dels joves en l’àmbit de la cultura de pau.
El certamen es dirigeix a estudiants de centres educatius i a joves d’entre 12 i 25 anys vinculats a centres i entitats juvenils, culturals, cíviques o d’acció socioeducativa de Catalunya. La lletra de les cançons ha de ser pròpia i relacionada amb la celebració de les diferències; la convivència en els espais urbans o escolars; la crítica de la violència; la denúncia de violacions de drets humans; la solidaritat amb persones que viuen o que fugen de conflictes armats; o el paper dels joves en la construcció de pau.
Mitjançant el concurs, s’han rebut obres de més de 100 escoles i entitats i, per exemple, l’edició 2023-2024 va comptar amb la participació de 500 joves. Qualitativament, identifiquem que, donat que les obres han de ser una creació col·lectiva, el procés promou la participació i contribueix, en gran mesura, a la cohesió del grup. A més, es converteix en una eina de conscienciació i educació en valors a l’oferir l’oportunitat per reflexionar en profunditat
sobre els conflictes i violències que enfronten o viuen en l’entorn educatiu i social, i per canalitzar idees conjuntes mitjançant la música.
Per aprofundir més en això, el 2023 vam organitzar, juntament amb l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament i l’Agència Catalana de Joventut, la Trobada Internacional d’Educació per la Pau i la Transformació Social “Artèria Hip-hop”. Vam reunir una vintena de persones implicades en col·lectius i projectes de cultura de pau i educació transformadora mitjançant les diferents expressions artístiques del hip-hop en diversos països de Llatinoamèrica i l’Estat espanyol.
Un dels seus objectius principals fou generar un espai d’intercanvi d’experiències —locals i internacionals— d’educació transformadora a través del hip-hop, a més d’evidenciar la cultura hip-hop com una eina educativa i transformadora vàlida per promoure valors i pràctiques associades a la cultura de pau.
Artèria Hip-hop va servir per avalar, des d’altres mirades, el potencial d’aquesta cultura per fomentar la pau des del carrer, les escoles, els punts de trobada dels i les joves. Tal i com es va compartir des de “Plataforma Global” a El Salvador, es pot utilitzar el hip-hop per introduir i fer explícites temàtiques que inicialment semblen menys atractives, com les dificultats socials i econòmiques que travessa la joventut. Des del projecte “Rapjudesco” de Colòmbia van compartir que la creació poètica i musical del hip-hop és clau per detonar els processos de transformació personal i col·lectiva, per petits que puguin semblar, sempre amb un acompanyament actiu des de l’escolta i l’acollida. Aquests processos poden tenir un impacte en l’entorn si es vinculen amb la comunitat.
En conclusió, treballem i seguim avançant amb el convenciment que la construcció de pau i la promoció de la cultura de pau passen per una participació i una vinculació activa de la joventut, i reconeixent el paper catalitzador i canalitzador que pot tenir l’art i la cultura, i de manera molt particular el hip-hop.