El nom d’ “Amèrica”

El 1507, a la ciutat lorenesa de Saint-Dié, el jove geògraf Martín Waldsemüller publicà el breu tractat Cosmographiae introductio, acompanyant-lo amb dues cartes d’Amerigo Vespucci. Una d’aquestes cartes Vespucci la va dedicar a la seva tercera navegació, que, segons ell, féu els anys 1501-1502. En aquest viatge Vespucci va navegar molt lluny cap el sud, borejant les costes brasileres, acabades de descobrir.

En comentar la carta de Vespucci, Waldsemüller va proposar donar a “la quarta part de la terra, descoberta per Amerigo Vespucci, el nom d’Amerigo, o América”.

El 1507, a Europa, ningú no sabia que la costa brasilera formava part d’un enorme continent, ni suposava que Colom, Caboto, Ojeda, Bastidas i Cabral havien descobert la terra d’un mateix continent.

Durant algun temps, de vegades –però no pas sempre– en els mapes s’anomenava Amèrica només a la terra ferma austral del continent. El 1538, el gran cartògraf flamenc Gerardo Mercator, batejà amb aquest nom totes les terres del Nou Món. Des de llavors, porta el nom que, casualment, sortí de la ploma d’un cosmògraf lorenès. A tot arreu es començà a anomenar el nou continent amb aquest nom, excepte a Espanya, on fins a la fi del segle XVIII en deien “les Índies” o “Índies Occidentals”.

Durant molt temps els historiadors acusaren Amerigo Vespucci d’usurpar la primacia del descobriment, però avui dia pràcticament tots els científics de pes comparteixen l’opinió del gran savi alemany Alejandro Humboldt, el qual va dir que, tot i que el nom del nou continent és un monument a la injustícia humana, va aparèixer per una coincidència de circumstàncies fortuïtes que eliminen qualsevol sospita contra Amerigo Vespucci.

En efecte, les cartes de Vespucci foren publicades a Saint-Dié sense el consentiment del seu autor i el navegant florentí, que tenia Colom en gran estima, no sabia que Waldsemüller havia denominat amb el seu nom la terra austral del Nou Món.

Si la gota i les nombroses angúnies no haguessin portat l’almirall a la tomba a l’edat de 56 anys, si hagués viscut vuit o deu anys més, s’hagués convençut que les terres descobertes no es trobaven a l’extrem oriental d’Àsia, sinó en un enorme massís de terra, més enllà del qual s’estén l’oceà ignot.

En el quart viatge les naus de Colom vorejaren la cintura del nou continent, però tan sols el 1513 Vasco Núñez de Balboa creuà Panamà i arribà a la vora del “Mar Meridional”. El 1520 Magallanes trobà l’estret que porta fins a aquest mar, i el 1522 els seus companys conclogueren el primer viatge en la història al voltant del món i arribaren a les costes asiàtiques per la via d’occident. I aquesta ruta resultà ser cinc vegades més llarga que la de la primera expedició colombina.

Per sort, l’Almirall no ho va arribar a saber.

–––––––––––––––––––––––

En aquesta Agenda, per “Amèrica” mai no s’entén “Estats Units”, ni es confon els habitants dels Estats Units amb els nord-americans, ni es dóna als Estats Units els noms abusius d’”Amèrica del Nord” o “els Estats”.

Fes tu el mateix.