Yolanda Chávez

Des de les lluites organitzades per exigir els seus drets fonamentals, fins a la pràctica de la sororitat com una eina política per a la transformació social les dones s'organitzen per fer-se escoltar, visibilitzar-se i exigir el reconeixement dels seus drets més bàsics. Les veus de les dones que els segles XVIII - XIX lluitaven pels seus drets civils, es pronunciaven així: «Sense drets civils per a les dones no hi ha revolució»; a la segona meitat del s. XIX – primer terç del XX, les seves veus lluitaven pels drets polítics: «Sense drets polítics per a les dones no hi ha pau ni democràcia»; a la segona meitat del segle XX i principis del XXI, les seves veus exigien drets socials: «Sense drets socials per a les dones no hi ha drets humans ni justícia». El 2017, els pronunciaments femenins van passar d'exigir drets a exigir justícia fins a arribar no tan sols als tribunals sinó a la consciència del col·lectiu social.

La transformació social des de les modificacions dels codis penals

            A Xile, el projecte «sense consentiment és violació» va recolzar la idea de legislar des de la Comissió de Dona i Equitat de Gènere, un projecte de llei per modificar el Codi Penal en matèria de tipificació del delicte de violació. Després de diverses jornades d'audiències públiques, la Comissió Especial Encarregada de conèixer iniciatives i tramitar projectes de llei relacionats amb la dona i la igualtat de gènere, va recolzar per unanimitat aquest projecte de llei que modifica el Codi Penal en matèria de tipificació del delicte de violació.

Legislar per prevenir, atendre i sancionar la violència en l'àmbit familiar

            La violència sexual que han patit milions de nenes i dones a Mèxic constitueix un greu atemptat als drets civils, polítics i socials. Fins fa poc temps aquesta arrelada i denigrant pràctica havia trobat en el «respecte a la vida privada» el principal argument de les institucions de l'Estat per mantenir-se al marge, propiciant així que diàriament s'escrivissin interminables històries de vexació, dolor i mort.

            A la dècada dels noranta el moviment de dones, acompanyat d'organitzacions de la societat civil afins a la causa reivindicadora dels drets humans de les dones, van aconseguir posicionar a l'agenda pública el tema del combat a la violència, especialment la que es manifesta en l'àmbit familiar.

            Amb el recolzament de la ciutadania, el moviment de dones va recollir aquesta preocupació i va plantejar al Congrés local la urgent necessitat de legislar per prevenir, atendre i sancionar la violència en l'àmbit familiar. Actualment 28 entitats federatives compten amb una llei sobre la matèria; 30 han establert com a delicte la violència familiar i moltes han creat mecanismes de seguiment.

            Reconeixent en la història els passos que les dones han avançat en la lluita per transformar les seves realitats socials des del moment que comencen a organitzar-se per exigir els seus drets fonamentals, ens ve al cap la pregunta: sense aquests moviments, hauria sigut possible la transició envers models de justícia social igualitària per a homes i dones?

            Actualment les dones s'organitzen en col·lectius sororals amb propòsits molt específics ja que en cadascuna d'elles hi ha una causa en particular que les agermana, com les mares que cerquen les seves filles i fills desapareguts pel crim organitzat a Mèxic; el col·lectiu que lluita contra la violència digital que viuen les dones a les xarxes socials; el col·lectiu Caminantas, dones migrants que s'acompanyen, s'informen i es protegeixen entre elles mentre habiten una terra que no és la seva; les activistes mediambientals; les que legislen pel seu dret per aconseguir l'aprovació de lleis que protegeixin les dones de l'abús i la violència, entre tants d’altres col·lectius.

            La postpandèmia està marcant un punt i a part en el paper de les dones en la transformació social en els seus diferents moviments. L'acció d'exigir justícia s'ha transformat ara en la tasca d'organitzar-se per teixir xarxes de suport sororals. Xarxes que juguen un paper fonamental en la transformació social.