Gabriela Guedes

Quin  paper  ha de complir el moviment popular en aquest nou període? Al Brasil, aquesta pregunta  ha  tingut  ressò  en  els  debats  dels  espais i  agrupacions  que  defensen  els interessos de la classe treballadora i també val en relació  amb l'aixecament popular de la joventut. Per comprendre aquest context,  proposem  l'apropiació  del  principal instrument d'anàlisi de la realitat per mirar el poble brasiler: el materialisme  històric i el materialisme dialèctic de Marx. Entenem que és fonamental conèixer tant a la classe treballadora com a la burgesia i comprendre com es mouen en la lluita entre si.
Fins  ara, comprenem que el procés que va culminar en el cop d'estat de 2016 al Brasil va alterar qualitativament  la  correlació de força entre les classes, deixant de banda la classe treballadora i col·locant en  el  centre  del joc un conjunt de forces burgeses que han posat en pràctica el programa neoliberal desitjat pels capitalistes, primer representats per Michel Témer i des 2018, pel neofeixista Jair Bolsonaro.

És important destacar les contradiccions que es presenten entre el govern, els principals mitjans de comunicació de massa i una part important del sistema judicial i legislatiu. Aquests van tenir papers fonamentals en l'aplicació del cop, al trencar amb els principis bàsics de la Constitució de 1988, mostrant així el seu alineament amb els interessos imperialistes.
Un cop que té el seu origen en una profunda i rastrera crisi del capitalisme al món, que va col·locar novament a Amèrica Llatina a l'agenda d'atacs dels Estats Units, amb l'objectiu d'apropiar-se encara més dels nostres béns naturals i de les riqueses produïdes per la nostra feina. Per aconseguir això últim, no pot haver-hi Sobirania ni Democràcia. Observem que altres països, especialment la Xina, han polaritzat aquest projecte, principalment per la disputa mundial de l'economia.
Per tant, creiem que aquest escenari caracteritza l'obertura d'un nou període històric. Des de 2015, hem perdut una sèrie de batalles al Brasil: l'impeachment de la presidenta Dilma Rousseff va trencar amb conceptes bàsics de la Constitució de 1988, accelerant la venda del nostre petroli, la reinstal·lació de bases militars d'Estats Units en el nostre territori, la reducció del pressupost de la Salut, de l'Educació i de l'Assistència social, decretant la fi de la previsió social i una sèrie de drets fonamentals dels treballadors, per citar alguns exemples. Des de llavors, les relacions de treball al Brasil ja no són les mateixes.
La pandèmia de Covid-19 va deixar més clar el profund problema que ja veníem enfrontant des de llavors. Tenint en compte aquest escenari de transformacions imposat al conjunt de les forces populars, visualitzem com un desafiament i una necessitat aprofundir la reflexió i preguntar-nos quin és el camí correcte per fer la revolució, especialment al nostre país.
En aquest període on les condicions de vida de la classe treballadora han empitjorat molt, les banderes de lluita són moltes i sempre justes, però percebem que la capacitat de les forces populars per mobilitzar-se en els carrers ha estat cada vegada menor, fet que expressa un problema més profund, un trencament en el vincle entre el poble i l'esquerra, causat tant per un error, en no donar centralitat a la feina de base, com per una estratègia política i organitzativa que es va acostumar a les aparicions esporàdiques entre un esdeveniment i un altre. D'altra banda, la forta derrota ideològica que hem patit des de 1989, a partir de la caiguda del mur de Berlín i de la fi de la Unió Soviètica, és un fort condicionant.
Per tant, és urgent que aprenguem d'aquests errors i que reprenguem el treball de base de forma permanent i constant, organitzant al poble en la solució dels seus problemes concrets, descobrint els seus enemics i aliats, per així reprendre la representació de la classe treballadora per l'esquerra.
Les nostres accions volen desplegar-se en la direcció de donar veritable raó a les batalles que anem a enfrontar; d'aquesta manera, sense dispersar les nostres forces, volem destacar a continuació alguns desafiaments principals que observem a partir de l'experiència brasilera.

La reconstrucció de vincles de confiança amb el poble i la formació política de la militància en els moviments. Són desafiaments que es relacionen amb l'arrel dels problemes que albirem per al proper període. Necessitem contribuir amb la construcció d'un nou segle de lluita de masses a Brasil i en el món. Sabem que això no s'aconsegueix estant sols.
2. El període defensiu que s'obre ens obliga, més que mai, a prioritzar el treball popular per a acumular forces entorn d'un projecte popular. Com a joves, creiem que el major acte de rebel·lia de la nostra generació és mantenir encesa la flama del socialisme en el si de la nostra classe, donant prioritat a les iniciatives que ens permetin organitzar i formar el jovent per a la lluita.
3. Per reconstruir vincles amb la classe treballadora, és fonamental que estiguem presents en els territoris on treballin els nostres moviments, construint una forta arrel i referència en aquestes localitats. D'aquesta manera, hem d'estar arrelats en el sentit més profund de la paraula, és a dir, fent arrels especialment en les perifèries dels grans centres urbans.
4. Per això, cal tenir una comprensió àmplia de les demandes concretes que afecten el dia a dia del nostre poble, ja que la confiança només és construïda entre aquells que es veuen banda a banda, a partir de la pràctica popular, en les batalles fonamentals i quotidianes. El discurs, per si sol, no construeix vincle; i sí amb treball de base permanent, a partir dels principis de l'educació popular com un procés de construcció d'una política quotidiana, amb l'objectiu de comprendre les demandes concretes, relacionar-les amb un context més ampli i traçar un pla de lluita. Només així podrem construir les condicions per canviar l'actual situació.
5. En aquesta perspectiva i per a la construcció del moviment popular, la formació d'educadors populars és urgent i hem de combinar-la amb l'acció concreta, la reflexió sobre la pràctica i la realitat a través de la formació política.
Si bé no és només a partir de la formació política que aconseguirem canviar la realitat, sense ella tampoc és possible fer transformacions. La formació és part del procés necessari per elaborar i fer comuna una visió del món, a més de qualificar als militants per la lluita. La concepció de la qual partim per construir la formació política, té per objectiu elaborar, en conjunt, una estratègia que elevi el nivell de consciència de la classe treballadora i la constitueixi subjecte de la seva pròpia història.
Com a eina d'un projecte, l'aixecament popular de la joventut es va constituir en un moment històric d'avanç de les condicions concretes de vida i lluita de la joventut, i entenem avui, més que mai, per més difícil que sembli, que el nostre paper en aquest moment ha de ser demostrar els motius pels quals el capitalisme no ens permet viure de forma digna i per tant, quin és el nou món que volem. Per això, comptem amb els bons, vells i també molt actuals principis de l'educació popular.
Comptem amb l'experiència acumulada pels companys joves que lluiten en el món, per seguir rumb a un objectiu en comú en la nostra lluita internacional.
Siguem pacientment impacients, com ens va ensenyar Paulo Freire. Cal no apressar-nos, volent la revolució per demà. Alhora, no hem d’acomodar-nos, esperant un canvi que caurà del cel. Tenim molta feina per endavant. Encara que cada vegada sigui més difícil veure una sortida, és el nostre deure tenir esperança, però "esperança del verb esperançar, perquè hi ha persones que tenen esperança del verb esperar i, esperança del verb esperar, no és esperança, és espera. Esperançar és aixecar-se, esperançar és no anar enrere, esperançar és construir, esperançar és no desistir! Esperançar és avançar, esperançar és ajuntar-se amb altres per ser d'una altra manera ... " (Paulo Freire).