Clara de Madrid, Joan Pere Guzman

Als anys 70 i 80, el psicòleg Lawrence Kohlberg (1927-1987) va formular la seva teoria del desenvolupament moral. Aquesta establia que els éssers humans —idealment— anem superant sis etapes de raonament moral, des que som nens fins que ens fem adults, passant de l’egocentrisme de la infància on complim les normes per recompenses i la por al càstig, a la defensa de principis abstractes com la justícia universal i els drets humans quan som joves adults. Amb tot, no totes les persones aconsegueixen aquest darrer grau de desenvolupament moral.
El conflicte sorgí quan Carol Gilligan, alumna de Hohlberg, s’adonà que segons aquesta teoria les dones sempre quedaven en un rang intermig de raonament i mai arribaven al màxim desenvolupament moral. Per rebatre el seu professor, Gilligan va començar les seves pròpies investigacions que acabaren cristal·litzant en el seu llibre In a
different voice: psychological theory and women’s development, publicat el 1982, on exposà la seva pròpia teoria: l’Ètica de les Cures.
Més enllà de les crítiques, el que Carol Gilligan va demostrar és que existeixen diferències a l’hora de prendre decisions morals entre dones i homes degut a l’educació i les construccions de gènere de la nostra societat. En línies generals, ells entenen principis com la justícia d’una manera més abstracta d’elles, que prenen decisions basades en el context i la cura a l’altre.
De fet, gràcies als seus estudis, Gilligan va revelar l’essencialitat de la cura. Per ella, aquest era un valor fonamental per la vida però que passava desapercebut davant d’altres com la justícia perquè es desenvolupava a l’esfera privada de la llar i era concebut només com una tasca domèstica protagonitzada per dones.
A partir d’aquest moment, ella i les seves col·laboradores han tingut com a objectiu argumentar el compromís de totes les persones en la cura als/les altres. Segons Gilligan (2013), la persona aconsegueix el major grau de
desenvolupament moral quan troba l’equilibri entre la cura de si mateix/a i la cura de les persones del seu entorn.
Per tot això, Carol Gillian és la figura crucial que aconseguí posar les cures en el centre de la qüestió i construí el marc teòric sobre el qual noves generacions han reflexionat, generant noves aproximacions i ampliant el concepte de cures.
Hereus directes de Gilligan són els Moviments i l’Economia Feministes. Els estudis feministes porten dècades reflexionant sobre aquest tema perquè les dones han estat, i són, les principals responsables de les cures sacrificant la seva professió, temps lliure i descans. És un treball invisibilitzat però fonamental pel sosteniment
de la vida humana. Per la seva essencialitat, els moviments feministes defensen situar les cures i el enestar social en el centre de la societat.
És més, les feministes han tret el concepte de cura de l’àmbit domèstic per abraçar altres àmbits, com el laboral o el comunitari. Elles advoquen per una responsabilitat col·lectiva de sosteniment de la vida i la generació de benestar, convertint-se en una responsabilitat que ha d’assumir-se tant a l’esfera privada com la pública.
Dins de les diferents escoles feministes s’hi troba l’Ecofeminisme. Aquest corrent uneix perspectiva feminista i l’ecologia i sorgí amb moviments com el Chipko a l’Índia o la Via Camperola. Com exposa Yayo Herrero, màxima exponent a l’estat espanyol, els éssers humans som fonamentalment dependents. Necessitem les altres persones que ens cuiden i necessitem el planeta perquè tot el que el nostre sistema econòmic produeix té el seu origen en la natura. Per tant, la vida humana és ecodependent i també interdependent.
En conseqüència, l’Ecofeminisme busca un canvi en les formes en què les persones ens relacionem entre nosaltres i amb la natura, substituint formes d’opressió per fórmules de cooperació i ajut mutu.
Sembla lògic pensar que el debat sobre les cures tindria repercussions en l’Educació. Una de les veus que s’uní a Gilligan fou Nel Noddings. Fou ella qui transformà la teoria de l’Ètica de les Cures en una proposta pedagògica i desafià els corrents actuals a replantejar-se com educar tots els aspectes de la persona. La seva proposta apel·la a una correcta educació del cor, buscant un equilibri entre cor i cap.
De manera paral·lela, en les darreres dècades s’ha escampat un altre moviment que situa les cures en el centre de la seva proposta: el Bon Viure, en quítxua SUMAK KAWSY. Té el seu origen en les cosmovisions dels pobles indígenes andins, que busquen un equilibri entre el respecte als límits de la natura i la justícia social. El Bon Viure implica viure de manera sana, saludable, amb respecte i cura per un mateix, per els/les altres i pel planeta.
S’haurà de discernir, segons Boff, entre: Viure millor o el Bon Viure?
És a partir d’aquí que nosaltres, la Xarxa d’Educador@s per la Ciutadania Global (Xarxa ECG) amb tota aquesta fonamentació teòrica (Gilligan, Noddings, Herrero, Sumak Kawsay) ens formem en aquest tema, per editar propostes pedagògiques.
Aquesta formació en la fonamentació teòrica ens donà l’impuls per poder passar del concepte de l’Ètica de les Cures a la Pedagogia de les Cures. Després de la pandèmia, en els nostres materials de la Xarxa ECG: L’Educació per la Ciutadania Global com a proposta metodològica transformadora (2019) ja apareix el terme PEDAGOGIA de les Cures en el Marc Teòric de l’ECG que l’acompanya.
Nosaltres, com a grup o Red/Xarxa ECG pretenem que en l’Educació TRANSFORMADORA per la CIUTADANIA GLOBAL o en l’Educació per la JUSTÍCIA GLOBAL sigui inclosa l’Ètica i la Pedagogia de les cures al currículum.
I, evidentment, ho pretenem fer amb l’objectiu de “Posar la Vida en el centre” (en paraules de
l’antropòloga Yayo Herrero).
Això seria possible mitjançant la metodologia pròpia de l’Educació per la Ciutadania Global o Educació per la Justícia Global:
-Una visibilització del món interdependent;
- Uns Processos d’Ensenyament-Aprenentatge
actius i participatius;
- Desafiaments planetaris;
- Pretenem generar persones crítiques, compromeses, responsables”
(i per tant, també... cuidadores!)
Creiem que els nostres dos recursos didàctics: “Cuidem-nos” (2022) i “Posar la vida del centre en
el centre” (2020) són una aportació més. Ambdós materials didàctics, són una contribució a la pràctica
escolar o al currículum. Sempre amb l’objectiu principal de:
1) Cuidar d’un/a mateix/a, 2) Cuidar dels/les altres i 3) Cuidar del planeta.
Avancem conjuntament en el camí de l’Ètica de les Cures cap a la Pedagogia de les Cures i la seva fonamentació teòrica. Un enfocament educatiu que sens dubte contribueix a formar-nos en la noviolència activa.