El prejudici inamovible de la inferioritat de la dona

Antonia María Mora Albertí

Amb la persistència del corrent antifeminista a l’Església catòlica es donen fets increïbles. Només a l’Església els sacerdots es dirigeixen a un grup de dones anomenant-les “germans”. Fa dos anys, en uns exercicis espirituals per a religioses, cansada d’escoltar en la celebració eucarística “pregueu, germans...”, vaig gosar a suggerir al sacerdot si no seria millor utilitzar el femení, atès que no hi havia ni un sol home a la capella. La resposta que vaig obtenir:

– Vostè no sap que en castellà el masculí s’utilitza per als dos gèneres?

El prejudici inamovible de la inferioritat de la dona i, en conseqüència, la seva inutilitat com a col.laboradora segueix actuant. Si no es mou aquest prejudici serà impossible evitar coses tan desagradables com ara la homilia, pronunciada pel cardenal Biffi, a la basílica de Sant Petroni de Bolonya, el 8 de desembre de 1991. Entre altres coses va dir: “La dona moderna és substancialment mísera, tot i que refinada exteriorment” i “la dona dels nostres dies s’assembla a Eva que, amb el “no” al Senyor, va iniciar la tirania del mal i del maligne damunt nostre”.

Aquestes afirmacions del cardenal de Bolonya van provocar enrenou a Itàlia i debats periodístics. La doctora Rita Levi Montalcini, premi Nobel de Medicina, va contraposar a les paraules del cardenal aquestes altres: “Només puc reafirmar la meva fe profunda en la dona i en les seves qualitats ètiques i intel.lectuals, que considero a l’alçada de les del seu company de vida del sexe masculí. Tant una com l’altre poden arribar a assolir les més altes quotes de la capacitat de l’esperit humà, o fracassar”. Amb tot el respecte, em semblen molt més evangèliques les paraules de la doctora Montalcini, l’agnosticisme de la qual és ben conegut, que les del cardenal.

Antonia María Mora Albertí, trinitària missionera