EL PROCÉS DE PRODUCCIÓ MUNDIALITZAT A HAITÍ

---

L’esplendent companyia Walt Disney paga dos dòlars al dia a les seves treballadores a Haití per cosir roba que en el mercat es ven per 584.

Un pijama de Pocahontas té un preu final de venda al públic de 19,95 dòlar nord-americans: la retribució que correspon a l’obrera que el fa és de 0,07 dòlar.

Així funciona la multinacional Walt Disney en les seves fàbriques instal•lades al Tercer Món.

A Haití, l’escenari de les indústries Walt Disney, format per autèntiques barraques amb només dos banys per a les seves obreres, contrasta amb la vivor de les malles de Pocahontas, l’últim reclam de la factoria Disney i nova font d’ingressos multimilionaris per a aquesta multinacional.

A l’interior d’aquesta industrial el treball es desenvolupa amb un soroll ensordidor durant 8 o 10 hores diàries. Es treballa dret, sense gairebé ni recolzar-se en alguns bancs que hi ha. Si ho volen, les obreres poden portar-se un cisí de casa seva: és massa despesa per a les finances Disney assumir el cost d’un cisí. Els està prohibit parlar, i també anar al lavabo més de dues vegades al dia. El ritme del treball és tan frenètic que amb prou feines els permeten 10 minuts de descans per dinar.

Entre les files d’obreres, els capatassos, mitjançant crits constants i cops, procuren que la producció no pari. “Ens tracten com a animals”, és la protesta de les treballadores.

Qualsevol persona que intenti organitzar una mínima forma de protesta és immediatament acomiadada.

No hi ha cap control ni assistència sanitària. En cas que una obrera caigui malalta, no té dret a una retribució ni a cap indemnització.

Però això no és tot. A Haití no és legal acomiadar les dones embarassades, però els empresaris han trobat la manera d’evitar la despesa de la maternitat: traslladen a les dones embarassades a les feines més dures i malsanes fins que, poc temps després, és la treballadora mateix que es veu obligada a abandonar el seu lloc de treball. Tot aquest sacrifici, amb cops i violència, a canvi de dos dòlars al dia.

A les indústries tèxtils d’Haití, una disfressa de Pocahontas arriba en 11 peces que, mitjançant tres operacions manuals de cosir els punys, etiquetes, vores, etc., esdevindran un producte acabat. En 8 hores una obrera confecciona 50 malles. Una producció amb un valor al mercat de 584,5 dòlars, però que serà retribuïda en dos dòlars i 22 centaus. Una d’aquestes obreres, desprès d’una setmana i mitja de treball, podrà comprar-se la mateixa malla que ella mateixa va fer en 10 minuts.

La diferència entre el valor de mercat dels objectes produïts i les ridícules retribucions no seria tan escandalosa si les obreres guanyessin almenys prou per poder dur una vida digna. Però a Haití els sous són de Tercer Món i el preu de la vida, de Primer Món. El sou d’un dia d’aquestes treballadores els dóna amb prou feines, per a la seva alimentació i per agafar l’autobús per poder anar a la feina. Per poder mantenir la resta de la família s’han d’endeutar la qual cosa els acaba empobrint encara més, a causa de les mesquines condicions bancàries.

Durant el govern d’Aristides, escollit per la població haitiana després dels anys de dictadura, el sou mínim augmentà, encara que no fou excessivament per tal de no desanimar les inversions estrangeres. Com a resposta a aquest augment, les empreses que mouen els subcontractes de la producció Walt Disney augmentaren la quota de la producció diària de les obreres. Durant aquest temps, la inflació ha fet la resta, i ha reduït posteriorment el poder adquisitiu del salaris.

A la fi del procés de producció, la Walt Disney pot vendre els seus productes en el mercat a preus del segle XXI pagant a una treballadora haitiana el que guanyava una obrera nord-americana a principis d’aquest segle. Una altra dada, simplement curiosa: per guanyar la mateixa suma que l’administrador delegat de la Disney guanya en una hora, l’obrera haitiana hauria de treballar 101 anys durant 10 hores diàries.

L’organització sense ànim de lucre NATIONAL LABOR COMITEE (15 Union Square New York NY / 10003, fax 0012122423821) ha iniciat una campanya contra la mateixa Walt Disney perquè siguin possibles inspeccions conduïdes per organismes independents que puguin entrevistar lliurament les obreres i verifiquin les condicions reals en les quals treballen.