El somni Bolivià
EL SOMNI BOLIVIÀ
Amparo Cordero Núñez
El 24 d’abril de 2013 Bolívia comença un camí que té com a objectiu final obtenir una sortida sobirana a l’Oceà Pacífic. Somni que està en el cor de tots els bolivians, no únicament perquè el dret internacional d’aquests temps li permet en dret cercar aquest resultat, sinó perquè el bon veïnatge entre països veïns, ho fa imperatiu. L’escenari, la Cort Internacional de Justícia, el més alt Tribunal creat per la Societat Internacional per solucionar els conflictes entre Estats. Dos Estats que, circumstancialment, s’enfronten, en una contesa jurídica, fent lectures diferents dels fets. Bolívia afirma que Xile té l’obligació de negociar amb ella un accés sobirà, i Xile, per la seva banda, nega l’existència d’aital obligació, al·ludint a que el Tractat de 1904 hauria resolt qualsevol tema pendent en aquest aspecte.
En el desenvolupament d’aquest procés, bolivians i xilens hem estat testimonis el març de 2018, de la ronda d’al·legacions orals davant de la Cort Internacional de Justícia presentats per ambdós Estats, finalitzant d’aquesta manera la fase oral del procés. Bolívia amb una mirada més contemporània del Dret Internacional sosté que les fonts d’obligacions vers els Estats van més enllà dels tractats o el costum internacional; esmenta com a tals: les declaracions unilaterals xilenes, l’intercanvi de notes, els acords tàcits i els actes unilaterals, entre d’altres.
Xile, en canvi, amb una posició molt conservadora i exegètica del Dret Internacional, nega que aquests actes tinguin naturalesa jurídica, i encara menys hi reconeix efectes obligatoris. Independentment del contingut jurídic de les pretensions bolivianes, ens trobem davant d’una situació ben nova per a la Cort Internacional de Justícia, i per descomptat, de gran responsabilitat, degut a que les aspiracions del poble bolivià són úniques en la seva naturalesa i contingut. Queda per veure si la Cort Internacional de Justícia i el mateix poble xilè estan a l’alçada del desafiament.
El president Evo Morales ha afirmat que la diplomàcia boliviana està basada en la germanor, solidaritat i complementarietat dels pobles, per construir la pau amb justícia social; una pau que no significa únicament l’absència de guerra, sinó que ambdós països convisquin en harmonia i bon veïnatge.
Així mateix ha afirmat: “Vull construir ponts d’entesa i no pas murs d’enfrontament. Els pobles hem de construir bon veïnatge, respectant la nostra identitat i dignitat. Són temps de solidaritat i de complementarietat. Tot per al bé dels nostres pobles”.
En la seva visita a Bolívia, el Papa Francesc va recordar que “el diàleg és indispensable”, i va reconèixer que era “just” l’anhel d’una sortida al mar de Bolívia. Una autoritat xilena com Claudio Grossman, va asseverar que “està en joc la integritat territorial de Xile”, i amb una mirada apocalíptica de la Demanda, afirma que promourà la inestabilitat en les Relacions Internacionals dels Estats, posició que és compartida per les més altes elits xilenes, que veuen amenaçats els seus interessos econòmics en els ports xilens.
Malgrat les afirmacions de Grossman, la història ens ha demostrat que no existeixen guerres justes, i en conseqüència el seu resultat no pot ser just.
Afortunadament, un sector del poble xilè, ha internalitzat un altre concepte de la justícia entre els pobles. Des de l’any 2014 hi ha hagut diferents manifestacions d’artistes, polítics, intel·lectuals i sectors del poble xilè en suport a la causa boliviana, perquè entenen que són altres temps els que vivim ara; els pobles viuen en una situació d’interdependència i complementarietat; ambdós Estats tenen l’oportunitat històrica de trobar solucions a aquest conflicte a través de fórmules que beneficiïn els interessos d’ambdós. La base, indubtablement, és el diàleg, la bona fe, el sentiment de germanor, rebutjant interessos mesquins d’ordre purament econòmic d’un sector petit de xilens.
Com havia afirmat l’agent bolivià a L’Haia, Xile podria resoldre l’enclaustrament bolivià amb el 0,2% de la seva costa. Per al poble bolivià, l’accés sobirà a l’Oceà Pacífic va més enllà de consideracions polítiques, aranzelàries, agències duaneres o lliure trànsit; el mar, per als bolivians, significa un somni que roman en els seus cors des de fa més de 130 anys, i estem convençuts que els germans xilens comparteixen aquest somni, com un fet de justícia i integració i de reciprocitat entre ambdós pobles.
Esperem que la Cort Internacional de Justícia, fent honor al seu nom, estigui a l’alçada de la saviesa i noblesa demostrada per ambdós pobles.
Amparo Cordero Núñez
Cochabamba, Bolívia