EL VALOR PERMANENT DEL CHE
30 anys després

Fray Betto

Els catòlics commemoren els sants i màrtirs. Al començament de l’Església, tots els cristians que després de morir-se passaven a rebre culte com a sants eren considerats tals per la força de la religiositat popular. No hi havia procés de canonització ni s’exigien “proves” de la seva santedat mitjançant mirades canònicament comprovats. En fi, gens de burocràcia. La comunitat reconeixia Pere i Pau, Irineu i Crisòtom, Cecília i Calixt persones que mereixien ser admirats com a exemple de seguiment de Crist.

Tots els pobles i les institucions es nodreixen de figures paradigmàtiques. A cada país, els seus herois; a l’Amèrica Llatina, Simón Bolívar. Avui, no obstant això, amb els mitjans de comunicació mundialitzats, que no fan tant d’èmfasi i en la informació i la cultura i donem més espai i entreteniments que estimulin el consum, els nostres “herois” ja no destaquen per virtuts altruistes, com Jesús o sant Francesc d’Assís, ni per talent artístic com Darío, Neruda, Borges o Frida Kahlo. La pasteurització televisiva ens imposa els exterminadors del futur, del passat i del present. Un cantant pop causa més impacte en les noves generacions que el testimoni de José Martí o Sandino. No ens ha d’estranyar, per tant, que no hi hagi tant idealisme entre els joves i més tendència a la violència, l’hedonisme i la fascinació exercida per l’atractiu de les elits, mitjançant els films i les telenovel.les.

Ernesto Che Guevara, però, aconsegueix trencar l’indiscret encant de la burgesia i romandre en el nostre inconscient col•lectiu llatinoamericà. L’impacte universal del seu exemple s’explica perquè ell va transcendir els esquemes: va néixer a l’Argentina, féu la Revolució cubana i va morir en combat a les selves de Bolívia. De metges es va convertir en guerriller. Asmàtic, no va témer viure en les condicions més difícils i precàries, des de Sierra Maestra, a Cuba, al Congo, a l’Àfrica. Socialista de formació marxista, va criticar la Unió soviètica en una conferència a Alger, acusant-la de tendències imperialistes. Ministre de Cuba, va emfatitzar les emulacions ètiques i morals en la construcció de l’Home i de la Dona Nous. En fi, va saber ensenyar-los que cal endurir-se sense perdre tendresa.

Els homes i les dones veritablement grans mai no poden ser encaixats en esquemes ortodoxos. Per la seva llibertat d’esperit i de consciència, el Che sobrepassa les classificacions. La seva passió era alliberar Amèrica Llatina de tota opressió. Per això, fou capaç d’un gest històricament escàs: la kénosis, paraula grega, aplicada per Pau a Jesús, que tradueix la disposició d’una persona a desprendre’s de tot i de qualsevol afició en funció de la Causa que abraça.

Guerriller victoriós a Cuba, ministre d’Estat, teòric socialista, Guevara ja estava en pau amb la història. Havia aconseguit el privilegi de fer coincidir el seu temps personal amb el temps històric. Fins i tot així, va abandonar-ho tot –família, funcions, honors, poder- i, anònim, es va submergir a les selves de Bolívia, el cor geogràfic de la part sud del Continent, per suscitar un nou procés revolucionari. Tota la vida, la va consumir per l’amor als empobrits. Per això el seu testimoni impacte, desafia, atrau qüestiona.

Ernesto Che Guevara va néixer a Rosario, l’Argentina, el 1928. Metge el 1954, va treballar amb els més pobres a Guatemala. Poc després, en un hospital de Mèxic, va conèixer els cubans que es preparaven, sota el lideratge de Fidel Castro, per embarcar-se en el Granma, que els havia de portar a la guerrilla a Cuba. S’hi uní. Victoriosa la Revolució l’1 de gener de 1959, el Che fou president del Banc Nacional i ministres d’Indústria. El 1965 va abandonar Cuba per prosseguir la lluita en “altres terres del món”. El 8 d’octubre de 1967, a Valle Grande, Bolívia, caigué en combat. Tenia 39 anys.

Enguany commemorem els 30 anys del martiri llibertari del Che. Les raons per les quals va lluitar continuen evidents, i creixents: el sistema neoliberal que, en nom de la concentració de capital, sacrifica tantes vides. Celebrar el Che és rescatar la utopia de l’alliberament, i creure com ell que és possible construir a l’Amèrica Llatina la Pàtria Gran, una societat en què tots, a semblança de la taula eucarística, pugem tenir el mateix accés al menjar i, d’aquesta manera, ens proclamem germans i a Déu el proclamem Pare.