ELEGIA A CRISTINA DOWNING
 

ERNESTO CARDENAL

Cristina cosina de ma mare
era quinzeanyera aleshores
     primeta de cintura
     canelles magres recordo
     i jo tenia set anys
          era l’era
          de Donya Carmela Noguera
          escrigué Joaquín Pasos
               (Donya Carmela la
               de vetllades d’escola
               on col•legiala
               es lluí Cristina)
i era l’era de Greta Garbo
Lindbergh Babe Ruth Chaplin
               xicota dels poetes avanguardistes
          no seguí essent quinzeanyera
          ni jo nen tampoc
                    els darrers anys
                    entre quatre parets
                    no recordava res
                    ni tan sols qui era

Babe Ruth el dels home runs
era quan jo era nen
     potser no saps qui és
fa molt que morí
La Dickinson deia:
si ja no estic viva
al de corbata roja
deu-li per mi una engruna
     morí Merton
moriran les estrelles sens calor
fredes com el seu voltant
i Eliot: “tots cauen en el negre”
     Els forats negres també desapareixen
En el meu taller de poesia
de nens amb càncer
un nen escrigué
de nens desnonats
esperant el seu torn
               Tots en el cosmos
               esperem torn

Orfes en el món mecanicista
a mercè de l’accident i l’atzar
               el Ford al qual pujo
               pot ser el de la mort
Què és la vida
     feta de partícules
     partícules elementals
     que no estan vives?
“el món és com és”
diem tots
La mecànica quàntica ha comprovat
que no és pas com és
o no treballarien els ordinadors
     De la mateixa manera que envellim
     hauríem de desenvellir
               no hi ha simetria
     aquesta asimetria del temps
               d’on vingué?
d’on venim nosaltres
fills del temps
enmig de bellesa perible
ansiant bellesa perdurable?

Si hi ha Déu som immortals
     i si no n’hi ha no som
     no n’hi ha d’altra
               no hi ha cap altra alternativa
               que ser etern
               o eternament no ser
o eternitat o res no hi ha cap altra cosa
només l’estoneta que estiguérem vius
només aquells dies ja passats
i mai no hi haurà mai més res més
més res per sempre més
no ser per tota l’eternitat

               Un dia la consciència
               es girà vers ella mateixa
               consciència d’ella
          i desgraciadament
          de la seva mort
Únic animal que sap que ha de morir
     Hi hagué d’haver consciència
     que conegués l’univers
     I en conèixer l’univers
     conegué que moríem
L’aparició de la consciència
fou una altra existència biològica
     El no només conèixer sinó conèixer-se
     no només saber sinó saber que sap
La certesa de la mort
com a fruit d’aquest avenç
Els animals coneixen
però no pas a ells mateixos
conèixer-se un mateix
fou conèixer que morim
La consciència un perill per a l’espècie
Poder sobreviure la certesa de la mort
i malgrat ella no haver-nos extingit

Caçador-recol•lector
a la selva negra
     sense metges
el més petit malestar
aterria
               i entre lleons
               indefens i despullat
               un menjar ambulant
     tallava les fruitetes
     mirant a totes bandes
     temorós de la mort
               mirant les belles estrelles
               sense entendre-les
               què en serà d’elles?
Caçadors-recol•lectors
conscients de ser conscients
     conscients de la mort
                    moria el cérvol ferit
                         i el matador sabia
                    que ell també moriria

Allà dalt entre les branques
no hi havia mort
                    el mico és en el present
                         intensament
                    sense res de passat
                         ni de futur
Ni hi ha mort per als nens
qui fos nen sempre!
               quan jo tenia quatre anys
               vaig matar un perico amb un cocoç
               i vaig cridar pel que havia fet
                         ( així vaig saber de la mort)
               A la selva negra
               on tot pot passar
               la mort és l’única
               certesa que tenim
Des que hi ha humanitat hi ha hagut religions
     supersticions si vols?
     o és que tal vegada fou fe
Així no ens extingirem
sabent que moríem

Hi ha Déu o l’univers és absurd
I si no n’hi ha morim per sempre
     En aquest sentit seria la transcendència
     una adaptació de l’evolució en la ment
     o un mecanisme de defensa de la nostra espècie
     davant l’efecte paralitzant de la consciència
     de la mort
                         Així sobrevivim
Religions o supersticions
     sempre fou fe
en la immortalitat    

Arribarà un dia
en que no hi haurà astronomia
i el cel estarà buit
les galàxies es separen
i es van quedant soles
sense cap altra a la vista
i a cada galàxia aïllada
les estrelles apagant-se
i quan s’apagui la darrera
tot serà tenebres
     (això no és ciència-ficció)
Si així és la cosa Cristina Downing
en aquest cosmos no hi ha salvació
                                        Amb la salvetat
     d’un prodigi biològic
          -l’Encarnació-
     Una evolució biològica
          que acabi en Déu

Som un sol Cos
el d’un ressuscitat
d’entre els morts
     La humanitat és una
     orgànicament una
     si en ressuscita un
     ressusciten tots
“Si no ha ressuscitat estem cardats” (1 Corintis 15,17)
L’evolució té direcció
que és la unió de l’univers:
l’Amor d’una humanitat sense soledat
incompatible amb la mort total
Tot determinat i per això es diu:
“Per tal que es compleixin les Escriptures”
No fou pas profetitzat perquè esdevindria
sinó que esdevé perquè fou profetitzat
                    Ressusciten tots
                    els que són un
               en un passat futur present
Cristina Downing
                         Present!
O serà tal vegada com néixer altra vegada:
una vida nova en un nou univers
     Les Escriptures diuen
     havia de morir
     per ressuscitar

ERNESTO CARDENAL

Managua, Nicaragua