Els EUA: una cultura de violència
Conferència dels bisbes catòlics dels EUA
Fa algunes dècades, la Comissió Kermer declarava que la violència era “tan nord-americana com el pastís de poma”. Malauradament, aquesta declaració provocadora s’ha revelat profètica. Cap país de la terra, a excepció dels que estan en guerra, té un comportament tan violent com el nostre, en les nostres llars, en les nostres cadenes de televisió i en els nostres carrers:
Quan les estadístiques referents als crims varien d’un any a un altre, nosaltres ens enfrontem a índexs d’assassinats, d’agressions, violacions i altres crims violents més elevats que ens les altres societats. S’estima que el crim ens costa 674 mil milions de dòlars per any. La criminalitat s’ha quadruplicat i ha passat de 161 crims per 100.000 persones el 1960 a 757 l’any 1992.
El lloc on la violència és més gran als EUA no és el carrer, sinó les nostres llars. Més del 50% de les dones assassinades als EUA ho han estat per la seva parella o per la seva exparella. Milions de nens són víctimes de la violència familiar.
El nombre d’armes de foc s’ha quadruplicat: de 54 milions el 1950 a 201 el 1990. Entre 1979 i 1991, prop de 50.000 nens i adolescents nord-americans perderen la vida per arma de foc, cosa que equival al nombre de nord-americans que van combatre al Vietnam. S’estima avui que 13 nens nord-americans moren tots els dies per arma de foc. Els trets són la causa d’1 de cada 4 morts entre els adolescents.
Per diversió els nostres mitjans de comunicació exageren amb massa freqüència i fins i tot celebren la violència. Abans de deixar l’escola primària, els nens veuen 8.000 assassinats i 100.000 altres actes de violència a la televisió.
No podem oblidar de cap manera que la violència de l’avortament ha impedit el naixement, des de 1972, de més de 30 milions de nens.
En algunes comunitats, els menors de vint anys diuen “ si arribo a gran” i no “quan jo sigui gran”; preveuen doncs el seu enterrament més bé que el seu futur. Entre 1985 i 1992 el nombre anual de joves morts per armes de foc va passar de 2.500 a 5.236.
Cada vegada més, la nostra societat estudia mesures violentes per tractar alguns dels problemes socials més difícils: milers d’avortaments per respondre al problema dels embarassos, defensa en favor de l’eutanàsia i el suïcidi assistit per afrontar el pes dels anys i de la malaltia i la necessitat creixent de la pena de mort per a respondre al crim. Ens encaminem tràgicament cap a la violència a la recerca de respostes ràpides i fàcils a problemes humans complexos. Una societat que destrueix als seus nenes, que abandona les persones grans i que confia en la venjança té una manca de referències morals fonamentals. La violència no és la solució; és més aviat el signe més evident dels nostres fracassos.
La violència – a les nostres llars, a les nostres escoles, al nostre país i en el món- està destruint la vida, la dignitat i les esperances de milions dels nostres germans i germanes. La por a la violència paralitza i polaritza les nostres comunitats. El culte a la violència en molts mitjans de comunicació, en la música i fins i tot en els videojocs, està enverinant els nostre nens.
Les nostres famílies estan esquinçades per la violència. Les nostres comunitats estan destruïdes per la violència. La nostra fe està provada per la violència. Tenim l’obligació de donar una resposta a aquesta situació.
La nostra situació té fonamentalment necessitat d’una revolució moral per reemplaçar una cultura de la violència per una nova ètica de justícia, de responsabilitat i de comunitat.
Als EUA els nens passen 28 hores per setmana al davant del la TV. Quan fan els 18 anys han vist 200 mil actes de violència a la TV, mil dels quals són assassinats. En el 58% d’aquests assassinats, el criminal que apareix a la pantalla no és sancionat. La meitat d’aquesta violència apareix en els programes de dibuixos infantils. Aquesta sobredosis de violència està creant una generació de joves insolents i agressius.