Els “ misteris de goig” de la teva vida

Tony de Mello

Per més grisos i tristos que siguin els dies, cadascun de nosaltres porta en el seu cor un àlbum de fotografies estimades del passat. Són memòries d’esdeveniments que ens van produir alegria. Obre ara aquest àlbum i reviu tants esdeveniments com puguis.

És probable que la primera vegada no en trobis gaires d’aquesta mena. A poc a poc n’aniràs descobrint més i gaudiràs revivint-los en la presència del Senyor. Més: quan et visitin noves alegries gravaràs millor el seu record i no permetràs que es perdin tan fàcilment; portaràs a dintre un immens tresor amb què podràs, sempre que vulguis, donar un nou vigor a la teva vida. Això és el que feia Maria quan guardava acuradament en el seu cor preciosos records de la infància de Jesús, memòries que més tard viuria de nou amb amor.

Trasllada’t a una pàgina de la nostra historia que et commogué d’una manera especial amb un goig profund. O posa davant del teu cor la memòria d’un heroi o un màrtir del nostre poble que et commogui per la seva qualitat de vida o per la grandesa de la seva mort. O recorda un fet de la teva vida en el qual creus que vas donar el millor de tu mateix, del qual et sents fins i tot santament orgullós. O una escena de la teva vida en què t’has sentit profundament estimat i valorat".

Com va ser? Com et vas sentir? Per què va passar allò? Viu de nou el fet i detura-t’hi fins que experimentis de nou tant com puguis el goig i la felicitat profunda que senties aleshores. Retén i deixa calar en tu aquests sentiments tant de temps com puguis... Sent que ets en la presencia de Déu i dóna-li gràcies per tot això, sense paraules, senzillament amb el cor agraït amb tals sentiments... Demana-li esperança per a tu i per al nostre poble.

Aquest acte de tornar a escenes del passat en les quals vas sentir amor i goig és un dels exercicis més exquisits que conec per edificar el teu benestar psicològic. Molts de nosaltres no fem cas del que un psicòleg anomenaria experiències-cim. Poques persones són capaces de lliurar-se a aquestes experiències positives. Per això, no els serveixen de res, o de ben poc. Fa falta tornar amb la imaginació a aquestes experiències i recuperar al màxim el seu contingut. Encara que hi tornis una i altra vegada, sempre hi trobaràs aliment abundant. El seu contingut sembla que no s’esgoti mai. Són una font de goig que no s’esgota.

Vigila que, quan ho facis, no les contemplis des de fora. Es tracta de viure-les de nou. Fica’t dintre d’aquestes escenes, participa-hi. Fes que la teva fantasia sigui tan viva que sembli que l’experiència et torna a commoure avui amb tota la seva força.

Molt aviat experimentaràs el valor psicològic d’aquest exercici i aconseguiràs un respecte nou cap a la imaginació com a font de vida i d’energia. La fantasia és una eina de molta vàlua per a la teràpia i el creixement personal. Produeix d’alguna manera, una eficàcia semblant a la mateixa realitat. Si en la tènue llum del capvespre veig venir cap a mi un amic i imagino que és un enemic, totes les meves reaccions, psicològiques i fisiològiques, seran idèntiques a les que tindria si el meu enemic fos aquí realment. Per contra, quan visquis de nou escenes en les quals vas sentir amor i goig, gaudiràs els efectes d’estar realment davant de l’amor i el goig que són immensos.

Aquest exercici trenca la resistència inconscient que molts fan a l’amor i el goig. Augmenta la capacitat d’acceptar-los quan truquen a la porta. Augmenta també la capacitat d’experimentar Déu d’obrir els cors al seu amor i a l’alegria que l’experiència de Déu produeix i d’acceptar el fet que som persones a qui es pot estimar. Qui no permet sentir-se estimat pel germà a qui veu... com podria permetre sentir-se estimat pel Déu que no veu?

Ajuda també a superar el sentit de nul•litat espontani, de culpa, un dels obstacles més comuns. De fet quan Déu entra en el nostre cor ens fa sentir intensament estimats i amables. En la nostra vida hi ha molt de positiu i hem experimentat molt amor de Déu. Experimentar Déu i el proïsme com a tu mateix. La caritat comença per casa.

També aquest exercici renova les nostres forces en aquest temps en què la greu situació que vivim ens porta a fixar-nos sols en l’aspecte negatiu que estem vivint, fent-nos propensos al desànim i a la depressió. En la nostra vida i en la dels altres hi ha molts misteris de goig: dels quals ens oblidem massa sovint. Tota l’esperança que en altres moments hem viscut i malgastat, l’heroica lluita del nostre poble, la mística dels nostres màrtirs... són aquí, en el pou de la nostra memòria i tornar una i altra volta al nostre propi pou per realimentar-nos mentre potser fem camí per un desert...

Per part seva la fe en fer-nos capaços de descobrir la presència de Déu i el seu amor als pobres a pesar de les aparences tan negatives, en donar-nos una visió contemplativa de la realitat ens ajuda a no ofegar-nos en un vas d’aigua i a recuperar forces per a l’esperança.

De Tony de Mello. Adaptació