Els moviments populars en la lluita anticolonial i antiimperialista.

 

Joao Pedro Stedile

Les darreres tres dècades han estat marcades per l'hegemonia del capital financer i de les grans transnacionals que han globalitzat el domini del capital sobre l'economia i sobre els treballadors d'arreu del món. És l'etapa actual del capitalisme.

Tanmateix, al mateix temps que el capital ha començat a dominar l'economia i la forma de vida arreu del planeta, en els darrers deu anys estem vivint una profunda crisi d'aquest mode de producció, que es presenta en forma de contradiccions insuperables, conseqüència de la seva estructura concentrant i excloent, d'un sistema que es basa només en el benefici, i no en la vida i el benestar de les persones.

Encara que els bancs i les grans empreses continuen acumulant, concentrant i centralitzant el poder econòmic, la manera capitalista d'organitzar la societat ja no resol ni tan sols les necessitats bàsiques de la població: Els nivells de desigualtat social, la fam, la manca d'aigua potable per a mil milions d'éssers humans, l'atur, la manca d'habitatge i una vida digna per a la gran majoria de les persones s'han accelerat arreu del món.

Pitjor encara, el capitalisme en el seu afany de supervivència en plena crisi, en comptes d'ajudar a resoldre els problemes de la població, va apel·lar a la promoció de la indústria bèl·lica i les guerres regionals per augmentar el mercat d'armes. És el que està passant a Síria, Iemen , Sudan i, sobretot, a Ucraïna, on el poble ucraïnès està pagant amb vides la voluntat de la indústria armamentística nord-americana. Dit d'una altra manera, el capitalisme propaga la mort de persones com una manera de continuar apropiant-se de la riquesa. I els que s'atreveixen a denunciar aquest sistema, són perseguits, arrestats i fins i tot assassinats.

Per a nosaltres a Amèrica Llatina, el capital es va centrar en l'apropiació privada i sense escrúpols dels béns naturals, que haurien de ser béns comuns, com les selves, els minerals, l'aigua, la biodiversitat, la fusta, el petroli, etc., provocant delictes mediambientals de tota mena.

 

 

Què fer davant d'aquesta gran tragèdia?

És la pregunta històrica que s'ha de fer la nostra generació. Tenim molts reptes per davant. M'atreveixo a descriure-les de manera resumida, recollint diverses reflexions que s'han donat dins dels moviments populars d'arreu del món.

Cal reprendre urgentment la tasca d'organitzar la classe treballadora des de les bases. Reprendre la formació política dels nostres militants, ampliant i reproduint moltes més escoles de formació. Cal promoure la participació dels més joves en la vida política, a través de formes culturals com la música, el teatre, la pintura, etc. Hem d'invertir molta energia per utilitzar tots els mitjans de comunicació possibles, com ràdios, televisions, diaris i xarxes socials, per tal de fer arribar les nostres idees, els nostres valors i l'objectiu d'una societat igualitària i justa.

Cal també organitzar les lluites de masses. Només un poble organitzat i lluitador podrà fer front a aquesta veritable tragèdia de la civilització que el capitalisme ens imposa enmig de la seva interminable crisi.

Aquests són els nostres reptes fonamentals, com a classe treballadora, com a esquerra.

Aquests reptes són universals, només els podrem afrontar si ens articulem a nivell internacional, interactuem intercanviant experiències i formem forces populars a nivell internacional. El capital ha internacionalitzat la dominació, en la seva forma neocolonial i imperialista.

No hi ha sortida en un sol país!

Com es pot veure en els processos electorals, el poble tria nous governs progressistes, però això és insuficient per afrontar l'estructura perversa del domini del capital sobre les formes d'estat burgès i les estructures innòcues del poder judicial i legislatiu. Només cal veure les organitzacions internacionals que utilitzen el mètode "Lawfare" per perseguir i controlar els governants.

El capital està executant una autèntica massacre mediàtica amb els seus mitjans de comunicació per manipular cors i ments. Així, aconsegueix que els pobres, els obrers, tot i ésser explotats, oprimits i viure malament, comencin a pensar com els dominants i defensin les falses sortides del neoliberalisme, de l'individualisme, de l’emprenedoria i  de l'externalització del treball, sense cap altre dret social.

 

Per tant, davant la internacionalització del capital i de la burgesia, més que mai cal internacionalitzar les mobilitzacions de la classe obrera, dels pobles, en les seves més diferents formes organitzatives de moviments populars, partits, xarxes socials, moviments ecologistes, intel·lectuals, artistes, religiosos, feministes i juvenils.

El nostre moviment, l'MST, fa 40 anys. Afortunadament, vàrem néixer amb una vocació internacionalista, ja que beneïts per la Teologia de l'Alliberament, ens alimenten les lliçons històriques dels moviments camperols i de la classe obrera en general, per defensar, des del principi, l'internacionalisme com a necessitat d'acumular forces, per projectar el somni d'una societat igualitària, no només al Brasil i Llatinoamèrica, sinó a tot el món.

Per això, vam participar activament en diversos processos internacionalistes, com la campanya de resistència popular contra l'orgull colonialista que va celebrar els 500 anys de dominació de les Amèriques. En la campanya contra el pagament del deute extern. Després ens vam involucrar en la campanya contra l'ALCA, que va ser la recolonització d'Amèrica Llatina pels interessos del capital nord-americà. Vam ajudar a construir el FÒRUM SOCIAL MUNDIAL, que aleshores va tenir un paper important en la lluita contra l'hegemonia del neoliberalisme.

Vàrem ajudar també a construir la coordinació llatinoamericana d'organitzacions camperols - CLOC, que posteriorment va donar lloc a VIA CAMPESINA internacional, juntament amb moviments camperols d'Europa, Àsia i ÀFRICA.

Vam participar en la construcció i coordinació de la TROBADA MUNDIAL DE MOVIMENTS POPULARS AMB EL PAPA FRANCESC, per iniciativa del mateix Papa, que, davant els reptes contemporanis, va proposar un pont d'interlocució directa entre el seu Papat i els moviments populars. I ja hem fet diverses reunions de reflexió.

Més endavant ens vam sumar a l'esforç per construir l'articulació de Moviments Populars de l'ALBA, que agrupa tots els moviments populars d'Amèrica, i des d'aleshores hem anat construint una Assemblea Internacional de Pobles - AIP.

També hi ha altres articulacions internacionalistes, que aglutinen sectors socials concrets de la classe treballadora, com la Marxa Mundial de les Dones o l'articulació de la població afrodescendent arreu del món, que reflexiona sobre la diàspora que va patir el colonialisme i l'imperialisme a ÀFRICA.

Hi ha articulacions per la pau, contra les guerres i les bases militars.

Tots aquests grups, moviments i iniciatives no poden ser només un acrònim, un esdeveniment. Com he dit abans, han de tenir com a finalitat principal aglutinar les experiències de lluita de cada poble, cada moviment i organització, per tal d'intercanviar idees i experiències per construir solucions col·lectives i internacionalistes, en la solució dels reptes que  assenyalava abans.

Estem davant de veritables dilemes per la Humanitat !

A més d'augmentar els problemes i la desigualtat social, el capital està atacant la natura, provocant delictes mediambientals, el genocidi de pobles indígenes i el canvi climàtic, que estan afectant la vida al nostre Planeta. I a més de les diverses formes de vida vegetal i animal que van desapareixent, el propi ésser humà corre el risc de no sobreviure a causa de la bogeria del capitalisme. La Terra com a planeta mare, com ens ensenya Leonardo Boff, seguirà el seu camí a l'univers, però la civilització humana està en risc.

Espero que tots els moviments populars al Brasil, a les Amèriques i arreu del món es despertin, s'aixequin i organitzin urgentment la nostra gent treballadora, especialment als joves i a les dones, per posar una barrera a la violència perversa del capital. Sóc optimista, crec que podem vèncer el capital i el seu sistema, i finalment tenir formes organitzatives de societats igualitàries, on tothom tingui els mateixos drets i oportunitats, per viure en harmonia amb la natura i tenir una vida digna per a tothom.