Els pobles indígenes són aquí

Joaquim Piña

Passà el Cinquè Centenari i, una mica a contrapèl, l’Any Internacional del Pobles Indígenes. Què ens en queda? Queda una realitat. Per més que els han volgut ignorar, dominar, marginar, oblidar... els pobles indígenes són aquí.

Com aquella veu que es diu que va sortir del cor del nostre protomàrtir sant Roque González de Santa Cruz «Encara que em matin jo no em moro». El vell tronc ha tornat a rebrotar i avui els nostres germans aborígens són aquí. Prop de 60 milions a tota l’Amèrica Llatina. La societat que els envolta ha començat a prendre consciència d’això. I és per alegrar-nos-en. Penso que d’alguna cosa han servit les anteriors campanyes. Avui mirem al germà indígena d’una manera diferent. La societat en el seu conjunt s’ha tornat al seu favor. Estem fins i tot volent reparar, d’alguna manera les injustícies que contra ells hem comès en el passat. I tenim, tal volta, el perill de passar a l’altre extrem: caure en un paternalisme, en un assitencialisme que certament no és el millor. L’indígena no és un indigent. Es un poble molt conscient de la seva dignitat. Hauríem d’ajudar-los a recuperar-la quan, per les circumstàncies extremes en què han viscut en poden haver perdut una mica.

El meu missatge d’aquest any és el següent: no anem als nostres germans indígenes a dir- los què és el que han de fer. (Aquest orgull nostre de sentir-nos superiors...) Anem a respectar-los molt. Anem a escoltar-los, que és el primer per respectar una persona. Ni tan sols anem afer prosselitisme religiós amb ells (que aquesta paraula des que la fan servir les sectes i els polítics s'ha tomat molt lletja...). Anem, senzillament, a donar-los «testimoni» com a cristians. Com aquells primers que anunciaren Jesucrist amb les seves vides més que no pas amb les seves paraules. (No dic pas que la paraula no faci falta, algunes vegades, per explicitar el missatge...). Estic segur que d'aquí alguns anys, si nosaltres donem aquest testimoni, ells diran: Per què vostès s'interessen tant per nosaltres i ho fan tant desinteressadament? (No com els que van als aborígens per aconseguir algun rèdit polític o alguna altra cosa). I nosaltres els respondrem: «Per què això és el que ens va ensenyar Jesús». La major part d'ells, almenys en el nostre país, Argentina, són cristians... I el Déu a qui els seus avantpassats adoraven, fins sense saber-ho, és el mateix Déu Pare de Nostre Senyor Jesucrist.

En el seu nom els beneeix a tots vostès el seu germà bisbe.

Joaquim Piña,

bisbe de Puerto Iguazú - Misiones