Els Shawnee i Tecumseh
ELS SHAWNEE I TECUMSEH
De tots els pobles de la regió, els Shawnee del Riu Ohio foren els més valents. Eren nòmades, del grup lingüístic algonkin. En la guerra entre els pobles indígenes es van aliar amb els Cherokee.
El gran heroi dels Shawnee fou Tecumseh. Va intentar formar un exèrcit indígena que unís tots els pobles des de la Florida fins a Ohio. L’objectiu era contenir l’avanç dels colons blancs cap a les muntanyes i empènyer-los de retorn cap al mar. Si ho hagués aconseguit hauria estat el fundador d’un imperi més gran que el de Mèxic o Perú.
“Tecumseh” vol dir “estrella que cau”. Fou un líder brillant. Va ser qui va convèncer el seu poble d’abandonar la pràctica de la tortura als enemics. Deia: “Mataré qualsevol enemic en el combat, però mai no mataré un presoner indefens”.
Tecumseh va creure que l’única esperança indígena era crear un gran Estat Indígena que englobés els Grans Llacs fins a la vall de l’Ohio. Comminà els seus parents a abandonar tots els costums dels blancs i a no contraure matrimoni amb ells. Només tornant a llurs tradicions trobaríem la felicitat.
Tecumseh argumentava sempre a les autoritats blanques i als mateixos indígenes que el govern americà no tenia dret a comprar terra a una tribu, perquè tota l’àrea de la vall de l’Ohio pertanyia comunitàriament a totes les tribus de la regió.
Al principi Tecumseh aconseguí reunir en una confederació més de mil Shawnee. Delaware, Wyandot, Ottawa i Kickapoo. L’alcohol va ser prohibit en aquest pobles, i tots vivien d’acord amb les tradicions antigues. La guerra dels anglesos o francesos i la tradició d’alguns grups indígenes van fer que el pla de Tecumseh no funcionés. Va morir en el combat, als 45 anys, l’any 1813. El seu cos mai no fou trobat. Cada “estrella que cau” és com una promesa del retorn de Tecumseh i del somni dels indígenes.
Tecumseh deia:
“On són els Poquot, els Narragansett, els Mohicans, els Pakonoket i moltes altres nacions del nostre poble, que era tan nombrós? Van desaparèixer per la cobdícia i l’opressió de l’home blanc, com la neu es fon amb el sol de l’estiu.
I nosaltres? També ens deixarem destruir sense lluitar, lliurant les nostres llars, la terra que el Gran Esperit ens va donar, els llocs dels nostres morts i tot el que de nosaltres és sagrat? Jo sé que cridareu amb mi: Mai, mai!
L’única manera de defensar la dignitat de l’indi és, per a tots nosaltres, unir-nos reivindicant un comú igual dret a la terra. Així fou en un principi i així hauria de ser sempre, ja que la terra mai no fou dividida, sinó que pertany a tothom per a fer-ne un ús comunitari.
Ningú no té dret a vendre terra a un altre indi, menys encara a un estranger”.
ORACIÓ DE TECUMSEH Abans de la batalla en què Tecumseh caigué, féu aquesta oració al Gran Esperit-Manitu: “Sóc aquí, Manitu, en el lloc on em vas portar finalment. Manitu, Manitu! Molt és el que m’has donat i molt el que m’has pres. Em vas donar la visió clara del que he de fer a favor del meu poble. Em vas donar la força per liderar-lo. Vas declarar amb la meva boca la glòria que podria ser del poble. A través meu vas fer que el poble vibrés amb una visió del paradís que podria ser nostre, però ara... Jo ara no ho comprenc, però sé el que encara he de fer i, perquè tu ho desitges, faré el que és necessari. Manitu, tu m’ho donares tot i tot m’ho prengueres. Em tragueres el meu pare, els meus germans, els meus amics... Prengueres el meu poble i la meva terra. Ara em prendràs la vida i jo te la lliuro satisfet, car en aquest lliurament el meu poble amb una ESPERANÇA de futur. Tot pot morir, menys l’esperança. Aquest ha estat el teu projecte: que jo pugui deixar per a la posteritat, enmig de tanta mort i destrucció i la desolació que tots els indis encara han d’afrontar, la viva esperança que algun dia, d’alguna manera, vindran temps millors. Per a això em vas preparar, que la mort deixi el meu poble amb ESPERANÇA”.
|