Associació Aigua és Vida Girona

     Pau Masramon i Edurne Bagué

A la ciutat de Girona les darreres dues dècades ha canviat la percepció social sobre l’estat real de l’aigua tant en el seu medi natural (conca hidrogràfica del riu Ter) com sobre quina és la gestió que en fem fins a les nostres aixetes. I això ha estat possible gràcies al moviment ecologista local. Poca gent, i a més a més, repartides en un munt de petites associacions. Però amb la tenacitat suficient per començar a revertir una sobreexplotació d’aquest recurs cada cop més escàs i absolutament bàsic per a la vida.

La realitat d’un sistema econòmic capitalista on el benefici n’és l’objectiu principal, ens ha portat a un espoli hídric de manual. Tant pel que fa al riu Ter com per a la gestió operativa de l’aigua potable. El riu Ter ve suportant drets d’aigua per a la indústria hidroelèctrica, la ramaderia i l’agricultura, i sobretot sotmès des de 1970 al transvasament cap a l’àrea metropolitana de Barcelona, imposat en època del dictador Francisco Franco. Pel que fa a la gestió operativa  per a Girona, Salt i Sarrià de Ter, es va constituir el 1991 una empresa mixta amb majoria privada. Una empresa que des del 2017 està essent jutjada pels tribunals de justícia espanyols.

+H2O Ter!

Partint de la feina iniciada a l’Ateneu Naturalista de Girona amb l’Observatori del Ter (2006), vàrem seguir treballant amb una nova entitat, l’Associació Aigua és Vida Girona. A mesura que anàvem recopilant informació ens vàrem adonar de la necessitat de pressionar a l’ajuntament i a la Generalitat de Catalunya. Vàrem definir dos objectius principals de la nostra associació: retorn de cabal al riu Ter i una gestió operativa pública, transparent i participativa. En aquest sentit, es tractava de portar a terme accions a la via pública que demostressin la capacitat de la ciutadania de canviar l’estat de les coses des de baix. Més enllà de transmetre informació a mitjans de comunicació i a través de les xarxes socials, s’imposava portar a terme accions prou cridaneres per ajudar a conscienciar a gironines i gironins. El 2012 aprofitant el dia mundial de l’aigua (22 de març) vàrem iniciar una performance anual que vàrem anomenar irònicament “Palanganada pel Ter”, consistent en un abocament d’aigua al riu amb palanganes, regadores, cubells, ampolles, etc. per tal de simbolitzar un ajut al riu agònic. Simultàniament, vàrem aconseguir que l’ajuntament ens financés la campanya “Més Aigua al Ter” (+H2O TER!) consistent en instal·lar una bandera reivindicativa a tots els ponts que travessen el riu Ter a la ciutat de Girona, així com un mural al viaducte de la Devesa tant pels vehicles que entren a la ciutat com pels que surten. Però el que va resultar més efectiu, va ésser portar a terme un mesurament diari del cabal del riu Ter al seu pas per Girona. La publicació sistemàtica i continuada als mitjans de les dades irrisòries va ésser definitiu. El 2017 l’Agència Catalana de l’Aigua (Generalitat de Catalunya) va començar a demanar-nos un diàleg negociador. Varen ser sis mesos de reunions quinzenals. Prèviament, vàrem aconseguir una estratègia unitària de consens des del territori, amb tots els ajuntaments de la conca fluvial (Consorci del Ter), Junta Central d’Usuaris d’Aigua del Baix Ter (regants), Universitat de Vic, Ajuntament de Girona i Grup de Defensa del Ter. Tot plegat finalment va acabar amb la signatura dels Acords de la Taula del Ter el 2 d’agost del 2017. Aquests acords han estat un exemple de participació efectiva en els que s’estableix que el 2028 l’àrea metropolitana de Barcelona com a màxim podrà transvasar el 30% del cabal mitjà del riu Ter. Tenint en compte que de forma sostinguda durant dècades la major part de l’aigua del riu s’ha transvasat, arribant puntualment en la penúltima sequera (2007) al 90%, pensem que són uns acords inèdits i ambiciosos. En qualsevol cas seguim mesurant el cabal del riu cada dia. I òbviament som conscients que produir aigua dessalada i regenerada són remeis amb un cost ecològic i econòmic enorme. Per tant, sense un gran acord nacional sobre l’aigua a Catalunya, com preveuen els Acords de la Taula del Ter, resultarà impossible aconseguir aturar l’espoli hídric que pateix el riu Ter. I això ara com ara no s’ha aconseguit complir.

La Remunicipalització. Gestió democràtica de l’aigua.

A nivell urbà, l’eix central de treball ha estat aconseguir la remunicipalització del servei urbà d’aigua. Fita aconseguida a finals del 2022 quan ha quedat constituïda la nova empresa pública: CATSA. Ha estat la 30 remunicipalització de Catalunya d’ençà que es va iniciar aquesta tendència amb el cas del Figaró.

Un dels motius centrals per defensar la gestió pública i democràtica de l’aigua, és el fet que l’aigua és un bé comú. D’aquesta concepció se’n deriven, per força, almenys dos aspectes fonamentals. D’una banda, un vincle i un reconeixement de la seva importància com element que fa possible la vida, per tant, un element que no pot ser gestionat i governat sota les mirades lucratives. I per l’altra, això només és possible si les decisions es prenen de manera democràtica en base al respecte i sense interessos particulars.

A partir d’aquí, el reconeixement de la interdependència real entre servei urbà i la conca és inevitable, ja que sense garantir la salut del riu i la conca no podem garantir-ne l’abastament urbà. Això passa per la promoció de nous models de governança de l’aigua, accés a la informació i metodologies de treball basades en la transparència. Accés a la informació i transparència, són dos aspectes on a Girona tenim un compte pendent. Ara com ara, molts dels debats, dades, indicadors i informacions no es publiquen ni es donen quan són demanats.

Per què és important la informació i la transparència? Perquè són la base per poder prendre decisions i garantir una qualitat democràtica real. Són un indicador de confiança i la mostra d’actituds i voluntat de treball compartit. Aquests aspectes són el moll de l’ós encara avui, sobretot quan parlem d’aigua.

Fruit del model de prestació basat en una filosofia de l’aigua com a element no essencial, ens trobem que coses bàsiques com l’accés a l’aigua no s’ha entès com quelcom necessari per a les persones, sinó com un servei accessori. Això ha conduït a què ens trobem avui en dia amb moltes persones sense accés a l’aigua. De fet, gràcies a les entitats que treballen en el territori de Girona-Salt, hem detectat que moltes persones segueixen sense tenir accés a l’aigua per a les coses fonamentals del dia a dia, com cuinar o netejar-se, impossibilitant el desenvolupament d’una vida en condicions de salubritat bàsiques. Per això treballem per garantir el Dret Humà a l’Aigua i el Sanejament (DHAS). Per poder garantir aquest aspecte des d’una perspectiva complexa, hidrosocial i socioecològica, defensem el model de governança dels Observatoris Ciutadans de l’Aigua com a instruments per al cogovern de l’aigua. Són dispositius que han demostrat el seu potencial i capacitat per treballar de forma transversal ciutadania, administració local i operador públic, en la creació i la resposta a necessitats de forma cooperativa, coproduint la política hídrica local. Per això treballem, juntament amb altres entitats i institucions, per crear un observatori de l’aigua al nostre territori.

De fet, estem en un context privilegiat on podem veure l’aigua de la qual vivim dia a dia. És un espai privilegiat on un observatori podria realment incorporar la perspectiva hidrosocial i sistèmica de forma molt pràctica, tal com ja va apuntar un estudi que la Càtedra de Desenvolupament Humà Sostenible de la UdG va elaborar per l’Ajuntament de Girona.

Per tant, la remunicipalització és una oportunitat per fer les coses de manera diferent i innovadora, donant valor als elements locals i aprofitant algunes eines com el Reglament del nou servei, que ja inclou aquesta perspectiva socioecològica. Toca treballar per desenvolupar la normativa de desplegament i vetllar perquè aquest desplegament es faci i es faci bé. Es tracta d’un repte i responsabilitat col·lectiva.