Jonathan Félix de Souza i Marcelo Barros

Diàleg intergeneracional, camí de pau i noviolència

En les reflexions del Papa Francesc en el llibre “Déu és jove”, la joventut és entesa com un període de profunda transformació social i espiritual, essencial per la construcció de la pau mitjançant el diàleg intergeneracional
i la noviolència activa. L’obra, nascuda de trobades amb el periodista Thomas Leoncini i influida per les idees del sociòleg Zygmunt Bauman, apareix en un moment crucial en el qual els joves, cada cop més conscients dels
desafiaments ecològics i socials, busquen el seu lloc en el món.
En aquesta reflexió, el Papa Francesc desafia la visió convencional de Déu com a simple figura paterna, inclosos els aspectes més relacionals i vinculats a la joventut. En una societat patriarcal, Déu és vist com Senyor i Pare. A l’evangeli de Jesús i en altres camins d’espiritualitat, l’Esperit Diví és una energia d’Amor que sorgeix sempre com a novetat transformadora i renovadora. A l’espiritualitat cristiana tradicional, des d’antic, una coneguda invocació de les comunitats a l’Esperit és: “Envia, oh Déu, el teu Esperit i renovaràs la faç de la terra” (Salm 104, 30).
Aquest enfocament albira que el camí de recerca de la intimitat divina inclou la necessitat d’una renovació permanent, el que suposa una major centralitat dels joves en la societat. Això és més necessari encara en societats basades en el consumisme, que sovint els utilitzen i descarten. El llibre busca restaurar l’esperança i el sentit de pertinença entre els joves, a més d’oferir una nova perspectiva sobre el seu paper i valor en la construcció d’un futur més just i pacífic.
El Papa Francesc també busca transmetre quelcom profund i alliberador, quan insisteix en la necessitat de donar una major centralitat a la joventut en la nostra societat. Proposa l’atenció i la cura com a paràmetres socials que tornin a la joventut el sentit de pertinença i arrelament. Destaca la importància del diàleg amb les persones
grans com a mitjà perquè els/les joves rebin memòria i arrels, fonamentals per sustentar les seves històries i identitats. Considera les joventuts com “profetes” i les persones grans com “somiadores”, ambdós elements
necessaris per la “Revolució de la tendresa”, imprescindible per la salvació d’una societat desproveïda de valors.
El Papa emfatitza que els/les joves no han de conformar-se amb la corrupció o les malalties socials, sinó que han de ser agents de canvi i propagadors d’esperança. Adverteix sobre el perill de caure en un moviment corrupte, destacant la necessitat d’una postura activa contra la injustícia.
Basant-nos en aquestes reflexions del llibre “Déu és Jove”, proposem alguns consells pràctics, tant per joves com per grans, amb la finalitat de promoure la transformació social i espiritual, i construir la pau gràcies al diàleg
intergeneracional i la noviolència activa. Es poden proposar altres consells en el diàleg de En l’aprenentatge de la vida: joves i grans en diàleg Jonathan Félix de Souza i Marcelo Barros Brasil Diàleg intergeneracional, camí de pau i noviolència cada lloc:
Valora l’aprenentatge recíproc: Entén que cada persona, sense importar l’edat, sempre té quelcom a ensenyar i quelcom a aprendre. Aquest intercanvi enriqueix i enforteix els vincles intergeneracionals.
Evita la trampa de la provisionalitat:
Reconeix la tendència de la societat a aferrarse a la provisionalitat, gairebé rebutjable, i qüestiona la il·lusió d’eternitat amb data de caducitat que acostuma a imposar la societat capitalista.
Sigues protagonista de la teva història:
Busca activitats que et reptin i et permetin sentir-te com un agent actiu i no només un espectador en la cultura del consumisme.
Mantingues l’esperança i la fe: En temps de dificultat, recorda que l’esperança i la fe són essencials per superar els desafiaments. L’esperança no sorgeix de la simple anàlisi de la realitat. Valora el realisme de l’anàlisi, però
es nodreix de l’elecció interior de l’amor per la vida, la confiança en la humanitat i la decisió de superar les dificultats de cada moment. Troba la força en l’espiritualitat i confia en la comunió de persones i comunitats que es dediquen a la causa de la Pau i la Justícia eco-social.
Harmonitza cap, cor i mans: Busca l’equilibri entre pensar, sentir i actuar. Aquesta harmonia és essencial per una vida autèntica i significativa.
Sigues persona activa en la comunitat:
Involucra’t en causes socials i ambientals. Utilitza la teva veu i les teves accions per promoure un canvi positiu en la societat.
Busca educació alternativa: A més de l’educació formal, indaga formes alternatives d’aprenentatge que involucrin experiències pràctiques, emocionals i espirituals.
Desenvolupa característiques positives:
Conrea l’entusiasme, l’alegria, el sentit de l’humor i la coherència en les accions i interaccions diàries.
Promou el diàleg intergeneracional, des de les joventuts: L’aprenentatge mutu ofereix la possibilitat d’adquirir saviesa i perspectiva que només poden sorgir de l’experiència de la vida. A l’interactuar amb persones grans, els i
les joves poden aprendre sobre la història, les tradicions i els valors que formen la base de la seva cultura i societat. Aquestes interaccions també poden desafiar els joves a repensar els prejudicis i obrir les seves ments a noves idees.
Promou el diàleg intergeneracional, des de les persones grans: Establir diàlegs amb els més joves permet a les persones grans mantenir-se al dia amb les noves tecnologies, tendències i estils de vida. Això pot ser increïblement rejovenidor i pot ajudar a trencar l’aïllament que sovint acompanya l’envelliment. L’intercanvi d’experiències amb els joves pot aportar nou vigor a la vida de les persones grans, oferint-los una nova perspectiva i una nova apreciació del present. En l’espiritualitat budista l’ànima és sempre jove i ser jove és la vocació de tota la humanitat, sense importar l’edat. En l’espiritualitat cristiana, el primer signe que la mort és superada per la vida és la figura d’un jove que anuncia la resurrecció.
La clau per construir Pau, Justícia i Cura de la Mare Terra en les nostres societats, passa per reconèixer el valor inherent de cada generació. Al promoure un diàleg intergeneracional eficaç i adoptar un enfocament de noviolència activa, podem crear una societat més cohesionada, comprensiva i, en darrera instància, pacífica. Inspirant-nos en les paraules del Papa Francesc podem veure els joves no només com el futur, sinó com
participants actius en el present, treballant colze a colze amb les persones grans per crear un món millor per a tots.