ENTREVISTA A MONS.ROMELUS

Jean-Claude Noyé

---

Única veu clara contra els dictadors, Willy Romelus, bisbe de Jeremie, Haití, 63

anys, és una de les figures més importants de la resistència a la dictadura militar a Haití, oficialment presentat com a candidat al premi Nobel de la pau. Conegut pel seu compromís a

favor dels drets humans, després del cop contra Aristide, ha estat objecte de fustigació i de diversos atemptats.

- Quina és avui l'esperança d’Haití?

- No es veuen signes de canvi que vinguin del poder. Humanament parlant no es veu una sortida per al futur pròxim.

- Què fa l'Església d'Haití?

- Després del cop d'Estat, l'Església jeràrquica, el bisbat i la nunciatura no han emprès cap acció seriosa per solucionar la crisi econòmica. No obstant això, hi ha veus d'oposició, com el Comitè Haitià de Religiosos i la ~ Comissió episcopal Justícia i Pau. La majoria dels , sacerdots estan amb el poble.

- La passivitat dels bisbes respon al judici que els mereix la persona d'Aristide?

- Sí, aquí hi ha el problema. Ells adoptaren un llenguatge més moderat després de la seva candidatura a les eleccions presidencials. Però jo subratllo fortament que els set mesos durant els quals Aristide exercí el poder han estat positius. Els partidaris del cop diuen el contrari: és fals; allò fou com un oasi, no va haver-hi morts, la corrupció fou combatuda, els diners començaren a entrar a les arques de l'Estat.

- L'Església és perseguida?

- Sí. És difícil celebrar les cerimònies religioses, qualificades com a manifestacions polítiques. El dia de les ordenacions sacerdotals, el gener de 1993, els militars van venir a atacar la gent. Alguns dels nostres seminaristes foren arrestats. En general, els camperols, els joves i les organitzacions de solidaritat són els seu blanc.

- El pare Aristide, pot realment salvar el país, donada la difícil situació econòmica que travessa?

- Ell no és un polític, però el seu balanç és positiu. Si esta ben assessorat, per què no? Sé que hi ha haitians capaços. El poble, en tot cas, veu en ell al seu líder. Ell no té interessos personals: ni diners ni poder. Es mou pels seus ideals.

-I el silenci del Papa?

- Sens dubte, està motivat pel Dret canònic, que impedeix a un sacerdot sometre’s al sufragi popular. Això no obstant, una excepció a favor d' Aristide està plenament justificada. Penso que també el Sant Pare té informacions parcials, fins i tot falsejades, trameses pels bisbes i la nunciatura.

- Què hi ha precisament sobre la divisió de l'Església haitiana?

- Si tothom anés en la mateixa direcció, el problema se solucionaria. En realitat, la unitat és difícil. S’aconseguirà si els que han pres el mal camí retornen al bo... De fet, estic molt sol com a bisbe.

- I la vostra possible candidatura al premi Nobel?

- Si això pogués ajudar el país, a allò que crec, és l'essencial. Si no, m'és indiferent.

- Vós esteu amenaçat?

- Si, però això no m'impedeix de parlar. M'han tallat el telèfon amb el pretext que està avariat. En realitat és per impedir les comunicacions amb l'exterior. Però jo encara parlo.

- Quina és, segons vós, la solució de futur?

- El retorn d'Aristide. El poble espera. És l'única solució per a la democràcia i el seu futur. Però no serà fàcil: els militars ho controlen tot i tenen molts diners. I s'imposen brutalment, no dubten a matar. Però, malgrat això, són sensibles a les campanyes de premsa. Si sóc viu, és sens dubte gràcies a això.