Agostina Salerno

Les meves paraules es basen en l’experiència de voluntariat que estic realitzant al municipide Florencio Varela, a l’àrea metropolitana de Buenos Aires, Argentina. Trepitjant aquesta terra, caminant pel barri, sentint aquests
dolors, habitant el cordó d’exclusió de la capital d’aquest país.
Joventuts, diferents expressions d’ella, segons la classe, el territori, les accessibilitats, les cerques, les possibilitats, les criances, els entorns, els punts de partida, la regió on es troben. Quantes joventuts per a quantes realitats?
El context social, polític, cultural i econòmic de la nostra pàtria s’aguditza i ens avoca a una tragèdia col·lectiva en la qual els nostres governants ens arrabassen drets d’educació, salut, treball i accés a la cultura. En els sectors
populars, la vulneració de drets colpeja més fort, reculant anys i incrementant la lluita per un plat de menjar diari. Els menjadors se saturen de famílies que volen aconseguir aliments. La desconfiança en l’Estat és latent, llavors les
estratègies comunitàries, silencioses, de barri, es fan més fortes, deixant de confiar i apostar per un Estat, que s’esvaeix a marxes forçades.
Les joventuts dels barris mantenen com poden els seus estudis universitaris, mentre la universitat pública i gratuïta va desapareixent, alhora que acompanyen i es fan càrrec dels seus familiars, aposten pel servei a l’església, on
es refugien i es connecten. Com dir als nens/ es d’aquests barris que encara poden somiar en una societat que trenca les finestres de les utopies? Com mantenir-nos entre les joventuts, si amb prou feines podem mantenir
els nostres somnis personals?
Quan la vida missionera, l’experiència en diferents esglésies, la participació en espais comunitaris, les trajectòries professionals en humanitats, i la formació-aprenentatge amb els altres, et porten a prendre contacte real i proper
amb els preferits de Jesús, els més pobres que el sistema produeix, sorgeix la pregunta:
Quina és la meva missió en el món? El compromís es torna col·lectiu i el cor s’omple de noms.
La realitat canviant i desafiant t’arrela en un compromís ètic, espiritual i polític que no et deixa de sorprendre en el camí. Et preguntes com pots incidir de manera noviolenta, però alhora subversiva i revolucionària en ple segle XXI, l’era de la individualitat, rapidesa, ideals buits i colonialisme ressuscitat. Fins on hem arribat que la nostra Casa Comuna i els nostres germans passen desapercebuts? Els joves no som aliens a aquesta societat del salvi’s qui pugui, totalment allunyada de la proposta de Jesús de contribuir a crear el Regne de Déu, creant junts una nova humanitat, on l’amor sigui el fil conductor, on la deshumanització ni es mostri ni s’anomeni.
És possible anar contra direcció, fer i ser l’Evangeli des d’allò quotidià, des del nostre lloc d’estudiant o professional, per ser més joves commoguts per les realitats? Com podem promoure que més joves s’interpel·lin
per les injustícies? Des d’on mobilitzar-nos? Com lliurar la nostra vida al servei dels pobles? Com portar el missatge de Jesús al nostre present?
El Déu comunitari que es viu en el treball pastoral, en el conjunt de les relacions entre veïns/es, en la tasca artesanal de l’organització, en el refugi espiritual de les trobades que donen vida, ens ajuda a visualitzar cada vegada més que es creix en comunitat, es camina amb altres, es decideix junts o no es viu, ni se sobreviu. Les
resistències quotidianes són el nostre amulet per romandre i no claudicar. La proximitat, amb l’escolta activa i la tendresa enlluernadora, en els gestos inesperats, són la pràctica política que assumim, i que desafia les lògiques mercantils, funcionals i utilitaristes que marquen les relacions actuals.
Les joventuts tenim l’enorme tasca de generar altres sistemes i estructures possibles, saludables, horitzontals, humanes, encarnades en el dolor, el clam i emergències que els nostres germans ens criden. És la nostra responsabilitat com a generació i protagonistes d’aquesta història, continuar la feina de tants i tants lluitadors
per la defensa dels drets humans, les denúncies dels crims en contra de la nostra mare terra, i la promoció de perspectives de gènere i una ecologia integral. És el nostre compromís que abracem amb amor, dedicació i convicció el món que encara volem habitar i fer habitable.
Com romandre en una espera activa?
La realitat ens demanda i ens exhorta a seguir formant-nos, ampliar les nostres xarxes d’aliances, comunió i vinculació, a generar debats continus amb els de sota, amb els subjectes que acompanyem i des de l’església que tant es proclama, per arribar a més joventuts, més veus i més somnis. En la desesperança, en la tristesa més llarga i en les crisis que els mitjans de comunicació no deixen d’alarmar, es renova el nostre SÍ per canviar els rumbs. En aquesta espera, que a vegades sembla inacabable, les nostres mans s’entrellacen per bordar, per escriure, per construir un altre demà que ens aculli.

LES TRETZE REGLES DE SAUL ALINSKY

ÀCTICA SIGNIFICA FER EL QUE ES POT AMB ALLÒ QUE ES TÉ

Alinsky ideà i provà tretze regles per l’ús contra els opositors superiors en energia i abundància...
- “El poder no és només el poder que tens, sinó el que l’enemic pensa que tens”.
-”No surtis mai de l’experiència de la teva gent. Quan una acció o tàctica és fora d’aquesta experiència, el resultat és la confusió, la por, l’amenaça i el col·lapse de la comunicació”.
- “Sempre que sigui possible, surt fora de les experiències de l’enemic”, perquè busca formes d’augmentar la inseguretat, l’angoixa i la incertesa.
-”Fes que l’enemic estigui a l’alçada del seu propi llibre de regles”. Pots guanyar-lo amb això, perquè no és capaç d’obeir les seves pròpies normes.
-”El ridícul és l’arma més potent de l’home”. És gairebé impossible contraatacar-lo. Enfurisma els teus oponents, que reaccionaran de forma avantatjosa pels teus propòsits.
-”Una bona tàctica és aquella que diverteix a la gent”.
-”Una tàctica que arrossegues massa temps, es converteix en una càrrega pesada”. L’interès de la militància es pot mantenir de forma limitada en el temps.
-”S’ha de mantenir la pressió”, amb diferents tàctiques i accions.
-”L’amenaça normalment és més aterridora que la cosa amb la que amenacem”.
-”Les operacions han de mantenir una pressió constant sobre els nostres oponents”.
-”Si es pressiona prou dur i continuadament prou temps, el resultat tindrà un efecte invers. Cada positiu té el seu negatiu”.
-”El preu d’un atac exitós és una alternativa constructiva”.
-”Trieu l’objectiu, fixeu-lo, associeu-lo a una persona i porteu-lo a l’extrem”.

https://lluitanoviolenta.cat/recurs/manual-paralas-
formaciones-en-noviolencia-y-transformacionsocial