Esclavitud feudal i esclavitud neoliberal

ESCLAVITUD FEUDAL I ESCLAVITUD NEOLIBERAL

José Ignacio González Faus


En teoria l’esclavitud ja ha estat abolida i la nostra declaració dels drets humans diu que “tots els humans neixen lliures”. Però vivim en un món “nominalista”: de paraules més que de realitats. I en situacions així potser n’hi ha prou a abolir els noms, sense haver de canviar els fets. Que quelcom com això pot haver passat amb l’esclavitud ho suggereixen els fets següents:

Propietat de l’amor i propietat del capital.- antigament l’esclau era propietat del seu amo. Com que aquest solia ser un gran terratinent no canviava de residència i l’esclau tampoc. Avui dia l’esclau és propietat del Capital que, com tothom sap, és el més mòbil que hi ha i per això l’esclau es mou molt més. És el que anomenem flexibilitat laboral: t’envien a la desocupació en el sud i t’ofereixen treball al nord. L’única diferència és que abans, si el senyor canviava de lloc o es venia l’esclau, aquest solia anar amb tota la família ( devia ser una resta de misericòrdia que es va infiltrar per descuit). Ara va sol. La dona pot quedar esperant-lo, teixint i desteixint, com feia Penèlope a l’Odissea d’Homer.

Alimentat i assalariat.- Abans l’esclau era alimentat per l’amo i, com que a aquest li interessava mantenir-lo, solia donar-li almenys el mínim per viure. Avui a l’esclau el Capital, a qui no li interessa gens conservar-lo ja que el pot substituir fàcilment per un altre. D’aquí que el sou no li arriba ni per menjar ni per casa ni per vestit, ni menys per les tres coses juntes. Per exemple: segons la Carta Social europea el salari mínim legal ha de ser un 68% dels salari mitjà de cada país.

Dret de cuixa.- Ja se sap que els senyors feudals tenien, respecte de les seves serves un “ius primae noctis” (dret a passar amb elles la primera nit). Quines coses, oi?

Avui les coses ja no són així. El Capital no té aquest tipus de passions, per això les delega en els seus gerents. I aquest, que són molt més democràtics, ja no s’obsessionen per la primera nit. Només cal que si a vostè li fan l’immens favor de donar-li feina, sigui una mica raonable i cotitzi el senyor pel dret que ell té de donar feina a qui li vingui de gust. Cotitzi, no amb diners naturalment, que això el senyor no ho necessita, sinó amb el que li agrada a ell.

A la millor li diuen que la comparació no val, perquè avui vostè pot posar una demanada per assajament sexual i tot. Però tingui en compte que aquestes demandes exigeixen advocats, que vostè no se’ls pot pagar i el senyor, sí. I que si vostè posa una d’aquestes demandes pot veure’s inscrita en una d’aquelles llistes “negres” que els senyors es passen entre si, i ja no obtenir una mísera feina en la resta de la vida.

Els ditxosos infants.- En temps de l’esclavitud anaven a treballar amb els seus pares ja

De ben petits. En el neoliberalisme no: s’ha aconseguit la llibertat perquè puguin anar ells sols i treballar sols. Així se’ls pot explotar molt millor, rendeixen molt més i permeten després vendre molt més barat a botigues de “tot a cent”. L’explotació infantil és solament un capítol, el més feridor, de tot aquest aiguafort de l’esclavitud neoliberal. I a més de cridar i anar contra d’ella, hem de comprendre que obeeix a una lògica que quasi constitueix la nostra atmosfera.

5- La cabana de l’oncle Tom.- Quasi tothom l’ha llegida quan érem infants. Ara resulta que a Madrid han aparegut altres cabanes infinitament més tristes i més infectes. Però l’alcalde ja s’ha afanyat a aclarir que:” ningú està obligat a viure en un indret així”. O sigui que viuen allí perquè en tenen ganes i perquè són bruts. Es percep que l’alcalde de Madrid potser va estudiar Dret però segur que no Filosofia. Perquè llavors li haurien ensenyat a argumentar, a no confondre una obligació moral amb una necessitat física. O a la millor deu ser que l’alcalde de Madrid és més liberal del que aparenta i està totalment d’acord amb l’argument que se sent a vegades davant d’altres perills públics “ningú està obligat a fer ús d’aquests”. Exactament.

6- I per concloure: en un temps de tanta modèstia intel•lectual com els nostres potser resulti massa soberbi allò de “tots els éssers humans neixen lliures”... Aquesta declaració és naturalista i essencialista. Pronuncia un judici universal que no és absolutament verificable. Per això seria millor modificar l’article; diguem, doncs, de forma més d’acord amb la nostra proverbial modèstia, que “tots els éssers humans lliures, neixen lliures”. Això ja resulta menys objectable.