Leonardo Boff  Petrópolis, RJ, Brasil

No havia ocorregut mai abans en la història: l’espècie humana, per la seva irresponsabilitat, s’enfronta amb una qüestió global: pot desaparèixer.

Amenaces mortals per a la vida a la Terra

Quatre amenaces poden destruir el sistema-vida o sistema-Terra:

            (1) Les armes de destrucció massiva, nuclears, químiques i biològiques; poden destruir de quinze maneres diferents tota la humanitat i ferir profundament la biosfera.

            (2) L’escassetat d’aigua potable: del 97% de l’aigua del planeta, només el 3% és potable; d’aquesta el 70% és per a l’agricultura, el 20% per a la indústria i només el 10% es destina a humans i animals. L’aigua és un bé natural, vital, insubstituïble i comú. L’aigua és vida i sense ella cap ésser orgànic pot sobreviure; poden morir-ne milions. Lluitar per l’aigua és lluitar per la vida i la seva diversitat.

            (3) L’escalfament global: ja hi som de ple. Si res o poca cosa fem, aviat augmentarem dos graus Celsius. Molts éssers vius i poblacions senceres no s’hi podran adaptar i desapareixeran. L’actual escalfament és conseqüència de les emissions de CO2 d’entre vuit i deu anys enrere. El que estem emetent ara, d’aquí vuit o deu anys pot provocar un abrupte escalfament de 3 a 5 graus Celsius; amb aquesta calor cap forma de vida coneguda subsistirà i gran part de la humanitat podria desaparèixer.

            (4) La sobrecàrrega de la Terra: el dia 29 de juliol de 2019 es van consumir tots els recursos renovables de la Terra; si continuem amb el consum actual, violarem la terra traient-li allò que ja no pot donar o reemplaçar. A aquesta agressió, hi respon amb esdeveniments extrems: sequeres, inundacions, desgels que produeixen l’augment dels oceans; el 60% de les poblacions costaneres en serien afectades.

            La sobrecàrrega de la Terra prové de l’excessiva explotació de tots els béns i serveis naturals, cercant la major acumulació possible. Efectivament arribem al límit d’aquesta voracitat, al punt que l’1% de la humanitat posseeix tanta riquesa com el 99% restant. Rere d’aquests números freds s’hi amaga un oceà de patiment, de morts prematures, particularment de nens, en una paraula, una perversa injustícia social que equival, teològicament, a un pecat estructural, que ofèn Déu i els seus fills i filles.

            El gener de 2015, divuit científics, a sol·licitud de l’ONU, van publicar la seva investigació a la famosa revista Science: «Els límits planetaris: Una guia per a un desenvolupament en un món canviant». Aquest estudi serveix d’alarma i d’advertència. Fan una llista de nou elements fonamentals per a la continuïtat de la vida. Entre els quals hi ha l’aigua, els sòls, la fertilitat, les fibres, l’equilibri dels climes, el manteniment de la biodiversitat, la preservació de la capa d’ozó i el control de l’acidificació dels oceans entre d’altres. Cada any produïm 36 bilions de tones de diòxid de carboni, mentre que els sistemes forestals i els oceans ve just que en puguin absorbir 20 bilions de tones.

            Tots els elements estan erosionats. Però n’hi ha dos que són els més degradats, el que anomenen «límits fonamentals»: el canvi climàtic i l’extinció de les espècies. La ruptura d’aquestes dues fronteres fonamentals, afirmen, pot dur al col·lapse de la civilització.

            Tots aquests factors ubiquen la Terra i la Humanitat en una emergència planetària. No és la primera vegada que la Terra i la vida han estat en risc. Va haver-hi prop de quinze aniquilacions d’organismes vius, però encara no hi érem. Sorgim quan la Terra estava en el 99,98% de la seva constitució.

            Només com a exemple: fa 750 milions d’anys, en el Càmbric, es va produir la gran extinció massiva, en la qual van desaparèixer entre el 80 i el 90% de les espècies. Fa 245 milions d’anys, en el Permotriàsic, va ocórrer la fragmentació del planeta (Pangea) en dos, que hauria provocat la destrucció d’entre el 75 i el 95% de les espècies existents en aquell moment. És famosa la gran catàstrofe del Cretaci, fa 67 milions d’anys, quan un enorme meteorit, d’uns 10 km de llarg, va caure al Carib i va provocar la mort del 65% dels organismes vius. Els dinosaures en van ser les grans víctimes després d’haver viscut, sobiranament, durant uns 100 milions d’anys damunt la terra.

Una nova era geològica: l’antropocè

            Actualment ens trobem en la sisena extinció massiva, que va començar fa uns deu mil anys. S’està accelerant cada vegada més per l’agressió sistemàtica a tots els ecosistemes degut a l’acció humana, àvida d’acumulació il·limitada de béns materials. Això produeix una doble injustícia: una d’ecològica, que afecta despietadament els ecosistemes i una de social, que empobreix perversament la majoria de les societats humanes. Anualment, segons el gran biòleg E. Wilson, desapareixen entre 70 i 100 mil espècies d’éssers vius. És una veritable devastació.

            Alguns científics van suggerir la idea que inaugurem una nova era geològica, l’antropocè, segons el qual, el risc per a la vida no prové d’un meteorit de baixa alçada, sinó de l’ésser humà (anthropos), com el Satanàs de la Terra. El Papa Francesc va observar-ho bé en la seva encíclica «Sobre la cura de la Casa Comuna»: «Aquestes situacions provoquen el gemec de la germana Terra, que s’uneix als gemecs dels abandonats del món, amb un clam que ens reclama un altre rumb. Mai hem maltractat i ferit la nostra casa comuna com en els darrers dos segles» (núm. 53). En un altre passatge, el Pontífex afirma: «El ritme de consum, balafiament i alteració del medi ambient ha superat les possibilitats del planeta, de tal manera que l’estil de vida actual, per ser insostenible, només pot acabar en catàstrofes» (núm. 161).

Escolta les advertències dels mestres

            Davant la gravetat de la situació actual a la Terra, és important escoltar i prendre’s seriosament les advertències d’aquells que, professionalment, acompanyen l’estat del planeta, científics, pensadors i mestres. Ja va advertir el Papa Francesc en la seva encíclica sobre ecologia integral: «Les prediccions catastròfiques ja no es poden mirar amb menyspreu i ironia. A les properes generacions els podríem deixar massa runes, deserts i brutícia.» (núm. 161).

            Un dels primers en veure la connexió entre la mena d’economia depredadora que tenim amb l’ecologia va ser Nicolás Georgescu-Rogen, que va afirmar: «Potser el destí de l’ésser humà sigui el de tenir una vida breu, però febril, emocionant i extravagant en comptes d’una vida vegetativa i monòtona; en aquest cas, altres espècies mancades de pretensions espirituals, com les amebes, per exemple, heretarien la Terra que durant molt de temps continuaria banyada per la plenitud de la llum solar».

            James Lovelock, el formulador de la teoria de la Gaia, és a dir, la Terra com un superorganisme viu, en la seva La venjança de la Terra, el 2006 va deixar escrit: «Ara, quan la campana ha començat a sonar per anunciar la nostra fi, continuem parlant sobre desenvolupament sostenible i energies renovables, com si Gaia pogués acceptar aquestes ofrenes dèbils amb un sacrifici apropiat i accessible; som com un membre negligent i descurat d’una família que pensa que amb una simple disculpa n’hi ha prou».  

            Més radical és Théodore Monod, potser el darrer gran naturalista del segle passat, que va escriure un llibre amb aquest títol significatiu: «Què passa si falla l’espècie humana?» (2000). Hi diu: «Som capaços d’una conducta ximple i dement, d’ara en endavant podem témer-ho tot, tot, fins i tot l’aniquilació de l’espècie humana; seria el preu just per la nostra bogeria i les nostres crueltats».

            Mikhaïl Gorbatxov, que va coordinar l’elaboració de la Carta de la Terra, un dels textos principals del nou paradigma ecològic, és un dels que més emfatitza la urgència de l’espiritualitat. Ell ens assenyala un camí: «Necessitem un nou paradigma civilitzatori perquè l’actual ha arribat a la seva fi i ha esgotat les seves possibilitats. Hem d’arribar a un consens sobre els nostres valors. En trenta o quaranta anys, la Terra podria existir sense nosaltres».  

            Aquestes crides confirmen allò que el Papa emfatitza en diversos llocs a la seva encíclica ecològica: necessitem «una conversió ecològica global i inaugurar nous estils de vida».

Com escapar de la fi del món

            Podem evitar un resultat tràgic per a la Terra i la humanitat? Crec que és possible per les següents raons:

            En primer lloc, és urgent canviar el paradigma: en comptes del puny clos (voluntat de poder com a dominació), subjugar els altres, pobles i natura; la mà estesa (voluntat de viure i de conviure) per a la cura i la carícia essencial. Hem d’estar al peu de tots els éssers, convivint com a membres de la comunitat de vida i no pas sobre seu, explotant-los. És important passar del dominus (propietari) al frater (germà, germana) de tothom. En no fer aquest pas, deixem a lloure la depredació de béns i serveis necessaris per a la nostra vida i supervivència.

            Les grans corporacions que cerquen un creixement infinit saben que la Terra és finita, que no suporta un projecte infinit i que toquem els seus límits. No volen fer una conversió global, ja que això significaria canviar la forma de producció i consum. Prefereixen córrer el risc de desaparèixer que no pas renunciar al seu egoisme, la seva ambició i la voracitat acumuladora de riquesa. El cop vindrà, senzillament que no sabem quan ni com. Però vindrà. I serà un cop de la mateixa Terra.

            En segon lloc, és imprescindible rescatar allò que va ser reprimit per la tecnociència en nom de l’objectivitat del coneixement: intel·ligència cordial i sensible. La ciència i el coneixement no són suficients; només constaten però no mouen ningú a l’acció. Necessitem sentir el crit de la Terra i el crit dels pobres. Qui sent és el cor, perquè l’amor, la compassió, la solidaritat, la cura, l’ètica i l’espiritualitat hi viuen. Ells són els que ens motiven envers compromisos que salven la vida i la Casa Comuna.

            Aquest és el lloc imprescindible de l’espiritualitat. Pot estar relacionada amb la religiositat que proporciona bones raons per estimar la Terra, però no pas necessàriament. L’espiritualitat sorgeix quan passem del cap al cor. Aleshores, no són els conceptes, sinó els sentiments del cor els que susciten a les persones, fins i tot sense cap filiació religiosa, (n’hi ha prou amb que siguin veritablement humans). Els sentiments d’empatia, d’amor i de solidaritat ens porten a inclinar-nos sobre els caiguts en el camí, a revitalitzar les terres devastades, purificar l’aigua contaminada i netejar l’aire i el sòl emmetzinats.

            Aquí, no compten els valors sensibles i materials, com l’estatus, la riquesa i l’acumulació de béns, sinó valors intangibles però radicalment humans, com la solidaritat, la compassió i l’amor per la vida, la natura, la Terra ferida. És així com acabem de comprendre, amb els nostres cors, no pas amb la raó, que els quatre mil milions de persones empobrides tenen dret a viure més i millor.

            Els cristians tenen les seves pròpies raons per a aquesta espiritualitat còsmica: el Déu-creador està actuant arreu de l’univers i en cada ésser, l’Esperit Creador està duent l’evolució a nivells superiors i el Crist còsmic garanteix un bon final per a la creació, perquè per a la seva resurrecció, en el nou home i la dona nova, van anticipar i fer possible un nou cel i una nova Terra. Abraçant el món, estem abraçant Déu.

            Els escenaris són objectivament dramàtics. Però considerem que això no és una tragèdia el final de la qual és sinistre. Tenim a veure amb una crisi radical en la nostra forma d’habitar la Terra. Ja no pot continuar endavant ja que ens conduiria a l’abisme. La crisi ens prepara i ens purifica per a una nova forma d’habitar la Casa Comuna: amiga de la vida, tendra i fraterna en la qual tots, també amb els altres éssers de la natura, serem germans i germanes. El Déu que es va revelar com «l’apassionat amant de la vida» (Sv 11,24) no permetrà un final tràgic al destí comú de la Terra i la Humanitat. «Escull la vida i viuràs. Escollim la vida i viurem».