Estatuts de l’ésser humà

Article 1:
Ha estat decretat que des d’ara la vida és vàlida,
que des d’ara ja la veritat és vàlida
i que, donant-nos la mà,
treballarem tots plegats per una vida veritable.

Article 2:
Queda decretat que tots els dies de la setmana,
inclosos els dimarts més grisos,
tenen dret a convertir-se en matí de diumenge.

Article 3:
Queda establert a partir d’aquesta data
que hi hagi sols a totes les finestres,
que el sol tingui dret a entrar a totes les ombres
i que les finestres romanguin tot el dia
obertes al verd on creix l’esperança.

Article 4:
Queda decretat que l’ésser humà
no tingui ja mai més necessitat de desconfiar de l’ésser humà.
Que l’ésser humà tingui confiança en l’ésser humà
com la palmera confia en el vent, com el vent confia en l’aire
i com l’aire confia en el blavós camp del cel.

Paràgraf únic: L’ésser humà confiarà en l’Ésser Humà
com el nen confia en un altre nen.

Article 5:
Queda ordenat que les persones
siguin lliures del jou de la misèria.
Que mai no sigui necessari utilitzar la cuirasa del silenci
ni l’armadura de les paraules.
L’ésser humà se sentarà a la taula amb una mirada clara
perquè la veritat serà servida abans de les postres.

Article 6:
Per deu segles queda establerta la pràctica somiada pel profeta Isaies:
el llob i el xai podran pasturar junts
i l’aliment d’ambdós tindrà el mateix gust d’abans.

Article 7:
Per decret irrevocable s’estableix
el regne permanent de la justícia i de la caritat,
i l’alegria serà l’emblema generós
desplegat per sempre en l’ànima del poble.

Article 8:
Queda decretat que el major dolor
va ser sempre, i sempre ho serà,
el que l’amor no pugui ser entregat a qui s’estima,
i el saber que és l’aigua
la que dóna a la planta el miracle de la flor.

Article 9:
Queda permès que el pa de cada dia
sigui per a l’ésser humà el signe de la seva suor,
però sobretot que tingui sempre
el càlid sabor de la tendresa.

Article 10:
Li és permès a tota persona
vestir-se de blanc a qualsevol hora del dia.

Article 11:
Queda decretat per definició
que l’ésser humà sigui un animal que estima
i que, precisament per això, és formós,
molt més formós que l’estel del matí.

Article 12:
Es decreta que res no sigui obligatori ni prohibit,
que tot estigui permès, fins i tot jugar amb els rinoceronts
i caminar a la tarda amb una immensa begònia a la solapa.

Paràgraf únic: Només una cosa queda prohibida: estimar sense amor.

Article 13:
Es decreta que el diner no pugui ja mai més comprar
el sol dels matins futurs.
Expulsat del gran cofre de la por,
el diner es transformarà en una espasa fraterna
per protegir el dret a cantar i la festa del dia de demà.

Article final:
Queda prohibit el fet d’emprar la paraula llibertat:
serà suprimida dels diccionaris
i dels buits enganyosos de les boques.
A partir d’aquest moment la llibertat serà quelcom viu i transparent
com un foc o un riu, o com la llavor del blat
i tindrà sempre per estada el cor de l’ésser humà.