EUA va perdre la primera Guerra:
La de la legitimitat

João Pedro Stédile

---

En les últimes dècades el món ha assistit a canvis importants: la caiguda de l’anomenat socialisme real dels països de l'Est europeu; l'ascens de l'hegemonia de l'economia nord-americana com a locomotora del capitalisme mundial; una veritable revolució tecnològica en el medi fabril, que va incrementar enormement la productivitat del treball, va influir en la divisió internacional del treball i va derivar en altes taxes de desocupació i la derrota temporal dels sindicats obrers; la transformació del capital financer internacional al centre hegemònic d'acumulació de capital, com van preveure Hilferding, Bujarin i Lenin; la manipulació dels organismes internacionals (ONU, BM, FMI) al servei només dels interessos del capital internacional.

Si bé això semblaria una derrota del treball i la victòria del capital, noves contradiccions van aparèixer.

En el pla econòmic, l'hegemonia del capital financer va produir una brutal dansa d'especulació financera, que va desnacionalitzar empreses, va accelerar el poder oligopolístic de diversos grups, va sotmetre les economies de països sencers a la seva voluntat. Avui, l'economia mundial és administrada a favor només d'unes 500 grans empreses transnacionals (bancs, indústries i serveis), majoritàriament amb el quarter general als EUA. El valor de la producció que ells controlen és major a la producció de 130 països. Però va engendrar també una necessitat d'articulació dels treballadors i dels pobles de tots els països més sentida, ara contra el capital mateix.

En el pla social, aquesta etapa del capitalisme va produir més pobresa, més concentració de riquesa, major concentració del consum, major explotació dels països perifèrics, que envien cada any més de 400 mil milions de dòlars (capital net), en concepte de pagament d'interessos i de cànons (royalties, als països del Nord. Amb això sostenen les seves taxes de creixement i el seu consum sumptuari, i produeixen més pobresa i fam en el Sud. Mai la Humanitat no ha viscut un període tan desgraciat com aquest, en el qual la manera d'organitzar la producció no proporciona treball a gairebé el 25% de la població mundial. I ja se sap: una persona sense dret a treball és una persona sense dignitat, rebutjable. Els milions d'exclosos del món sencer saben que mai més no tindran oportunitat dins aquest sistema.

No obstant això, quan tot semblava anar molt bé per als interessos del capital internacional, l'economia nord-americana va passar a enfrontar una greu recessió: malgrat que emeten bitllets de dòlar sense control, malgrat que tenen l'economia més endeutada del món, les seves taxes de creixement i de lucre estan estancades. Quina sortida han buscat?

El pla estratègic de les empreses nord-americanes i del govern Bush ha consistit a adoptar una estratègia ofensiva, econòmica, política i militar, per sortir de la crisi. Han adoptat les inversions al complex industrial-militar com la principal forma de sortir de la recessió, i per a això necessiten imposar la voluntat de l'imperi als insubordinables «pobles retardats», i passen a fer la guerra. Per protegir no els seus ciutadans, sinó la seva indústria. Primer va ser Afganistan; després serà potser Palestina, Iraq, Somàlia, Colòmbia i qualsevol que s'atreveixi a ser diferent.

La segona estratègia consisteix a preparar les empreses nord-americanes per controlar el nou ram de la biotecnologia, sabedors que en aquest segle l'eix d'acumulació del capital passarà de la indústria automobilística a la tecnobiologia.

I la seva tercera estratègia és la posada en marxa de l'ALCA, per, com va dir Colin Powel, «transformar l'immens territori que va d'Alaska a la Patagònia, en una immensa àrea de control del territori, de les riqueses, dels recursos naturals, del comerç, dels serveis, de les inversions, perquè les empreses nord-americanes puguin actuar lliurement». I perquè, així, tenint un immens territori i més de 500 milions d'habitants als seus peus, puguin mantenir i augmentar les seves taxes de lucre.

Si d'una banda, l'imperi ara està controlat pels EUA, tots els explotats del món s'hi tornaran en contra. Per més força que els sembli tenir, ja van perdre la força principal, que és la de la legitimitat. Tots estem convençuts que els EUA no poden fer el que estan fent: dominar per la força, imposar la seva voluntat política i militar, simplement per garantir el dòlar i els interessos de les seves empreses. EUA pot guanyar batalles militars, però ha perdut ja la guerra de la credibilitat i de la justícia. És una llàstima que els generals encara no se n'hagin adonat.