Norma Esperanza Melara Méndez

L’octubre de 2022 es va dur a terme una activitat, paral·lela al Congrés d’Educació Popular i Tecnologies Lliures on line organitzat per la Universitat Popular, en la què es van recollir fruits sobre la diversitat d’experiències entreteixides en l’univers d’escoles de xarxes comunitàries i Techio Comunitario.

A l’activitat participaren les següents organitzacions: PSA, de Brasil; TunapandaNET, de Kènia; Common Room, d’Indonèsia; Zenzeleni, de Sud-àfrica, l’Asociación para el Progreso de las Comunicaciones (APC) i Rhizomatica, ambdues de Mèxic i CITAD, de Nigèria. Aquestes organitzacions van posar en marxa el 2021 els seus programes de formació, contextualitzats i emmarcats en els seus territoris, la finalitat dels quals consisteix en promoure projectes de comunicació autònoms i sostenibles en els territoris en els que s’interrelacionen, mitjançant les Escoles Nacionals de Xarxes Comunitàries.

L’enfoc de l’activitat paral·lela era compartir les seves experiències, aprenentatges i els seus reptes. A més, es va mirar de conèixer com, en llocs i contextos tan diferents, s’han utilitzat les metodologies participatives i l’educació popular en els seus programes de formació amb la finalitat d’enfortir la diversitat de processos en els seus territoris. Aquestes experiències poden servir per a altres organitzacions que busquen dissenyar i implementar processos de formació referents a les tecnologies de manera col·lectiva, des de l’aprendre junts en la que totes les persones hi contribueixen.

Em va encantar el material que vàrem treballar. Es van presentar diferents experiències de països del Sud global, al voltant de la idea de teixir autonomia tecnològica, des del disseny i implementació de processos de formació a paritr de l’educació popular i metodologies participatives.

Aquestes experiències s’emmarquen en el desenvolupament de les Escoles Nacionals de Xarxes Comunitàries, com a part del projecte Local Networks (LocNet), un esforç col·lectiu liderat per l’Associació pel Progrés de les Comunicacions (APC) i Rhizomatica.  enen com a antecedent el programa “Techio Comunitario”, enfocat a la formació de promotores i promotors tècnics en telecomunicacions i radiodifusió, dirigit a persones de pobles i comunitats indígenes de Mèxic i altres països d’Amèrica Llatina, l’experiència del qual fou sistematitzada a la publicació La autonomia tecnológica como constelación de experiencias: Guía para la creación e implementación colectiva de programas de formación para promotoras y promotores técnicos comunitarios (APC. 2021).

A l’esmentada guia es desenvolupa la primera pregunta generadora: ¿Per què és important considerar l’educació popular o l’ús de les metodologies participatives en els programes de formació, els quals s’utilitzen en les diverses comunitats amb les que treballen?

Les organitzacions vinculades a la comunicació comunitària, aglutinades a la PSA de Brasil, adoptaren i adaptaren la metodologia de Paulo Freire a la realitat de la jungla del sistema socieconòmic vigent. Aquestes organitzacions treballen en el desenvolupament integral de les comunitats des de fa més de trenta anys, sense energia elèctrica ni connectivitat, el que genera una saviesa del bon viure. Internet pretén ser aquest pou d’aigua, en el que es poden capacitar persones joves i adultes, de tal forma que aquestes se sentin còmodes amb les tecnologies i la formació es reprodueixi a d’altres comunitats. D’aquesta manera, seria possible crear un moviment que contribueixi a millorar el nivell educatiu a la regió, tenint present el principi rector d’alegria i participació. Les organitzacions brasileres treballen l’enfoc conegut com a educologia, a partir de la riquesa natural de l’entorn presentant-lo de manera creativa.

L’organització Zenzeleni (“Fes-ho tu mateixa”, en llengua xhosa) de Sud-àfrica, presenta les veus que no s’escolten, a les quals no se’ls dona accés a una plataforma. Al dissenyar les escoles per a xarxes comunitàries, s’avalua si el programa té aspectes que podrien afectar  a les i els estudiants, en aquest cas es canvien els continguts del programa, per així poder atendre el que és important per a l’alumnat. Però, sobretot, per trobar les seves veus, atenent plenament les seves necessitats. Hi ha una imatge molt interessant que els integrants de Zenzeleni van presentar sobre el mètode participatiu. Aquesta es relaciona amb plantar un arbre en un test: com que la planta no pot arreral profudament, no es desenvoluparà plenament. En canvi, si és un procés participatiu es té en compte on es sembrarà, ja que les persones de les comunitats participen en la presa de decisions. És important ser inclusius en la fase de la implementació de projectes, col·laborar amb les persones que tenen un nivell menor i ajudar-les a arribar a la meta.

Com s’aconsegueix tot això? S’ha de crear confiança i motivar les persones, ja que l’aprenentatge no es centra únicament en desenvolupar habilitats. Per tant, es necessita tot un poble per motivar el jovent.

En canvi, l’experiència que s’ha realitzat a la ciutat de Nairobi, Kenia, es refereix al model investigatiu sobre la construcció de capacitats, La participació de la comunitat és vital en la construcció de l’escenari i és un valor fonamental a seguir.

És important entendre les diferents realitats que viuen les persones membres de les comunitats. La promoció de drets o la generació de propostes són algunes de les àrees on s’estenen les xarxes comunitàries. En la construcció de capacitats, al dissenyar-les s’ha de pensar en com impactaran en les comunitats, cal un element participatiu que generi empoderament, ja que saben el que volen aconseguir.

A Nigèria, el Centre de Tecnologies de la Informació Comunitària pensa que el mètode participatiu afavoreix un sentit de pertinença a la comunitat. A les comunitats se’ls ha de generar un major sentit de responsabilitat, en tant que se saben propietàries dels projectes a desenvolupar.

Existeixen moltes xarxes comunitàries a Nigèria, amb interconnexions entre elles. Una de les problemàtiques amb les que s’enfronten és la falta de connectivitat.

A les escoles es genera el coneixement de les noves tecnologies, el que incrementa la participació, la sinergia, l’entesa, etc. Els actors saben que s’ha de generar més incidència.

És important el tema de gènere i donar una més gran participació a les dones, que se sentin partícips del seu espai.

Recomano llegir la guia L’autonomia tecnològica com a Constel·lació d’experiències, mencionada, que va ser elaborada a partir de cada comunitat. Amb això es té present que les xarxes comunitàries són processos organitzatius a favor dels somnis, dels desitjos de les comunitats. Aquesta guia proposa la investigació/acció participativa (IAP). En primer lloc, entendre els que participen en l’escenari i aplicar el mètode Veure, Jutjar, Actuar i Avaluar.

He quedat molt entusiasmada amb tot el que va generar el Congrés d’Educació Popular i Tecnologies Lliures. Per tant, m’he compromès a continuar investigant sobre el programari lliure i aprofundir en la  filosofia, per arribar a les comunitats rurals amb les que estem treballant.

La Weblibre.org s’autodefineix com: “un espai que sorgeix a partir de la necessitat de difondre i facilitar l’accés a les eines i plataformes virtuals basades en programari lliure. En aquest directori podràs trobar diferents projectes comunitaris creats per persones usuàries i/o col·lectius, els quals es constitueixen com a alternatives lliures a les xarxes monopòliques i privatives que hegemonitzen internet”

Assumeixo com a pròpia la següent frase de weblibre.org: “Construïm resistències col·lectives davant el capitalisme de la vigilància! Per una web lliure per a comunitats lliures”