Fonaments de l'Economia del Bé Comú (EBC)

Christian Felber

L'economia del bé comú es basa en els mateixos valors que fan florir les nostres relacions: confiança, cooperació, estima, democràcia, solidaritat.
El marc legal econòmic experimenta un gir radical, canviant les regles de joc d'afany de lucre i competència per cooperació i contribució a bé comú: les empreses que practiquen la cooperació seran recompensats.
L'èxit econòmic no és mesurat amb indicadors monetaris com el benefici financer o el PIB, sinó amb el balanç del bé comú (a nivell d'empreses) i el producte del bé comú (a nivell de sistema). Com més social, ecològica, democràtica i solidària sigui l'activitat, millors seran els resultats del balanç del bé comú assolits.
Les empreses amb bons balanços del bé comú gaudiran d'avantatges legals: taxes d'impostos reduïdes, aranzels avantatjosos, crèdits barats, incentius en compra pública i a l'hora de repartiment de programes de recerca, etc. L'entrada al mercat es veurà més afavorida pels actors ètics -i els seus productes i serveis- que els dels no-ètics, indecents i no ecològics.
El balanç financer serà un balanç secundari. El benefici financer passa de ser fi a ser mitjà. Els excedents s'han d'utilitzar per: inversions amb plusvàlua social i ecològica, devolució de crèdits, dipòsits en reserves limitades, bonificació als empleats de forma restringida, així com crèdits sense interessos a empreses cooperadores. No s'utilitzaran per bonificar a persones que no treballen a l'empresa, ni en adquisició hostil d'altres empreses, ni en la inversió en mercats financers (aquests deixaran d'existir), ni en aportacions a partits polítics. En contrapartida, l'impost sobre el benefici empresarial serà eliminat.
Com el benefici financer és ara un mitjà, i deixa de ser un fi, les empreses poden esforçar cap a la seva mida òptima. No han de témer ser adquirides, o sentir-se obligades a créixer per ser més grans, més fortes o amb beneficis més alts.
Les empreses podran existir sense por a una mida òptima. Hi haurà moltes empreses petites en totes les branques. Com no han de créixer més, els serà més fàcil cooperar i practicar la solidaritat.
Les diferències d'ingressos i patrimonis seran limitades: Ingressos màxims de, per exemple, 20 vegades el salari mínim. Propietats que no han d'excedir un límit, igualment en el cassos del dret de cessió i d'herència. L'excedent sobre aquests límits seran repartits a través d'un "fons de generacions" com "dot democràtic" a les següents generacions: igualtat de capital inicial significa més igualtat d'oportunitats. Els marges exactes de cada límit hauran de ser definits en assemblees.
En grans empreses a partir d'un elevat nombre d'empleats (per exemple, més de 250) els drets de decisió i propietat passen parcialment i progressiva als empleats i ciutadans. La població podrà ser representada directament a través de "parlaments econòmics regionals". El govern no té dret decisori o d'intervenció en empreses publiques.
Això és igualment vàlid per als béns democràtics, la tercera categoria de propietat, al costat d'una majoria de petits i mitjans empresaris i grans empreses de propietat mixta. Per béns democràtics entenem institucions econòmiques públiques en els camps d'ensenyament, salut, acció social, mobilitat, energia, o comunicació: la infraestructura bàsica.
11. Un bé democràtic important és el banc democràtic. Aquest serveix, com totes les empreses, al bé comú i, com tots ells, controlat per la ciutadania sobirana i no pel govern. Els seus serveis consisteixen en dipòsits d'estalvi garantits, comptes corrents gratuïts, crèdits d'interès reduït i crèdits de risc amb plusvàlua social i ecològica. L'Estat es finança primordialment a través de crèdits sense interès de Banc Central. El Banc Central obté el dret exclusiu de la creació de diners i efectua les transaccions de capitals internacionals per impedir evasió fiscal. Els mercats financers en la forma actual ja no existeixen.
Seguint la proposta de Keynes de l'any 1944, s'estableix una cooperació monetària global a força d'una unitat de calculació per al comerç internacional. A nivell local, monedes regionals poden complementar la moneda nacional. Per protegir-se de la competència injusta, la meta és una Zona del Bé Comú a l'ONU.
A la natura se li concedeix un valor propi per la qual cosa no pot transformar-se en propietat privada. Qui necessiti un tros de terra per viure, agricultura o comerç, se li cedeix una superfície limitada de forma gratuïta o pagant una taxa d'utilització. L'ús de la terra està condicionat a criteris ecològics i a l'ús concret. Això serà el final de l'especulació immobiliària, el "landgrabbing" (apropiació de grans superfícies per multinacionals o altres països) i el latifundisme. En contrapartida, s'anul·la l'impost sobre el terreny.
El creixement econòmic deixa de ser un fi. Un nou objectiu serà la reducció de la petjada ecològica de persones privades, empreses i nacions, cap a un nivell globalment sostenible i just. L'imperatiu categòric de Kant serà estès a la dimensió ecològica. La nostra llibertat d'escollir un estil de vida determinat troba la seva fi quan limita la llibertat d'altres de triar el mateix estil de vida o almenys portar una vida en dignitat. Persones privades i empreses seran incentivades per mesurar la seva petjada ecològica i reduir-la a un nivell globalment sostenible i just.
L'horari de treball retribuït es veurà reduït esglaonadament cap al límit, acordat per majoria de 30 a 33 hores setmanals. D'aquesta manera queda temps lliure per als altres tres camps de feina de gran importància: feines de relacions i cures (nens, malalts, ancians), feines de creixement personal (desenvolupament de la personalitat, art, jardí, oci), feines en la política i activitats públiques. Com a conseqüència d'aquest repartiment més equilibrat entre les diferents activitats, l'estil de vida es farà més suficient, menys consumidor, i més sostenible.
Cada desè any en la professió és un "any sabàtic" que serà finançat a través d'un salari mínim incondicional. Les persones poden fer en aquest temps el que vulguin. Aquesta mesura descarrega el mercat de treball en un deu per cent de la taxa d'atur a la Unió Europea.
La democràcia representativa ha de completar la democràcia directa i la democràcia participativa. La ciutadania sobirana hauria de poder controlar i corregir la seva representació, decretar lleis per si mateixa, modificar la constitució i poder controlar les infraestructures d'abastament: ferrocarril, energia, aigua, correus, bancs.
Tots els punts angulars hauran madurar a través de discussions intenses en un ampli procés de bases, abans que es converteixin en lleis elaborades per una assemblea econòmica directament triada; el seu resultat es votarà democràticament per la ciutadania sobirana. El que sigui acceptat, s'introduirà en la constitució i només podrà tornar-se a canviar amb el suport de la ciutadania sobirana. Altres convencions per aprofundir la democràcia: assemblea per a l'educació, assemblea per als mitjans de comunicació o una assemblea per al desenvolupament de la democràcia.
Per consolidar en els nens els valors de l'economia de bé comú i poder-los practicar, el sistema d'educació hauria d'estar orientat igualment cap al bé comú. Això requereix una altra forma d'ensenyament i altres continguts, com ara: emocionologia, ètica, comunicació, educació democràtica, experiència de la natura i sensibilització corporal.
A causa de que en l'economia de bé comú, l'èxit empresarial posseeix un significat molt diferent a què actualment rep, es demanen altres competències de gestió. Les empreses ja no busquen les i els gerents més durs i executius de l' "eficiència quantitativa", sinó els més responsables i socialment competents, els més empàtics i sensibles que consideren la codeterminació com una oportunitat i un benefici per a tothom.

(Al marge)

https://economiadelbiencomun.org/