FUTURIBLES – FUTURS POSSIBLES Sentipensant des del nostre Sud

 

Viviana T. Camacho Hinojosa

Un altre cop un món en guerra ens obliga a reconsiderar la direcció d’aquesta humanitat enfrontant una convergència complexa i dolorosa de crisi econòmica, ambiental, alimentària, pandèmica global, etc. Escenaris de guerra corporativa contra la humanitat promoguda pel negoci global d’armament, associat amb corporacions agroalimentàries, farmacoquímiques, que s’alimenten de la fam i les malalties que generen.

            Malgrat el saqueig i genocidi històric que hem travessat aquests segles, el Sud global novament evidencia que la capacitat de resistència i renaixement es manté enfortida a pesar de les condicions més dures i indignes. Hem demostrat amb evidència directa l’eficàcia i l’eficiència dels nostres sabers ancestrals en salut que, durant el moment més dur de l’inici de la pandèmia global, ha sigut la primera eina de cura comunitària. És evident que els pobles més humils sobreviuen mercès a l’aliment produït per les poblacions indígenes camperoles dels nostres territoris. Demostrant que la salut i l’aliment es produeixen des de la terra i es comparteixen solidàriament. És urgent promoure la humilitat (humus) suficient per reaprendre les cures col·lectives, la solidaritat i la reciprocitat que ens mantenen entreteixits, només col·laborant aconseguirem sobreviure com a humanitat.

            Som un mateix teixit de vida, nascut del somni profund de les generacions d’avantpassats que van sembrar els seus dolors i llàgrimes que avui es transformen en força, imaginant que un dia naixeríem i tindríem drets i vida digna, perquè també van sembrar alegries, benediccions i fortalesa per tal que en aquest temps reneixen en el nostre interior. Nosaltres què deixarem sembrat per a la següent generació?

            Aquesta és una convocatòria per transformar el nostre món, construint «Futuribles» (Mireya Marmolejo 2015), aquells futurs que anhelem des de tota la dolçor que ens mobilitza quan veiem somriure una criatura, quan veiem obrir-se un capoll, quan el fruit madur està a punt per alimentar-nos; aquesta sensació de gratitud beneïda que ve del ventre mateix de la mare terra; allò que fa batre fort el tambor del nostre cor; necessàriament la vida ens orienta a compartir aquest batec personal amb el batec col·lectiu solidari de milions que el dia d’avui estem disposats a aquesta acció fraterna, de cura mútua en una abraçada col·lectiva de preservar la vida que som i la vida que ens envolta.

            Quin futurible estàs disposat a construir avui? En un món on la desesperança està promoguda pel mercat, el cinisme i el menyspreu s’aplaudeixen des de les xarxes socials que van promovent competència voraç vanagloriant l’egolatria i l’hedonisme fals i vulgaritzat, ¿és possible somiar un futurible de xarxes de cures i abraçades que, amb respecte i tendresa, puguin entreteixir-nos novament?

            El nostre Sud ha parit l’Alegremia[1] i l’Amistosofia[2], l’alegria a la sang i la saviesa de l’amistat respectivament; corrents que envolten l’art, l’educació i la salut popular des de les comunitats organitzades que decideixen prendre a les seves mans la tasca de tenir cura de la vida, d’embellir-la, de traspassar d’un cor a un altre. Aquest futurible d’amor solidari neix a Cochabamba, Bolívia, l’any 2016. La nostra Internacional de l’Esperança, unificant aquestes propostes, juntament a la pedagogia de l’esperança de Paulo Freire, el nostre camí és esperançar convocant aquell «inèdit viable» que neix quan les voluntats s’agafen les mans per caminar juntes.

            Ens ha convidat a transitar, experimentar i transformar les nostres realitats. Les maneres en les que habitem i convivim dins dels nostres espais de vida, juntament a l’espiritualitat profunda que ens impulsa a renéixer i abraçar la nostra espiritualitat mil·lenària; on sigui que haguem nascut. Aquest sòl, aquesta aigua, aquest vent, el foc del sol ens porten memòries insondables inscrites a la nostra genètica. El nostre ésser anhela recordar que som criatures mil·lenàries, nascudes de la llum de les estrelles ara tancades dins de cada cèl·lula. Som criatures sagrades, com sagrades són la Mare Terra i la vida que cuidem. 

 

<<Les adreces web de les notes, posar-les als marges>>

 

[1] www.altaalegremia.com.ar

[2] http://coincidir-revista.blogspot.com/