Dolores Gómez Sanz

Assistim a les més sofisticades tecnologies militars que dissenyen el poder de dominació i extractivisme voraç, posant en perill el planeta sencer, creant cultures consumistes alienants de la consciència lliure que ens habita. «Fes l’amor i no la guerra» va ser la consigna de la joventut dels anys 70. Gandhi i la seva No Violència que va independitzar l’Índia de l’imperi britànic, ens encenia l’ànima. Però també ens l’encenien les lluites guerrilleres a Amèrica Llatina, fins a convèncer-nos que només amb la lluita armada era possible alliberar els pobles oprimits. Els estats, i no pas els pobles, van alineant-se en els blocs que controlen l’armament en disputa de l’hegemonia
mundial, apostant a matar o morir massivament en un demencial vessament de sang. La guerra de Rússia contra Ucraïna i d’Israel contra Palestina i la resta de menys projecció mediàtica, igual de tràgiques i perverses, són l’exemple que toquem fons, no només en aquesta follia armamentista, sinó en les pautes culturals de consumir un
benestar anodí alienant del nostre Ésser. Tot davant la impotència i la caducitat del sistema de les Nacions Unides, d’esquerres i dretes esgotades en les seves pròpies mentides i corrupcions, de sistemes democràtics formals aïllats de la vida real dels pobles i de sistemes autoritaris de falsos alliberaments, ambdós depredadors de la natura,
ambdós apostant sense cap vergonya a la guerra de destrucció «de l’enemic» quan es tracta de defensar el que en diuen interessos patris i de sobirania, en realitat de castes polítiques i econòmiques enquistades. Toquem fons i la resiliència o esperança inclaudicable que ens habita ens impulsa a nous paradigmes. Girem la vista a Gandhi, el
profeta de la No Violència Activa: «La no violència és la major força a disposició de la humanitat. És més poderosa que l’arma de destrucció més poderosa concebuda per l’enginy de l’home». Descobrim la seva proposta capaç de transformar les nostres vides i els sistemes socials opressius. És revolució pendent i resilient en la nostra era tecnològica. Revolució No Violenta i molt Activa. Ens referim a rescatar deu vots de força extraordinària que
Gandhi va fer amb ell com a camí de vida, una acció compromesa amb renúncies i observances ètiques capaces de transformar el nostre món actual.
1 LA VERACITAT. Ser coherent amb la veritat que en cada moment es presenta, obert a les conjuntures canviants i dialèctiques. Anar creixent de veritat en veritat, en honestedat envers allò real, no envers allò ideològic. Si en el seu moment donar resposta veraç va ser agafar un fusell per defensar la vida dels oprimits, avui la nostra veritat és la No Violència Activa que ens impedeix prendre una arma, amb la radicalitat i conseqüències que això comporta.
2 LA NO VIOLÈNCIA (NV). No sustentar el propi poder o autoritat a costa d’acarnissar-nos o aniquilar els que s’hi oposen. És una acció no agressiva i en cada moment s’ha de discernir en què consisteix. Aquesta NV és resistència activa. En la NV la valentia consisteix en morir, no pas en matar. És exposar la integritat física, la vida, la llibertat, en favor d’una causa i, exposant-la, emplaçar, denunciar, despullar l’agressor o botxí. «La no violència no s’ha d’emprar mai com un escut per a la covardia, és una arma per als valents», ens diu Gandhi. Imaginem-nos un món on el jovent es negués, per principi conscient i inclaudicable, a agafar una arma! Hi ha precedents exitosos de
moviments juvenils d’objecció de consciència a països i etapes on el servei militar era obligatori.
3 LA CASTEDAT. No és qüestió d’abstinència de l’acte sexual, sinó de fer-lo en castedat, el que significa una sexualitat no invasiva que converteixi l’altre/altra en objecte. Es tracta d’una sexualitat on l’altre/altra és persona sagrada, una sexualitat ritual, per a la vida. Imaginem-nos vivint amb aquest manament sociocultural, què passaria? Assistiríem progressivament a una societat lliure de violència masclista, sense feminicidis, sense abusos
sexuals ni violacions...
4 AUSTERITAT. Viure amb allò bàsic necessari, sense posseir ni ser propietari de res més. La pobresa com un acte de llibertat, camí de llibertat segons totes les tradicions. No pas la misèria que és inhumana, sobretot quan és imposada. Anar deixant anar allò que en realitat no necessitem. «Viure simplement, per tal que altres puguin
simplement viure». L’austeritat elegida és font de generositat i alegria. Una acció de NV activa és l’objecció al consum selectiu com a forma de protesta, ja hi ha lluites exitoses al respecte, protagonitzades per joves.
5 NO ROBAR. No és pas només prendre allò que no ens pertany sinó també utilitzar, consumir o acumular allò del que no en tenim necessitat, ja que aleshores li estem prenent a una altra persona, a una altra comunitat. És un principi molt relacionat amb l’anterior. «La necessitat és limitada, la cobdícia i el desig no contingut són il·limitats». El sistema produeix en les persones una pulsió per comprar; comprar per plaer, comprar per compensar inconscientment carències, comprar perquè és barat, tenir... És com viure robant, sense consciència.
6 CONTROL DEL PALADAR I DE LA RESTA DELS SENTITS. Llibertat respecte del plaer dels sentits. «Menjar per viure i no viure per menjar». Menjar adequadament és omplir dues terceres parts de l’estómac, acabar cada àpat amb una mica de gana. El vegetarianisme forma part de la cultura de la no violència, no matar animals. Revisar la nostra forma de viure molt relacionada a la nostra forma de menjar. Molts projectes i propostes actuals són acords amb aquest principi gandhià, com el consum d’aliments de proximitat, el vegetarianisme de carn vermella, el vegetarianisme integral o el veganisme. Imaginem-nos quanta transformació només menjant així...
7 UTILITZAR OBJECTES FETS HONESTAMENT.
Dificilíssim actualment aquest compromís de no emprar res que s’hagi produït amb explotació de mà d’obra, amb depredació irracional dels recursos naturals, amb afany de lucre, sense principis ètics. És un altre paradigma.
8 TREBALL CORPORAL PER GUANYAR-SE EL PA. En el Gènesi bíblic ja es diu, és a la consciència comunitària des de l’antigor: no viure a costa del que fan els altres, «guanyar el pa amb el suor del front». No valdre’s de la feina dels altres per beneficiar-se sense treballar. És d’acord a aquesta proposta d’una vida simple, autogestionada,
solidària, que mira la justícia i el bé comú. Imagineu-vos! S’acabarien les borses de valors on es guanyen o es perden diners sense treballar!
9 NO TÉMER A LA MORT. Gran repte i compromís amb un mateix: conrear el valor serè de morir sense matar. És pilar fonamental de la NVA. Gandhi ens en dona testimoni: «Hi ha moltes causes per les quals donaria la vida. No n’hi ha cap ni una per la qual mataria». Acabaríem amb la follia de les guerres, dels assassinats. És la llibertat suprema de la valentia. Entregar la vida sense tornar violència per violència sinó emplaçant, desafiant l’aparent
poder del botxí. El moreno de Natzaret és un imponent testimoni d’aquesta valentia, en Gandhi un altre...
10 EL RESPECTE PER TOTES LES RELIGIONS.
«Crec en la veritat fonamental de totes les grans religions del món». Obvi, però no pas així de fàcil. Diu Gandhi que ningú coneix el sentit de les seves pròpies escriptures, ni pot reconèixer el sentit de les alienes, si no ha assolit la perfecció de la no violència, de la veritat, i del domini d’ell mateix i si no ha renunciat a la possessió de qualsevol
riquesa. És quan, en la trobada interior profunda, aconseguim aquesta tolerància i comprensió de la unitat en la diversitat.
Són principis que desmunten el capitalisme depredador, el violent patriarcat, els sistemes d’opressió. Difícil, però possible. Gandhi ens deia «CREURE QUE EL QUE NO HA SUCCEÏT EN LA HISTÒRIA NO SUCCEIRÀ MAI, ÉS ARGUMENTAR UNA MANCA DE FE EN LA DIGNITAT DE L’HOME». Un altre món és possible. Tan sols que hi hagi una persona que pugui, significa que humanament és possible. Gandhi és un testimoni viu, és un dels grans, essent un senzill homenet, amb lucidesa d’autoconsciència. Canvia la teva vida per canviar el món. Sí que es pot.