Martha Rodríguez de Báez

El dolor és inevitable, el patiment és opcional

                Les ferides emocionals deixen cicatrius que s’evidencien en l’actitud i la personalitat dels qui deixen passar els problemes pensant que es resoldran sols. Són les seqüeles que ens deixen la vivència d’una experiència incòmoda o desagradable. Aquestes experiències ens causen un profund dolor i por. Aquesta por crea el nostre nen interior ferit, que necessita d’un entorn exterior sanador que connecti, doni seguretat, confiança i l’empoderi. El nen ferit es converteix en una persona «fecent», que executa accions per aconseguir mantenir la seva salut.

                La ment pot sabotejar la nostra recuperació si ens estacionem en un mecanisme de negació, però el procés de sanació i transformació comença quan acceptem la realitat del nostre interior i les experiències passades.

Ferides emocionals que marquen la personalitat:

• Sentiments d’indefensió i abandonament
• Veus internes de maltractadors i desqualificadors
• Desesperança
• Normalització del maltractament físic i sexual
• Aïllament
• Dificultat per expressar sentiments i prendre decisions
• Dependència emocional

Efecte Kintsukoroi i gestió de l’adversitat:

                Podem assenyalar que el problema no radica en les experiències traumàtiques, sinó en el significat que donem a les ferides.  Kintsukoroi és una tècnica de la ceràmica japonesa que, en unir els trossos d’una peça trencada, marca amb color daurat les línies de les unions en comptes de tapar-les, un aprenentatge en la gestió de les adversitats. Cada ferida superada ens fa més forts, ens ensenya com no repetir errors del passat, ajuda a entendre la complexitat de les conductes humanes i ens entrena en la capacitat de veure l’adversitat amb creativitat, no pas amb por ni amb una actitud paralitzant que ens deixa atrapats en el passat.

                Les ferides viscudes i superades, ens converteixen en model de gestió d’avenç i superioritat del sentit de continuïtat que ens motoritza i ens mou.

                Cada cicatriu demostra com n’he sigut de fort. L’adversitat, l’infortuni, una infantesa trista, la soledat amb maltractaments, la violència familiar, humiliacions, abandonament, separació emocional; podem recordar-ho com etapes de vulnerabilitat, de por i alhora com a eines que després van ser gestionades i incorporades en el nostre repertori d’intel·ligència emocional i resiliència.

                L’adversitat és vista com a part de la vida, i ens convida a preguntar-nos si tinc els recursos interns i externs per enfrontar-la; ens mou a cercar les ajudes que ens permeten incorporar les eines per afrontar-la i evitar que trastorni la meva personalitat, la converteixi en esclava del passat a través d’ansietats, depressions i addiccions. 

                En comptes de dramatitzar i convertir-nos en víctimes, tenim l’elecció de ser herois del canvi, gestors de la nostra felicitat, és a dir, de superar les ferides del passat, viure plenament el present i mirar amb il·lusió el futur. El dolor ens alerta sobre els canvis que hem de fer a les nostres vides per continuar sans i estalvis.

Resiliència i fortalesa emocional

                El passat es resol en el present, tenir una actitud de valentia per perdonar, estar asseguts en l’alegria i la fortalesa emocional, afrontar les lluites quotidianes: són les metes de la sanació. Ser resilients, per testimoniar com sortim de les lligadures d’un passat que ens va fer construir creences limitades.

La sanació és un procés:

• Prendre la decisió de ser lliures dels fantasmes del passat. Perdonem, anem al passat i tornem-ne sans i estalvis
• Escollir les persones de suport i confiança per a l’acompanyament
• Entrenem-nos per pensar bonic, cercar solucions i automotivar-nos
• Construir un mapa de benestar
• Identificar i evitar els pensaments que treuen el nen ferit a través de crítiques, provocacions i la pressa
• Allunyar-nos de les autodesqualificacions: «Mai aconseguiré parella», «Sempre tinc mala sort amb les persones», etc.

                Finalment, convertim en hàbit l’agraïment diari, valorar el que tenim i a qui tenim per no recaure en un passat que no canviarem pas i del qual som sobrevivents invictes. És la nostra responsabilitat gestionar alegria, pau i el sentit positiu a les nostres vides.