Héctor Gallego
Màrtir dels camperols oprimits d’Amèrica Llatina
 

Teófilo Cabestrero
 

---

25è aniversari

“Si desaparezco no me busquen, sigan la lucha”

25 ANYS DESPRÉS, el millor memorial d’Héctor Gallego està en els camperols de Santa Fe, Veraguas, Panamà; ja que en els seus tres anys de sacerdot (1968-1971) Héctor es sembrà en ells com una llavor d’alliberament que mor i ressuscita. N’hi ha prou amb embastar una mica les veus d’aquests camperols, per veure evangelitzar i morir i ressuscitar el sacerdot colombià Héctor Gallego, a qui “desaparegueren” una nit quan tenia 33 anys.

La seva pràctica evangelitzadora

“Quan l’Héctor arriba a Santa Fe i ens visita a la muntanya observa la nostra misèria i opressió. Veu patir als nens malalties que es poden curar; als camperols, netejar els poltres dels terratinents, fer la collita del cafè, tenir cura del bestiar; de 6 de la matinada a 6 de la tarda, amb sol o pluja, pel sou miserable de 50 0 75 cèntims de dòlar. I comprar caríssim a les botigues dels terratinents, mentre els nostres productes se’ls emporten ells a preus baixíssims; i el bestiar dels rics solt menjar-se els nostres cultius. Les autoritats del districte eren els mateixos terratinents o els seus familiars, i mai feien justícia...

Les primeres visites de l’Héctor culminen als 3 mesos (maig del 68) en un curset amb 30 ‘responsables’ de les comunitats. Convivència cristiana amb textos bíblics que sembren una idea d’alliberament i canvi; conèixer els nostres valors i organitzar-nos com a comunitat a cada lloc.

A les seves gires, l’Héctor participa dels nostres treballs. (Quan es perdia a la muntanya sense camins, arribava amb els peus embutllofats, venia amb gana; era pobre de vestit i calçat; menjava l’últim i sempre caminava alegre amb nosaltres). Dedica un mes a cada districte i al final hi ha una convivència de dia i mig amb els responsables. Allí hi veiem la realitat; el missatge de l’Evangeli de Crist ens mostra que aquella realitat es contradiu amb el citat missatge, i prenem un compromís de canvi perquè la realitat sigui com diu l’Evangeli de Crist. Acaba la convivència en Assemblea General de les comunitats del districte, i amb la Missa Dominical.

Aquesta evangelització és la seva fal•lera: crear comunitats de canvi davant l’individualisme dominant. Fa seminaris de Bíblia pels sagraments i la vida cristiana; i el canvi (d’acord amb l’Evangeli) es busca a través de l’organització amb la unió fraternal. Héctor impulsa l’organització de la joventut, de les mestresses de casa, l’educació d’adults, les cooperatives camperoles de producció i botigues, i mou els joves a preparar-se en oficis agropecuaris i en la administració de cooperatives.

També contacta grups universitaris amb organitzacions, buscant la unitat dels qui anhelen justícia. Com a coordinador de l’equip d’evangelització de la Diòcesi, volia entendre les comunitats de canvi a tot Veraguas i altres llocs; deia que un moviment de canvi mai progressa aïllat”.

La seva passió i mort

“Quan el moviment va prenent força a Santa Fe, per l’organització i la solidaritat, ja els camperols deixem de treballar com a esclaus dels rics. Ja el camperol analitza i actua unit per defensar-se de les intimidacions; formem una cooperativa per ajudar-nos i vendre i comprar a millor preu. Trenquem amb la situació anterior.

Llavors, els rics i les autoritats locals i nacionals culpen el Padre Héctor Gallego d’aquests canvis i del nostre desenvolupament. I és així que els cossos repressius del govern, d’acord amb els terratinents i cacics de Santa Fe, fan plans contra l’Héctor.

L’intimiden primer amb insults. El 29 de juny de 1970, van a la cabana parroquial a colpejar-lo. El juliol d’aquell any, el porten pres a la caserna militar de Santiago de Veraguas i li fan un interrogatori amb preguntes capcioses, en el qual participa el General Torrijos.

La nit del 23 de maig de 1971, quan l’Héctor dorm, calen foc a la seva cabana de palmes i canya. Es va salvar per molt poc de morir cremat: de la cabana, de les pertinences i els papers, només van quedar-ne les cendres; i la seguretat no investiga els sospitosos, sinó al Padre Héctor.

Apareixen llavors per Santa Fe persones estranyes informant-se sobre l’Héctor i els seus moviments. El dia 7 de juny, arribaren dues persones a casa del matrimoni Clotilde i Jacinto Peina, on dormia l’Héctor....

Aquest senyors, Magallán i Walker, amb una altre persona de Santa Fe, tornen el 9 de juny, passada la mitja nit. Des de fora de la casa, parlen a l’Héctor que es troba al llit com tothom a la casa. Ells li diuen que porten una ordre superior de portar-lo a Santiago. L’Héctor els respon que no pot sortir a aquelles hores, que a les 8 del matí ell mateix és presentarà a la caserna de Santiago. Diverses vegades el mateix i, per últim, li diuen que sí però que li han de dir una cosa, que surti un moment. L’Héctor és va vestir, va obrir la porta de bona fe i el van atrapar. Per pujar-lo al carro el van colpejar perquè va fer un crit desesperat.

Mai no s’ha sabut què van fer amb l’Héctor Gallego. Morí dies després en les tortures? El van llençar al mar des d’un helicòpter? El tribunal que, vint-i-tres anys després, condemnava diversos implicats en el segrest, no va aconseguir clarificar res sobre l’agonia de l’Héctor ni sobre el seu cadàver. Serà perquè acomplim millor el seu últim desig?

El seu testament

Quan Héctor ens explicà amb tristesa l’interrogatori que li van fer el juliol de 1970, pres a la caserna de Santiago, ens va dir amb llàgrimes als ulls: “És hora que pensin com tiraran endavant el programa d’alliberament. No hi ha gaire temps. Vostès saben com m’estan perseguint i que en qualsevol moment em podem fer alguna cosa. Són vostès responsables de mantenir el programa d’evangelització que canalitzarà l’alliberament de tots, en especial de Santa Fe. Si jo desapareixo, no em busquin, segueixin la lluita perquè l’important és la salvació de tots de l’esclavitud provocada pel explotadors, i per això cal morir si és necessari; aquest és l’últim compromís del cristià”

La seva resurrecció

Avui més que mai, tenim el sagrat deure de lluitar per la construcció d’una societat justa i lliure d’on emani l’amor fraternal i el treball sigui per a tots, hi on hi hagi salut igual per a tots, però de veritat; on l’educació estigui a l’abast de tothom i la propietat i els mitjans de producció estiguin al servei de tots. En aquesta lluita ens trobarem.