HEMORRÀGIA HUMANA Xifres de l’Esclavitud Negra

S’ha fet força intents per calcular el nombre d’africans esclaus deportats. L’obra de l’historiador americà Philip Cutin (El tràfic atlàntic. Un cens. 1969) ha rebaixat molt les xifres que habitualment es citaven anteriorment, que es consideraven “inflades” per la propaganda abolicionista. Cutin calculà que foren nou milions els esclaus africans portats al Nou Món. A més, ha advertit que “Una xifra global exacta només té un significat limitat en la història. Tant si foren nou milions, deu, o quinze, les proporcions del tràfic desafien tota comparació. En termes de sofriment humà, dos milions d’esclaus és una xifra tan espantosa que no hi ha res que pugui augmentar aquest horror”.

L’historiador anglès Basil Davidson creu també que foren deu milions els esclaus transportats a Amèrica, i cal afegir-hi els que moriren durant el viatge. William Claypole i John Robottom (Història dels caribenys, 1980) coincideixen amb les xifres de Cutin i afirmen que :”per cada esclau que va arribar viu, almenys un altres va morir durant el viatge”.

Els càlculs de la mortaldat durant el viatge varien. Segons U.B. Philips (1940), la mitjana fluctuava entre l’1,8 i el 10%. Per Diedonné Richon, el 20% abans de 1800 i el 50% en el ple del segle XIX. Segons Hubert S. Klein, del 9,5 al 12%. Un informe de la Real Companyia Americana relatiu als anys 1680-1888, parla del 23%. Westergaard, concretant el seu examen vers els anys 1700, 1707, 1714 i 1733, calculà la mortaldat entre el 10 al 25%. Gastón Martín, amb dades referides als esclaus portats pels comerciants de Nantes entre 1750 i 1775, parla de 14,9%; el brasiler Mauricio Goulart, de 14,9%, referint-se solament als esclaus transportats al Brasil.

L’historiador africà Ki-Zerbo (Història d’Àfrica, 1972) no hi està d’acord. “Les dades estadístiques que podem aconseguir dels registres dels vaixells i dels ports negrers es limiten a donar xifres aproximades i, per tant, discutibles”. I cita altres fons que –segons d’altres- són falsejades per la propaganda antiesclavista.

W.E. Dubois, per exemple, parla de quinze milions d’esclaus venuts i calcula que per cada esclau desembarcat a Amèrica, varen morir-ne quatre durant el viatge. Així s’arriba a la xifra e seixanta milions, i si hi afegim la part del tràfic oriental obtenim una xifra que oscil•la entre els noranta i els cent milions.

Al segle XVIII Fossard escrivia: “la cobdícia d’Europa ha manllevat a l’Àfrica almenys 60 milions d’habitants”. El jesuïta Momens ha arribat a la mateixos conclusió :”Calculant pel cap baix, pot afirmar-se que deu milions de negres foren esclavitzats i, sense exagerar, per cadascun d’ells, hem de sumar-ne cinc més, mort a l’Àfrica, mort en els camins durant la travessia”. Afegint-hi el tràfic oriental, la xifra arriba a cent milions d’esclaus.

Ki-Zerbo conclou :”Podem considerar que, a partir del segle XV, cent milions d’homes i dones foren arrabassats de l’Àfrica, o cinquanta milions pel cap baix. Si es comparen aquestes xifres, no pas amb la població actual del continent, sinó amb la dels segles XVII i XIX, amb tota claredat ens adonem de l’hemorràgia humana que sofert l’Àfrica negra.