Herois de la Causa Negra
Per a memòria i esperança
 

El Atrateño

---

Benkos Bioho

Benkos Bioho, batejat pels espanyols amb el nom de Domingo Bioho, és un dels cabdills negres més importants de l’època de "cimarronisme".

Benkos va néixer a la regió de Bioho o Bidyogo, a la Guinea Bissau, a l’Àfrica Occidental, i era príncep del seu poble. Tenia un posat impressionant i era un guerrer extraordinari.

Va arribar a Cartagena com a esclau a final del segle XVI, i havia estat venut per una tribu enemiga a uns traficants portuguesos.

Encara no feia un any que havia arribat, ja va organitzar una rebel•lió que va culminar amb la fundació del Quilombo de la Matuna, a Cartagena, del qual va esdevenir capitost. Aquest clos va ser destruït el 1603, però molts que hi residien es van poder salvar i van traslladar-se a San Basilio, on van ser reconeguts com a poble lliure el 1713.

Aquests fets van convertir Benkos Bioho en un personatge llegendari entre els seus germans negres.

Alonso de Illescas

Aquest "cimarrón" (esclau fugitiu) va ser capdavanter en les - lluites anti-esclavistes a l'Equador on és considerat un heroi nacional.

Va néixer a Cap Verd, a l' Àfrica, el 1528. Va ser esclau a Espanya des que tenia 7 anys, i va ser traslladat a Amèrica quan en tenia 25.

Durant el camí, amb un carregament d'esclaus cap a Lima, es va rebel•lar i s'escapolí del vaixell amb una colla de negres, davant la costa de les Esmeraldas, a l'Equador, l'octubre de 1553. Va organitzar una aliança entre negres i indígenes per lluitar contra els espanyols, als quals va vèncer tantes vegades que finalment li van oferir el govern de la província d'Esmeraldas. Alonso de Illescas no ho va acceptar i va continuar lluitant per la llibertat dels seus germans, fins que va morir l'any 1585.

Zumbí

Ve a ser el gran heroi dels "cimarrones" brasilers. Va néixer el 1655 a la regió de Palmares.

Palmares va ser un campament d'esclaus fugitius, que va arribar a reunir 20.000 persones. Zumbí va ser un dels membres del comandament d'aquest camp quan tot just tenia 15 anys. Palmares va ser destruït, en un atac per més de 6.000 soldats, l'any 1693. Zumbí va aconseguir escapar-se. Va morir dos anys més tard, en la lluita contra els colonitzadors esclavistes. Com a escarment per als esclaus, el cos de Zumbí esquarterat va ser exposat a Recife, al nord del Brasil.

El Rei Yanga

Yanga va néixer a l’Àfrica, a la tribu Yanga Bara, a la part alta del riu Nil, el 1564. Encara molt jove va ser capturat per una tribu enemiga que el va vendre com a esclau. Va ser transportat a Mèxic, el 1579.

De seguida que va poder, es va escapar i es va refugiar a les muntanyes de Veracruz, a Mèxic. Des dels campaments que va capitanejar va vèncer sovint els espanyols, a partir de 1609 quan es va iniciar un forta campanya militar contra els "cimarrones". Aquest mateix anys, Yanga va fundar el poblat de San Lorenzo de los Negros. Va ser assassinat a traïció el 1612, juntament amb altres companys seus.

El Rei Bayano

Bayano va ser un cap "cimarrón" al Panamà, el van proclamar el seu rei més de 200 germans seus en rebel•lia, com a reconeixement a la seva valentia i ferocitat.

Els espanyols van atacar sovint Bayano i els seus, però mai no el van poder derrotar. Només un acte de traïdora va fer possible que el capturessin. Li van proposar un tractat de pau, que va acceptar pensant que seria beneficiós per a la llibertat dels seus germans negres. Però va ser traït i empresonat, el van deportar al Perú, i més endavant va ser traslladat a Espanya, on va morir a la presó.

Barule

Va ser un esclau que va passar de Jamaica al Chocó, Colòmbia, a les mines de Tadó. Va promoure un alçament dels esclaus, el febrer de 1728, i va provocar la devastació de moltes propietats espanyoles.

Barule, després d'una llarga lluita va ser capturat i assassinat per les tropes espanyoles.

Manuel Saturio València

Advocat i líder negre colombià, nascut a Quibdó. Amb l'ajut d'uns quants missioners i amb el seu esforç es va preparar intel•lectualment, en uns temps en que no era gens corrent que un negre pogués estudiar, ja que la minoria blanca dominava tots els àmbits de poder.

Des dels llocs que va ocupar en el camp judicial, Saturio es va dedicar a fer justícia per als seus germans negres i a defensar els seus drets. Més endavant, Saturio va començar a fer públic el seu pensament contra el racisme. Per aquest motiu, va ser víctima de la venjança dels blancs, que el van acusar falsament d'un intent de calar foc a Quibdó. Saturio va ser afusellat. Era a principis d'aquest segle.

Martin Luther King

Va néixer a Atlanta, estat de Geòrgia, als Estats Units, el15 de gener de 1929. Era descendent d'esclaus africans. Va ser pastor de l'església Baptista. Ja de molt jove va voler acabar amb totes les formes de discriminació racial i d'opressió.

Amb paraula fogosa que colpia profundament als qui l'escoltaven i amb la seva actitud de no violència, Luther King va denunciar implacablement el govern i el poble nord-americà, posant en evidencia les injustícies que es feien contra els negres.

Amb la seva lluita i la d'altres negres nord-americans d'aquest segle, com Malcolm X, des del 21 de desembre de 1965, els negres dels Estats Units van poder compartir lliurement tots els llocs públics i usar tots els mitjans de transport. Fins aleshores, això els estava prohibit per la llei.

Els blancs dels estats del Sud no van acceptar aquesta legislació i van organitzar una forta campanya d'amenaces contra Luther King, que va acabar assassinat, l'any 1968. Tota la seva vida és un exemple de fidelitat al seu poble i als seus principis cristians.

Nelson Mandela

Líder negre de la República Sud-africana. Va estar 30 anys a la presó a causa de la seva lluita per la llibertat i en contra de l"'apartheit" a l’Àfrica del Sud. L"'apartheit" és la forma de govern que permet que una minoria blanca governi el país, legisli sobre la majoria negra i redueixi els negres a ciutadans de segona categoria al seu propi país. Mandela ha estat el pres polític que ha passat més anys a la presó.

És el president del C.N.A. (Congrés Nacional Àfrica), organització negra clandestina que darrerament es va poder convertir en partit polític. En representació d'aquest partit, Nelson Mandela va guanyar les eleccions d'abril de 1994, que van ser les primeres eleccions multiracials de la historia de Sud-africà, i ha esdevingut el primer president negre d'aquesta república.

El 1993 va ser guardonat amb el premi Nobel de la Pau, juntament amb Frederick Leclerc, anterior president d'aquell país, com a reconeixement al procés de reforma constitucional que van promoure tots dos, que va fer possible que hi hagués unes eleccions en peu d'igualtat per a negres i blancs.

Mandela és un símbol vivent de la resistència negra, un veritable heroi negre dels temps moderns que, igual que antics "cimarrones", ha dedicat tota la seva vida per aconseguir el respecte pels drets dels seus germans.

 

El Atrateño

Quibdó, Colòmbia