HIDALGO I MORELOS PARES DE LA PÀTRIA MEXICANA

---

Miguel Hidalgo va néixer el dia 8 de maig de 1753. El seu pare administrava una finca a Michoacán. Va ser ordenat sacerdot, fou professor i també rector del seminari. A principi del segle XIX el van enviar a la parròquia d'un poblat anomenat Dolores. Seguia amb atenció els esdeveniments del món i prengué consciència que arribava el moment d'una lluita decisiva contra el domini espanyol, i estava decidit a prendre-hi part activa.

Amb el capità Allende i l'oficial Aldama crearen unes juntes clandestines de patriotes en diverses poblacions. Les males collites i la fam s'ajuntaven a les ja moltes raons que donava l'estructura colonial per treure's de sobre el jou espanyol. Alguns patriotes foren detinguts en diverses ciutats del país, i per això Allende i Aldama fugiren cap a Dolores. Hidalgo els va convèncer que era el moment de començar la insurrecció. A Dolores mateix prengueren el poder i empresonaren les autoritats i els espanyols que hi vivien.

L’endemà, el 16 de setembre de 1810, al toc de campana es convocà el poble a una reunió, en la qual es comunica que les noves autoritats anul•laven l'impost personal i s'instava al poble a sublevar-se contra els espanyols: "Viva la independencia! Viva América! Muerte a los gachupines!". Així acabava el "Grito de Dolores", que va ser el començament de la lluita per la independència.

La crida d'Hidalgo commogué els indígenes i els criolls i fins i tot alguns espanyols. S0bretot va tenir el suport dels pobres. Es tractava d'alliberar els esclaus, de retornar les terres a les comunitats indígenes, d'abolir els impostos. La insurrecció s'estengué a quasi tot Mèxic. El patriotes, amb durs combats, anaven alliberant les ciutats.

Els criolls rics, temorosos del triomf dels plebeus, s'uniren als espanyols. Aquests, per la seva part, començaren a fer promeses de donar terra als indis, de reconèixer la igualtat de drets dels negres, dels mestissos i dels mulats i d'amnistiar els insurrectes penedits. Les pro meses anaven acompanyades d'actes de repressió, d'excomunions per part de l'església, d'assassinats de patriotes...

Hidalgo s’esforçava per fer entendre les coses al poble i impedir la manipulació amb raons religioses, i els deia: "Obriu els ulls, americans, no us deixeu seduir pels vostres enemics. Ells són catòlics només per conveniències polítiques. El seu déu és el diner i les seves comminacions només tenen per objectiu l'opressió. ¿Us faran arribar a creure que no pot ser veritable catòlic el que no estigui subjecte al despotisme dels espanyols? ¿D'on ens ha vingut aquest nou dogma, aquest article de fe?".

Les derrotes que sofrien els patriotes van fer que Hidalgo passés el comandament al capità Allende. Però així i tot les coses no van pas millorar. Es replegaren a Saltillo, on els terratinents i el coronel Elizondo emboscaren els caps de la rebel•lió. El 21 de març de 1811 foren fets presoners Hidalgo, Allende, Aldama i alguns patriotes més. Hidalgo fou afusellat el 30 de juliol de 1811. Però la seva causa no fou enterrada, uns altres la feren seva.

José Maria Morelos i Pavón nasqué a Valladolid (en honor d'ell la ciutat s'anomena Morelia) el 30 de setembre de 1765. Quan tenia 25 anys va ingressar al seminari. Després de l'ordenació sacerdotal es va fer càrrec d'una parròquia pobra. Quan Hidalgo, que havia estat professor seu al seminari, llança el "Grito de Dolores", va deixar la parròquia i s'afegí al grup dels insurrectes. Al principi oferí els seus serveis com a capellà. Més endavant, Hidalgo el nomenà brigadier i l'envià al Sud per aixecar la població contra els espanyols. Es posà al capdavant dels patriotes del litoral mexicà del Pacífic.

A la mort d'Hidalgo, Morelos continuà els operatius militars contra els espanyols. A final de 1811 havien alliberat bona part de Mèxic. Els espanyols incrementaren el terror sobre la població civil: afusellaven els ostatges que prenien, oferien recompenses pels rebels, crearen forces especials. La jerarquia eclesiàstica dictava condemnes contra els patriotes. Després d'arrasar la població de Citácuaro, assetjaren Morelos a Cuautla. Els sublevats resistiren més de dos mesos i mig. Sols Morelos i uns quants més pogueren escapar-se per continuar lluitant.

La promulgació de la constitució espanyola a les Corts de Cadis, l'any 1812, creà condicions favorables a la tasca dels patriotes. Es prohibí l'esclavatge, la mita, els repartiments, s'abolí la inquisició, es decreta la llibertat de premsa i de paraula, s'obligà a fer eleccions... En les eleccions municipals de la ciutat de Mèxic els criolls derrotaren els espanyols. Això va alertar les autoritats colonials fins al punt que van decretar la no vigència de la constitució de 1812. Les presons s'ompliren de nou amb víctimes del terror i els sublevats, per la seva part, continuaren les seves operacions.

Morelos esperava que els criolls rics també donessin suport a la independència, però en veure que no era pas així, els declarà enemics de la nació com els espanyols. Cridà a la confiscació dels béns de l'església i a repartir els latifundis entre els camperols necessitats. El Congrés dels patriotes, l'octubre de 1814, promulgà la primera constitució mexicana, on s'afirma la independència.

Després d'una lluita aferrissada, Morelos va caure presoner, el dia 2 de novembre de 1815. La Inquisició, entre altres coses, el privà de la dignitat eclesiàstica. Condemnat a pena de mort pel tribunal militar, fou afusellat el 16 de novembre de 1815.