Hispans als EUA
Hispans als EUA
La segona gran majoria
Otto Maduro
P>Encara que no és possible donar números exactes, és ja acceptat que els hispans o llatins als EUA són, el 1994, més de 24 milions de persones, és a dir, més del 9% d’una població nord-americana que sobrepassa els 250 milions. Després dels afro-americans (prop de 33 milions, el 13% dels EUA), els llatins constitueixen la segona gran “minoria” d’un país, la “majoria” del qual (prop del 75%) és d’origen europeu.
Una bona part de la població hispana dels EUA és autòctona del país. No oblidem, primerament, que Califòrnia, Arizona, Nou Mèxic, Colorado i Texas eren estats mexicans fins el 1848. Allí hi continuen vivint desenes de milers de famílies “hispanes” originàries d’aquest territoris, els avantpassats de les quals es remunten, sovint, a segles abans que aparegués algú parlant l’anglès. Destaquem, a més, que els porto-riquenys són hispans i nord-americans, però no són immigrants estrictament parlant, ni tan sols quan es muden de l’illa al territori continental dels EUA. De tots els hispans dels EUA, es calcula que el 70% són nascuts allí, i només el 30% serien pròpiament immigrants.
Els EUA ha estat i continua essent un país multicultural fet amb immigrants de tot el món. 31 milions de residents majors de 5 anys (14% del total) parlen avui a casa un dels més de 100 idiomes diferents de l’anglès. Més de 18 milions d’aquestes persones (el 50% dels que no parlen anglès a casa) són llatins que parlen en espanyol a casa – més del doble dels qui el parlaven el 1980.
Aquesta varietat ètnico-cultural dels EUA es fa més forta no solament per la immigració sinó també perquè les minories tenen taxes de natalitat superiors a les de la majoria d’origen europeu. “El 1990, per exemple, hi havia prop de 24.8 milions de fills d’immigrants” als EUA. Prop de la meitat d’aquests eren fills de llatinoamericans. Així, els hispans són avui el segment de la població nord-americana que incorpora més membres nous cada any, tant a la població activa econòmicament com a la població en edat escolar. Igualment, en aquest anys 90, és d’Amèrica Llatina d’on ve anualment el major nombre d’immigrants.
La major part dels llatins dels EUA són persones d’origen mexicà, incloent-hi els mèxicano-nord-americans originaris de Texas, Nou Mèxic, Arizona, Califòrnia i Colorado. Immigrants i natius d’origen mexicà formen més de la meitat de tots els llatins dels EUA. La resta és en bona part d’origen porto-riqueny (possiblement el 12-14% del total) i, finalment, d’origen centreamericà i sud-americà; però cap altre país d’origen no sobrepassa encara el percentatge de cubans.
La majoria d’aquesta població es concentra, sobretot, en tres àrees: els antics estats mexicans del sud-oest mexicà, el vell estat espanyol de la Florida, on els cubans constitueixen la majoria dels hispans de l’àrea, i els estats de Nova York i els voltants (on els porto-riquenys són els primer grup llatí).
En alguns estats (Califòrnia, Nova York, Texas) i ciutats (Los Angeles, Miami, Nova York) la població llatina ja és políticament decisiva. Encara que l’abstenció llatina és més alta que la mitjana nacional, recentment l’electorat de diverses ciutats ha donat la victòria a alcaldes llatins. El 1992 el percentatge de congressistes llatins - encara per sota dels 20- va augmentar prop de 50% i Clinton va nomenar alguns alts funcionaris hispans. Els votants llatins -excepte els cubans de Florida- tendeixen a votar més pels candidats demòcrates que republicans (independentment que els candidats sigui o no d’origen hispà).
En referència a la religió, la majoria de la població llatina dels EUA, per una part, continua essent batejada en l’església catòlica. És més, els únics segments de la població catòlica dels EUA que creixen a un ritme major que el de la mitjana nacional (com en dècades anteriors ho foren els irlandesos i els italians) són avui els hispans i els filipins. Això significa que el creixement de l’església catòlica nord-americana es deu fonamentalment a la natalitat i la immigració de catòlics hispans. Els hispans constitueixen ja el 35-40% de la població catòlica nord- americana i algunes projeccions estimen que en la primera dècada del segle vinent més de la meitat dels catòlics nord-americans seran llatins. Avui els catòlics constitueixen prop del 20% de la població nord-americana, uns 50 milions de persones; d’aquests, 18 o 20 milions són hispans.
No obstant això, aquesta és només una cara de la moneda. Com a Amèrica Llatina, també als EUA creixen ràpidament altres denominacions religioses d’inspiració cristiana: pentecostals, adventistes i evangèliques entre les primeres. Els llatins són, als EUA, la font de creixement principal, també, de les esglésies pentecostals, adventistes, evangèliques i, fins i tot, de diverses esglésies històriques protestants. Encara que part de aquest creixement es nodreix d’immigrants que ja pertanyien a aquestes denominacions, la major part prové de defeccions del catolicisme tradicional. Així, paradoxalment, la deu principal de conversions del catolicisme nord-americà a d’altres esglésies cristianes es troba entre els catòlics hispans.
En aquestes circumstàncies canviants sorgeixen, per una part, parròquies, esglésies, denominacions, escoles teològiques, hispanes. Per altre part, broten noves disputes, reflexions, idees, iniciatives i decisions. Ja hi ha dues revistes de teologia hispana, totes dues ecumèniques: una de més vella i d’origen protestant, Apuntes, i una altre de més recent, d’origen catòlic, The journal of hispanic/Latino Theology. Les dues estan informalment lligades a associacions de teòlegs hispans: la primera a la Comunidad, la segona a ACHTUS(Academia de Teologos Católicos Hispanos de EEUU). D’aquestes en van sortir al 1992 tres col•leccions d’assaig de teologia hispana: Voces, Voices from the Hispanic Church, dirigit per Justo L. González (Abigndon); Frontiers of Hispanic Theology in the United States, dirigit per Allan Figueroa Dech (Abigndon); i We are A people, dirigit per Roberto Coizueta (Fortress).
Un fenomen nou és l’interès creixent, per part d’hispans i d’altres, per conèixer, entendre i explicar la realitat dels llatins dels EUA, que ha donat origen, tant en les ciències socials com en l’àmbit religiós a una onada d’estudis, trobades, simposis, cursos, publicacions i departaments centrats en l’anàlisi de la presència hispana als EUA.