III Consulta indígena ecumènica llatinoameriana

---

Gener de 1991

Els participants a la III Consulta Ecumènica Llatinoamericana, celebrada a Sao Paulo, Brasil, del 18 al 23 de gener de 1991, agents de pastoral indígena, negres, i observadors de la pastoral de la terra al Brasil,

oriünds de les nacionalitats originàries Aimara, Baniwa, Waunam, Guaraní, Inga, Kaingang, Kaqchikel, Mapuche, Mixteco, Miskito, Náhuatl, Kiché, Terena, Totonaca, Wichui i Zapoteco,

procedents d’Argentina, Bolívia, Brasil, Xile, Colòmbia, Equador, Guatemala, Hondures, Mèxic, Panamà, Paraguai, Perú i Veneçuela,

membres de les Esglésies Anglicana, Catòlica, Unida, Luterana, Metodista, Morava i Presbiteriana, en fraterna i solidària convivència,

ens reunim per a reflexionar la nostra presència, servei i compromís al costat dels Pobles Originaris en la proximitat dels cinc segles de presència de les Esglésies en el continent.

Manifestem:

Que els quaranta-cinc milions d’indígenes, després de cinc segles de genocidi, etnocidi i tota mena de discriminacions, juntament amb altres pobles històricament empobrits, segueixen patint extorsions brutals. S’aprecia l’acció d’extermini en ser envaïts i explotats irracionalment els nostres territoris, els nostres recursos naturals, les nostres terres. Pateix especialment aquest espoli la regió de l’Amazònia, en la qual habiten nombrosos pobles indígenes.

Que se’ns nega la participació real, com a pobles, en la construcció de la societat, a causa del racisme impetant, relegant-nos a ser subhomes.

Que a l’explotació de la força de treball de l’indígena i del negre (dones i homes, nens i ancians) s’hi ha d’afegir el pes del deute extern, que altres han contret i aprofitat, mentre la pateixen les nostres comunitats aborígens.

Que l’aniquilació sistemàtica de líders de les comunitats és la mostra més fefaent de la política integracionista dels estats, considerant-se fins i tot que aquests estats són els amos absoluts dels nostres pobles i cultures, pràctica que conserven, encara, alguns sectors de les Esglésies.

Que es viuen també situacions de violència generalitzada: invasions de fustaires i empreses mineres, presència de grups armats, ocupació militar i narcotràfic...

Que ja és l’hora d’acabar amb les divisions que provoquen les mateixes Esglésies; l’indoctrinament i sacramentalisme buits d’una vida verdadera, que adormeix les consciències i emmordassa les nostres veus. Reconeixem l’acció compromesa i respectuosa els últims anys d’alguns grups de les Esglésies i persones cristianes compromeses en particular.

Davant d’aquesta realitat,

Ens comprometem a:

Treballar per a que les nostres Esglésies llatinoamericanes acompanyin, ofereixin espais, reconeguin i facin reconèixer a la societat envoltant el Projecte Històric Indígena amb totes les seves implicacions i exigències, i a reconèixer les religions indígenes dins d’un clima de diàleg ecumènic respectuós amb les diferències.

Instar que a la IV Conferència del Celam de Santo Domingo (1992) els bisbes escoltin directament els indígenes representants dels seus pobles.

Treballar a les nostres Esglésies per tal que es proclami 1992 com a Any de gran jubileu bíblic (Levític 25, 1-25): un temps de veritable encontre entre Pobles i Cultures, de consolidació de Territoris Indígenes, dins de cada país.

Recolçar decididament les Organitzacions Indígenes representatives en totes les seves reivindicacions i en la realització del seu projecte propi.

Exigir a tots els països la ratificació de part dels seus parlaments, del conveni 169 de la OIT (1989) sobre “Pobles Indígenes i Tribals en Països Independents”.

Treballar per a que els governs nacionals reconeguin els pobles originaris.

Davant del manifestat,

Declarem:

Que malgrat tantes adversitats, fruit d’aquestes forces destructores, volem, en aliança amb altres sectors històricament empobrits (negres, camperols, els sense terra, treballadors, dones, estudiants, etc.), refermar-nos en la lluita històrica per seguir existint com a Pobles Originaris, rescatant els valors fonamentals dels nostres avantpassats, com ara: Unitat, Terra, Territori, Cultura, Autonomia i Dret.

Volem manifestar a tot el Continent Americà que els pobles originaris encara existim i des d’aquesta realitat del nostre ésser oferim quelcom nou, en un moment històric en el qual els països, assetjats per la misèria, busquen amb afany un model alternatiu de desenvolupament.

Caminem amb fermesa cap a una nova Història.