Informe de desenvolupament humà
Informe de desenvolupament humà
regió llatinoamericana
PNUD, Nova York
Dels països de la regió llatinomericana, n’hi ha tres (Barbados, Xile i Argentina) en el grup de desenvolupament humà molt alt, dinou en el grup de desenvolupament humà alt, i uns altres deu en el grup de desenvolupament humà mitjà. Haití és l’únic que es troba en el grup de desenvolupament humà baix.
El valor IDH de mitjana per la regió és 0,741, el segon més gran (després d’Europa i Àsia Central, amb un 0,771) i per sobre de la mitjana mundial, situada en el 0,694.
Entre el 2000 i el 2012, la regió va registrar un creixement anual mitjà del 0,67% en el valor IDH, el creixement més alt entre totes les regions. Nicaragua va registrar un creixement anual mitjà de l’1,04% durant aquest període, seguit de la República Bolivariana de Veneçuela i Cuba, amb un creixement anual de l’1,04% i l’1,02%, respectivament.
La regió mostra un bon comportament en tots els indicadors que formen l’IDH. L’esperança mitjana de vida en néixer és de 74,7 anys, i la mitjana d’anys d’escolarització previstos esperats de 13,7, situen la regió al capdavant d’altres regions pel que respecta a aquests components. De fet l’esperança mitjana de vida en néixer és gairebé cinc anys superior a la mitjana mundial. La regió també ocupa la segona posició tant en mitjana d’anys d’instrucció (amb una mitjana de 7,8 anys) i producte nacional brut (PNB) per càpita, la mitjana del qual es troba per sobre de la mitjana mundial de 10.184 dòlars.
La regió pateix una pèrdua mitjana del 25,7% pel que fa a l’IDH ajustat per desigualtat, per sobre de la pèrdua mundial del 23,3%. El component d’ingressos és on es fa més gran la pèrdua deguda a la desigualtat (38,5%) seguit de l’educació (23%).
La pèrdua més gran deguda a les desigualtats la pateix Haití (40,2%), seguit de Bolívia (34,2%). El país de la regió que pateix la menor pèrdua és Trinitat i Tobago (15,3%). La desigualtat d’ingressos sembla ser generalitzada a la regió, amb pèrdues que van del 21,9% al 47,9% quan el component d’ingressos s’ajusta segons la desigualtat.
La mitjana del valor de l’Índex de Desigualtat de Gènere per a la regió és de 0,419, inferior a la mitjana mundial situada en el 0,463, situant-se com a tercera regió. La taxa mitjana de fertilitat adolescent de la regió es troba per sobre de la mitjana mundial, mentre que els èxits en educació secundària i terciària estan per sota, tant pel que fa a homes com a dones. No obstant això, la regió encapçala la llista pel que fa a escons ocupats per parlamentàries: 23%, més de tres punts percentuals per sobre de la mitjana mundial del 19,5%. Les taxes de participació de dones i homes en el mercat laboral també es troben per sobre de la mitjana mundial.
La pobresa multidimensional mitjana per l’IPM és relativament baixa, en comparació amb regions com el Sud d’Àsia i l’Àfrica Subsahariana Haití té el valor més alt en l’IPM de la regió (0,299) en base a les dades de l’enquesta 2005/06, seguit d’Hondures (0,159).
El valor total de les exportacions de mercaderies de la regió va ser de 857.800 milions de dòlars, cosa que representa el 6,3% del total mundial i un 18,9% del PIB de la regió. Mèxic encapçala aquestes xifres, amb béns exportats per valor de 298.300 milions de dòlars el 2010, un 31% del seu PIB. El segueix Brasil, amb exportacions valorades en 197.400 milions de dòlars, prop del 10,5% del PIB del país.
La regió compta amb la tercera major relació ocupació-població (67,2%), que va des del 56,4% de Surinam fins al 77,4% de Bolívia i Perú.
La mà d’obra infantil sembla ser un problema al Perú i Belize, on més d’un terç (34% i 40%, respectivament) dels menors compresos entre 5 i 14 anys són econòmicament actius.
La mitjana general de benestar de vida basat en l’enquesta mundial de Gallup per a la regió és del 6,5 (en una escala de 0 a 10), el més alt de totes les regions.
L’“ascens del sud”
Informe del PNUD sobre Desenvolupament Humà 2013
El segle XXI està presenciant un profund canvi en la dinàmica mundial, impulsat pels nous poders de ràpid creixement del món en desenvolupament. Xina ha superat el Japó com la segona economia més gran del món i ha rescatat milions de persones de la pobresa durant aquest procés. L’Índia està modelant el seu futur amb una creativitat empresarial i una innovació política social noves. Brasil està elevant el seu nivell de vida a través de l’expansió de relacions internacionals i de programes contra la pobresa que són imitats arreu del món.
Però l’“ascens del sud” és un fenomen encara més gran. Indonèsia, Mèxic, Sud-àfrica, Tailàndia, Turquia i altres nacions en desenvolupament s’estan convertint en actors protagonistes de l’escenari mundial. L’Informe sobre Desenvolupament Humà 2013 identifica més de 40 països en el món en desenvolupament que han superat les expectatives de desenvolupament humà que tenien dècades enrere, amb un progrés marcadament accelerat els darrers deu anys.
Cada un d’aquests països té una història única i ha escollit definir el seu propi camí vers el desenvolupament. No obstant això, comparteixen característiques importants i s’enfronten a diversos dels mateixos reptes. Cada vegada estan més interconnectats i són més interdependents. I s’incrementa la quantitat de persones arreu del món en desenvolupament que demanen que se les escolti, a mesura que comparteixen idees mitjançant nous canals de comunicació i demanen una major rendició de comptes per part dels governs i institucions financeres.
L’Informe sobre Desenvolupament Humà 2013 analitza les causes i les conseqüències d’aquest “persistent ascens del sud” i identifica les polítiques basades en aquesta nova realitat que podrien fomentar un major progrés arreu del món les properes dècades. L’Informe exigeix una representació molt més gran del Sud en els sistemes de governament mundial, i apunta a noves fonts potencials de finançament al sud per a béns públics essencials.
A.L. va augmentar la seva classe mitjana en un 50%
La classe mitjana a Amèrica Llatina es va incrementar en un 50% la primera dècada d’aquest segle XXI, de 103 milions de persones a 152 milions, segons un informe del Banc Mundial (BM). L’informe precisa a més que aquesta fita es deu al creixement sostingut a la regió durant els darrers anys, malgrat la crisi econòmica internacional.
Alguns dels factors més importants han estat: un major nivell educatiu entre els treballadors, major nivell d’ocupació formal, més persones vivint en àrees urbanes, i sobretot, més dones a la força laboral i una disminució de la mida de les famílies. La regió és de les poques, “si no l’única”, que està veient créixer la seva classe mitjana. Amb aquestes xifres, la classe mitjana suposa el 30% de la població d’Amèrica Llatina.
El BM considera –en aquest informe– que un ciutadà de classe mitjana és aquell que cobra com a mínim deu dòlars al dia (3.650 dòlars l’any per persona) i la probabilitat del qual de caure en la pobresa sigui inferior al 10%. Un 37,5% viu entre la pobresa i la classe mitjana (quatre-deu dòlars al dia). Sota el llindar de pobresa moderada (menys de quatre dòlars al dia) hi ha un 30,5% de la població. La pobresa extrema (menys de 2’5 dòlars al dia) afectava al 23% de la població llatinoamericana el 1995; a 2011 només al 13,3%; avui afecta al 10,6% en el Cono Sur, al 15,2% en la zona andina i al 16,4% a Mèxic i Amèrica Central.
A Brasil en 10 anys el salari mínim va pujar el 330%, el crèdit ha augmentat del 22 al 54% del PIB i 42 millons de persones han ascendit a la nova classe mitjana. A.L. és una «regió d’ingressos mitjans en camí de convertir-se en una regió de classe mitjana», però la proporció d¡aquest sector poblacional es la mateixa la dels que estan en situació de pobresa (un terç de la població), cosa que vol dir que «encara hi ha cami per a recórrer». Mantenint el creixement actual, només al 2052 arribarà el ciutadà llatinoamericà mig al nivell dels països d’alts ingressos a l’any 2000. Si dupliqués aquest nivell de creixement, hi arribaria al 2030.