Instruments jurídics sobre els DH de la dona
Instruments jurídics sobre els DH de la dona
Recopilació de referències de Carmen Baltodano,Cantera,
Managua, Nicaragua
És important reconèixer que els Convenis i Tractats Internacionals detallats a continuació, no estan deslligats de les lluites de moltes dones feministes que van dedicar grans esforços, molt empeny i fins i tot van ofrendar les seves vides perquè avui es compti amb marcs jurídics internacionals i nacionals de protecció als drets humans de les dones en la majoria d’estats del món.
Els instruments internacionals més rellevants de protecció als Drets Humans de les dones, són els següents:
•Declaració Universal dels Drets Humans, 1948: Va obrir les portes a la signatura de pactes internacionals de DH i els seus protocols, que conformen el que avui coneixem com La Carta Internacional de Drets Humans, assumida i ratificada per la majoria dels estats membres de l’ONU, la qual cosa els obliga al seu compliment i a reconèixer que els DH són universals, indivisibles i inherents a la persona.
•Convenció Interamericana sobre la Concessió dels Drets Polítics a la Dona, subscrita a la Novena Conferència Internacional Americana celebrada a Bogotà, Colòmbia, (OEA) de 1948. Va establir la igualtat d’homes i dones per a l’exercici dels drets polítics establerts a la Carta Internacional de DH. A partir de la Convenció es va atorgar a tots els països el dret a vot a les dones i a ser elegides per a un càrrec nacional.
•Convenció dels Drets Polítics de la Dona (ONU, 1952). Els estats membres signen i ratifiquen els drets de les dones a votar en igualtat de condicions que els homes i a ser elegides per a càrrecs públics sense cap mena de discriminació.
•II Conferència Internacional sobre els Drets Humans (Viena, 1993): Coneguda com la “Declaració de Viena”. Va confirmar els drets de les dones a la planificació familiar (art. 41) i subratlla la necessitat d’eliminar “totes les formes d’assetjament sexual, l’explotació i la tracta de dones”, així com també “les violacions sistemàtiques, l’esclavitud sexual i els embarassos forçats” (art. 38). Va elaborar una declaració i un programa d’acció, i va establir una relatoria especial sobre violència de gènere.
•Declaració sobre l’eliminació de la Violència Contra la Dona (ONU, 1993): Reconeix com un problema social la violència que s’exerceix contra les dones i les nenes, l’anomena “violència contra les dones” i la identifica com una violació als DH i les llibertats fonamentals de les dones.
•V Conferència Internacional sobre Població i Desenvolupament (El Caire, 1994): S’integren com a grup de DH els drets reproductius i de salut sexual i reproductiva, establint el dret de les persones i les parelles a decidir responsablement sobre la seva procreació (nombre de fills/es, espai de temps entre els naixements dels seus fills/es, etc.); estableix a més l’avortament insegur com un “problema de salut pública”.
•IV Conferència Mundial sobre la Dona (Beijing, 1995): Representants de 189 governs van adoptar la declaració i la plataforma d’acció de Beijing encaminada a eliminar els obstacles que impedeixen la participació de les dones en totes les esferes, tant de la vida pública com privada. La Declaració estableix que homes i dones tenen els mateixos drets sexuals i reproductius i que ambdós han d’assumir en igualtat de condicions les responsabilitats relacionades a les conseqüències de les seves accions sexuals. Aborda la desigualtat en l’exercici del poder, la desigualtat en l’accés a l’educació, a la salut i a la igualtat d’oportunitats. Cinc anys després (2002), l’Assemblea General de l’ONU va reunir-se per avaluar els avenços obtinguts de la Plataforma (Beijing +5). Van aprovar-se també nous compromisos, entre ells, l’educació primària obligatòria per a nens i nenes; l’adopció de polítiques i lleis dirigides a eradicar la violència contra les dones; la creació de programes especials que assegurin la salut integral de les dones. Les primeres tres conferències mundials sobre la dona van ser part del procés per obtenir els èxits que es van produir a Beijing. Aquestes conferències es van fer a Mèxic (1976), Copenhaguen (1980) i Nairobi (1985).
•Convenció sobre l’eliminació de Totes les Formes de Discriminació de les Dones: CEDAW (1979): Basada en la Declaració Universal dels DH, reconeix que les dones han estat discriminades amb motiu del seu sexe, per la qual cosa reafirmen que els drets de les dones són DH i es basa en el principi de no discriminació per ratificar la igualtat de les dones en el gaudi dels seus drets econòmics, socials, culturals, civils i polítics.
•Convenció Interamericana per Prevenir, Sancionar i Eradicar la Violència contra la Dona (Belém do Pará, 1994). Defineix la violència contra la dona com a “qualsevol acció, o conducta, basada en el seu gènere, que causi mort, dany o patiment físic, sexual o psicològic a la dona, tant en l’àmbit públic com en el privat” (art. 1) i estableix l’eradicació de la violència contra les dones com una “condició indispensable” per assolir la igualtat.
•Cimeres de les Amèriques: a la Primera Cimera de les Amèriques (Miami, 1994), s’estableix com a un compromís dels estats l’enfortiment del paper de la dona a la societat, per accedir a tots els aspectes de la vida política, social, cultural i econòmica, amb la finalitat de reduir les seves condicions de pobresa. A la Segona Cimera (Santiago de Xile, 1998) amb el mateix interès d’eradicar la feminització de la pobresa i la discriminació envers les dones, els governs s’obliguen a desenvolupar un marc legislatiu que faciliti la integració de les dones a la societat i també per eradicar la violència contra les dones. A la tercera (Quebec, Canadà, 2001), els estats elaboren i es comprometen amb un Pla d’Acció per “enfortir la democràcia, crear la prosperitat i desenvolupar el potencial humà”, pel que s’inclou el tema de la igualtat de gènere i els drets humans de les dones (paràgraf 15). És rellevant el compromís assumit a través de la Comissió Interamericana de Dones (CIM), de promoure la implementació de la perspectiva de gènere en els òrgans de l’OEA com a eix transversal, desenvolupant programes de capacitació i de comunicació sobre els DH de la dona; així com d’acompanyar els governs en els seus compromisos de recopilar i difondre dades estadístiques desagregades per sexe. A la Cimera Extraordinària de les Amèriques (Nuevo León, 2004) els Estats van ratificar el seu compromís amb l’empoderament de les dones a través de la igualtat de drets i oportunitats de participació i lideratge.
•Protocol Facultatiu de la CEDAW (1999): Vint anys després d’haver estat aprovada la convenció amb el mateix nom, l’Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar el protocol que estableix els mecanismes de denúncia i investigació de la CEDAW, atorgant competències al Comitè per a l’eliminació de la discriminació envers la dona.
•Declaració del Mil•lenni aprovada a la Cimera del Mil•lenni de les Nacions Unides (Nova York, 2000): Amb la participació de 191 països i la representació dels 189 Estats Part, amb presència de 147 Caps d’Estat i Govern, es va aconseguir establir el consens de vuit objectius, els anomenats Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni (ODM): 1. L’eradicació de la pobresa extrema i la fam; 2. L’ensenyament primari universal; 3. Promoure la igualtat entre els gèneres i l’autonomia de la dona; 4. Reduir la mortalitat infantil; 5. Millorar la salut materna; 6. Combatre el VIH/SIDA, el paludisme i altres malalties; 7. Garantir la sostenibilitat del medi ambient; 8. Fomentar una associació mundial per al desenvolupament.
•X Conferència Regional sobre la Dona d’Amèrica Llatina i el Carib (Consens de Quito, 2007): la importància d’aquesta conferència és que reconeix el valor social i econòmic del treball domèstic i de cures no remunerat i insta els estats a reflectir-lo en els comptes nacionals, a prendre mesures i establir polítiques que promoguin la responsabilitat compartida d’homes i dones en l’àmbit domèstic, així com també a assumir la responsabilitat de la cura de persones dependents de l’àmbit familiar. En el vessant dels drets sexuals i reproductius, reafirma els drets establerts a la V Conferència Internacional del Caire, fent una crida als governs per tal que assegurin la salut integral de les dones, sense discriminació de cap mena. Planteja com a objectiu de tot això anterior el que les dones puguin accedir al treball remunerat i integrar-se a la vida política en igualtat de condicions i oportunitats que els homes.
•X Conferència Regional sobre la Dona d’Amèrica Llatina i el Carib (Consens de Brasília, 2010). El tema de la conferència va ser analitzar i discutir sobre les fites i els reptes que tenen les dones llatinoamericanes per assolir la igualtat de gènere, amb èmfasi en una major autonomia i empoderament econòmic.