Renata Andrade

Amèrica Llatina és una definició geogràfica i política inventada pels europeus a partir del segle XV que defineix la situació geogràfica dels vint països que tenen una llengua derivada del llatí. També defineix el lloc perifèric d'aquest territori en l'economia capitalista. L'origen d'aquesta definició és eurocèntric: ni tan sols s'hauria d'admetre el terme Amèrica Llatina. És essencialment colonialista i no reconeix els pobles originaris.

L'any 2021, vàrem presenciar a Amèrica Llatina l'enderrocament d'estàtues de colonitzadors, com la de Colom a Barranquilla, Colòmbia. S'hi varen sentir crits de “Colom assassí!”. Van substituir la imatge per la bandera de Wiphala, símbol dels pobles indígenes. En la mateixa línia, el secretari de l'Alba-TCP, Sacha Llorenti, va suggerir que es retirés de La Paz la imatge del colonitzador espanyol Alonso de Mendoza. A l'Argentina, l'estàtua de Colom va ser retirada per Cristina Kirchner el 2013 i, en el seu lloc, es va col·locar una estàtua d'una líder d'origen indígena, Juana Azurday. Al Brasil, la crema de l'estàtua de Borba Gato que va actuar com a bandeirante, caçador d'indígenes. Però, enderrocar totes aquestes estàtues no fa que oblidem el passat d'Amèrica Llatina? Pensem-hi.

Per a la meva reflexió, em serviré del concepte d'Edmundo O'Gorman: La invenció d'Amèrica. No es va poder descobrir, doncs ja existia i, per tant, és un invent eurocèntric que, només es va començar a conceptualitzar així, quan el procés de colonització va destruir la nostra americanitat. Aquesta perspectiva dialoga amb el concepte de colonialidad del poder, d'Aníbal Quijano ("Colonialidad del poder, eurocentrismo y América Latina") que estableix la interrelació de pràctiques i llegats del colonialisme europeu en els àmbits polític, econòmic, social i cultural llatinoamericà. Ens diu: “amb Amèrica (llatina) el capitalisme s'ha mundialitzat, eurocentrat, i la colonialitat i la modernitat s'instal·len, fins avui, com els elements constitutius d'aquest amo concret del poder” (Quijano 2014). A partir de la idea de raça, es va estructurar un nou eix de poder al món, establint noves maneres històriques de relacionar-se, sent l'europeu el referent central en aquest procés. Així, vam néixer dins d'una perspectiva europea que va marcar i naturalitzar una jerarquia entre colonitzadors i colonitzats, la idea dels europeus com a superiors i dels pobles indígenes com a salvatges.

Les diverses formes d'estar al món, la religió, la vestimenta, l'alimentació, la sexualitat, les pràctiques culturals, la producció de coneixement, les relacions afectives, la relació amb la natura, la comprensió del gènere, la subjectivitat, entre d'altres aspectes, havien d'estar doncs en consonància amb la perspectiva europea. Per tant, Amèrica es va inventar dins d'un nou marc per a l'exercici del poder mundial, sent conceptualitzada i naturalitzada com a primitiva i endarrerida. Quijano l'anomena sistema-món, és a dir, el capitalisme modern no es pot desvincular de la invenció d'Amèrica, amb la colonització, l'eurocentrisme, la modernitat i el racisme com a eix fundacional. I, val a dir que el procés d'independència, al segle XIX, no va canviar aquesta lògica, només va resignificar la colonialitat del poder en nous fonaments constitucionals i institucionals que s'han mantingut colonialistes fins avui.

Així doncs, la resposta a la pregunta inicial d'aquest text és: no!. Els monuments es poden considerar com un element més de la representació simbòlica d’aquesta invenció d'Amèrica i de la colonialitat del poder, present en la història llatinoamericana. La colonialitat del poder va transformar els colonitzadors en herois, i ens ha fet oblidar les figures que van resistir a la colonització, com Tupac Amaru, que va morir defensant el nostre territori, o Zumbi dos Palmares, que va morir lluitant contra l'esclavitud portuguesa. Sabem que només enderrocar aquestes estàtues no resoldrà tots els problemes deixats per la colonització, però sí que contribuirà, almenys parcialment, al procés de reconstrucció de la nostra identitat. Eliminar-les, per tant, no vol dir esborrar la història, sinó resignificar-la. Cal trencar amb les estructures de poder colonial que representen el racisme, la misogínia, la intolerància religiosa, l'exclusió, la destrucció del medi ambient, el genocidi dels pobles indígenes, l'esclavitud africana i la naturalització de la violència i les desigualtats.

Boaventura de Sousa Santos ens ajuda a pensar en aquest procés d'alliberament a l'Amèrica Llatina. Un dels camins possibles és a les Epistemologies del Sud. Cal destacar que sud, en aquest cas, no vol dir una determinació geogràfica, sinó una representació del món colonitzat, així com les seves resistències. Una de les maneres d'alliberar-nos del colonialisme, doncs, són les teories descolonials que enderroquen, a més d'estàtues, els monopolis eurocèntrics imposats per la colonització. Són teories i coneixements marginals i crítics, que neixen dels subalternats i colonitzats, igual que nosaltres, els llatinoamericans. Siguem, doncs, anticolonials a la recerca de la nostra completa independència. Com ens diu Eduardo Galeano al llibre Les venes obertes d'América Latina: “ La causa nacional llatinoamericana és, sobretot, una causa social: perquè l'Amèrica Llatina renaixi, haurà de començar per enderrocar els seus amos, país a país. S'obren temps de rebel·lió i canvi. (Galeano, 1978, p. 281)”.

Com també van dir les guerrilles indígenes en l'aixecament zapatista de l'1 de gener de 1994, data que marca la creació del TLCAN: Ja n'hi ha prou! El colonialisme que ha perpetuat les estructures colonials durant més de 500 anys ha de ser enderrocat. Cal enderrocar aquest estàndard de poder, com estem fent amb les estàtues, per tal de reconstruir la nostra americanitat. Ja n'hi ha prou, enderroqueu totes les estàtues i, amb elles, les arrels colonials on sempre s'ha retratat la nostra imatge de manera distorsionada, subalternitzada i marginada. Com diu la cançó del grup Calle 13, titulada

Latinoamèrica:

Soy, soy lo que dejaron
Soy toda la sobra de lo que se robaron
Un pueblo escondido en la cima
Mi piel es de cuero, por eso aguanta cualquier clima

Soy una fábrica de humo
Mano de obra campesina para tu consumo
Frente de frío en el medio del verano
El amor en los tiempos del cólera, mi hermano

El sol que nace y el día que muere
Con los mejores atardeceres
Soy el desarrollo en carne viva
Un discurso político sin saliva

Las caras más bonitas que he conocido
Soy la fotografía de un desaparecido
La sangre dentro de tus venas
Soy un pedazo de tierra que vale la pena

Una canasta con frijoles
Soy Maradona contra Inglaterra anotándote dos goles
Soy lo que sostiene mi bandera
La espina dorsal del planeta es mi cordillera

Soy lo que me enseñó mi padre
El que no quiere a su patria, no quiere a su madre
Soy América Latina
Un pueblo sin piernas, pero que camina, ¡oye!

Tú no puedes comprar al viento
Tú no puedes comprar al sol
Tú no puedes comprar la lluvia
Tú no puedes comprar el calor

Tú no puedes comprar las nubes
Tú no puedes comprar los colores
Tú no puedes comprar mi alegría
Tú no puedes comprar mis dolores

Tengo los lagos, tengo los ríos
Tengo mis dientes pa' cuando me sonrío
La nieve que maquilla mis montañas
Tengo el sol que me seca y la lluvia que me baña

Un desierto embriagado con peyote
Un trago de pulque para cantar con los coyotes
Todo lo que necesito
Tengo a mis pulmones respirando azul clarito

La altura que sofoca
Soy las muelas de mi boca mascando coca
El otoño con sus hojas desmalladas
Los versos escritos bajo la noche estrellada

Una viña repleta de uvas
Un cañaveral bajo el sol en Cuba
Soy el mar Caribe que vigila las casitas
Haciendo rituales de agua bendita

Trabajo bruto, pero con orgullo
Aquí se comparte, lo mío es tuyo
Este pueblo no se ahoga con marullos
Y si se derrumba yo lo reconstruyo

Tampoco pestañeo cuando te miro
Para que te recuerde' de mi apellido
La Operación Cóndor invadiendo mi nido
Perdono, pero nunca olvido, ¡oye!

Aquí se respira lucha
(Vamos caminando) Yo canto porqué se  escucha
(Vamos dibujando el camino) Oh, sí, sí, eso
(Vamos caminando) Aquí estamos de pie
¡Qué viva la América!

No puedes comprar mi vida