JOSÉ GERVACIO ARTIGAS PARE DE LA PÀTRIA URUGUAIANA

---

Va néixer el dia 19 de juny de 1764. Va viure els primers anys de la seva vida al camp. Quan tenia 30 anys, els espanyols li van proposar que es fes militar. Va organitzar i dirigir un destacament de dragons encarregat de protegir les finques contra els lladres. L'any 1806 va renunciar a aquesta tasca i va restar com a oficial del servei de guàrdia.

L' any 1806, els anglesos van ocupar Montevideo durant sis mesos i sis dies. Durant aquest temps, Artigas des de la pampa va mantenir una guerra de guerrilles contra els anglesos. Després de l'alliberament de la ciutat, torna a capitanejar el destacament.

Quan va arribar a Buenos Aires la notícia que els francesos havien pres Sevilla, les autoritats municipals i el poble van destituir el virrei i van nomenar una junta patriòtica, encapçalada pels criolls Manuel Belgrano i Mariano Moreno. D'aquesta manera, sense vessament de sang, va caure el regim colonial a La Plata, el 25 de maig de 1810.

El mes de març de 1811, s'integra al grup clandestí dels patriotes. Decideix lluitar contra els espanyols fins a alliberar la seva Província Oriental. Proclama que "Més val vèncer o morir amb honor que no pas viure amb oprobi en la deshonra de la dependència". Com a resposta, el governador de Montevideo amenaça els insurrectes amb la forca. Però després canvia d’estratègia i li ofereix el grau de general i diners si renuncia a la lluita. La seva resposta va ser: "L 'insult que es fa a la meva persona i als honrosos sentiments que respiro és tan indigne del seu caràcter com de la meva resposta. Jo sols aspiro al bé de la Pàtria en la justa causa que segueixo". Després de diversos enfrontaments en els quals va derrotar els espanyols, comença el setge de Montevideo.

A l'Argentina, la Junta Patriòtica és substituïda per un triumvirat que firma un armistici amb el virrei: se li lliurava la Província Oriental, la d'Entre Ríos i la de Missioner, i s'autoritza enviar forces portugueses a la Província Oriental. Ell decidí anar amb les seves tropes més enllà del riu Uruguai.

Els anglesos van intentar altra vegada prendre Buenos Aires, Artigas i els seus van entrar de nou a l'Uruguai, í després de derrotar l'enemic assetjaren Montevideo per segona vegada.

El dia 5 d'abril de 1813, Artigas inaugura el Congrés Provincial, que aprova les "Instrucciones del año XIII" (sobirania de la Província Oriental i la formació de la Confederació de La Plata) i nomena el primer govern de l'Uruguai. Buenos Aires no ho va acceptar, i com a resposta, Artigas va aixecar altra vegada el setge de Montevideo, per la qual cosa Buenos Aires el va declarar fora de la llei.

Sota la direcció d' Artigas es va preparar la Constitució de la Província Oriental, la més democràtica de la seva època: afirmava la igualtat de tots els uruguaians i que el poder ve del poble. Això va espantar els terratinents de La Plata, que van decidir liquidar-lo. Van designar el general Alvear, qui al front d'una gran flota va prendre Montevideo, el juny de 1814. Després de la presa de Montevideo, Alvear va perseguir Artigas, però després d' uns quants mesos va ser derrotat i va haver de fugir a Buenos Aires. El 27 de febrer de 1815, al front dels seus gauchos, Artigas allibera Montevideo. Més endavant és proclamat capità general de la Província Oriental. Aquest mateix any encapçala la Lliga Federalista, a la qual es van adherir les províncies d'Entre Ríos, Corrientes, Misiones, Santa Fe i Córdoba.

No va romandre gaire temps a Montevideo. No feia per a ell la vida de palau. Un testimoni directe deia d'ell: "Tothom l'envolta i el segueix amb amor, tot i que viuen despullats i plens de misèria, i no pas per falta de recursos, sinó per no oprimir el poble amb més contribucions".

Va elaborar el reglament per al desenvolupament de l'agricultura i per a l'enfortiment de la seguretat dels terratinents, i encarregà al "cabildo" impulsar-ne l'execució. Aquest reglament assenyalava que les autoritats havien de distribuir les terres d'una manera racional i justa, i per això havien de determinar quines eren les terres que es podien distribuir i quines les persones que mereixien rebre-les: "Els més desvalguts han de ser ara els més beneficiats", deia, i per això "rebien les terres els negres, zambos, indis i criolls pobres i lliures prou treballadors i dignes, tal com exigeix el bé el país".

No va poder dur a terme els seus projectes. Els portuguesos van atacar de nou l'Uruguai i van ocupar Montevideo l'any 1817. La lluita va continuar al camp, i a finals de 1819 el dirigent indi Andresito, el més fidel dels seus seguidors, va ser assassinat pels portuguesos. Va comprendre que difícilment podria vèncer uns enemics tan forts com els portuguesos i els "porteños" .

En aquestes condicions, per evitar el vessament de sang, va decidir dissoldre les seves tropes i refugiar-se al Paraguai. El dia 5 de setembre de 1820 va deixar la seva pàtria i la seva família. L'Uruguai va accedir a la independència el 1830. Artigas morí el 23 de setembre de 1859, als 86 anys. Fou enterrat modestament. Sis anys més tard, les seves cendres foren dipositades al Panteó Nacional de Montevideo.

Els seus enemics el definien en vida com un "gaucho criminal i tupamaro", per les seves lluites per la llibertat, pels seus intents de repartir les terres entre els gauchos i camperols desposseïts, pel seu afany de justícia social i per la seva fermesa enfront de la corrupció.