JOSÉ MARTÍ PARE DE LA PÀTRIA I DE LA REVOLUCIÓ CUBANA

1995: Primer centenari de la seva mort

Roberto Fernández Retamar

---

El 1853, el 28 de gener, neix a l’Havana José Martí, fill d'espanyols humils a qui la necessitat havia llançat a la "sempre fidelíssima illa de Cuba", on es varen conèixer i es casaren. Varen tenir set fills després del matrimoni. Foren, dirà Martí, "pobres, molt pobres".

Cuba era aleshores, amb Puerto Rico, l'última colònia espanyola en el Nou Món.

El 10 d' octubre de 1868 esclata, en el poblat de Yara, la primera guerra cubana contra Espanya, que s’allargarà deu anys. Encara que fill d'espanyols, Martí, amb 15 anys, s'adhereix des del primer moment a la "Causa de Yara". Publica clandestinament el sonet "El diez de octubre". Per defensar el dret de Cuba a la independència és condemnat a sis anys de presó, és portat a fer treballs forçats a canteres i després l'envien a l'illa de Pinos. Més endavant li commuten la pena per un desterrament a Espanya, el 1871. Complirà divuit anys i ja haurà estat a la presó. Hores abans de prendre el vaixell escriu: "Mucho he sufrido, pero tengo la convicción de que he sabido sufrir". Durant el viatge redacta la seva primera obra d'envergadura: El presidio político en Cuba.

A Espanya (1871-74), mentre es guanya la vida fent classes, estudia dret i filosofia i lletres a Madrid i Saragossa. Abandona Espanya el 1874, passa per França i passa a Mèxic, Guatemala i Veneçuela. És deportat per segona vegada a Espanya el 1879. A partir de 1881 fixa la seva estada a Nova York, des d'on després farà ràpids viatges a Mèxic, Santo Domingo, Jamaica, Amèrica Central... lliurat plenament a la preparació de la guerra contra Espanya.

En les diverses repúbliques llatinoamericanes que visita s'obre a la comprensió d'una unitat major, que ell denominarà "la Nostra Amèrica" . Als EUA es familiaritzarà amb el que ell anomenarà "l’Amèrica europea", i ratifica la diferencia d'estructura i d'esperit entre les dues Amèriques. En la primera estada a Nova York, el 1880, ha presidit el Comitè Revolucionari Cuba de Nova York, intent frustrat de portar de nou la guerra al país. Fins al 1887 romandrà voluntàriament apartat de les tasques a favor de la guerra.

En aquest moment Martí ja s'havia convertit en l'escriptor de llengua castellana més llegit i admirat al Continent. Rubén Darío dirà d'ell el 1888: "a nuestro modo de juzgar, escribe más brillantemente que ninguno de España o de América". Martí havia fet periodisme ja als EUA, però fou gràcies a la seva col•laboració en diaris de llengua espanyola, una vegada establert a Nova York, quan la seva fama cresqué per Llatinoamèrica. Els seus treballs es difonen per més de vint diaris del Continent. La seva fama continental creix i és nomenat representant als EUA de l' Associació de la Premsa de Buenos Aires.

A finals dels 80 els temors de Martí sobre l' actitud nord-americana en relació amb l'altra Amèrica comencen a fer-se visibles. El 1889 Washington convoca la Primera Conferencia de Nacions Americanes. Martí assisteix ple d'ansietat a aquell conclave del qual sortirà en el futur la política del panamericanisme, l'Organització d'Estats Americans...

El 1890 la pluralitat de tasques de Martí és impressionant: és cònsol a Nova York d'Argentina, Uruguai i Paraguai; és elegit president de la Societat Literària Hispanoamericana i president honorari de la Lliga, societat de negres, on servirà també com a mestre; a més, fa classes d'espanyol; Uruguai el nomena representant a la Conferencia Monetària Internacional Americana, que també tindrà lloc a Washington...

El 1891 les condicions internes de Cuba anuncien la proximitat d'un nou esclat bèl•lic. És menester trobar la via a la "guerra necessària" o aquesta pot tornar a ser infructuosa. Martí es consagrarà enterament a la tasca revolucionaria. Renuncia als consolats d'Argentina, Uruguai i Paraguai i a la presidència de la Societat Literària hispanoamericana. Conserva, per viure, les classes nocturnes d'espanyol.

Els emigrats cubans el criden a l'exterior a animar la seva Lluita, a Tampa, Cayo Hueso... Queda decidit que els diversos clubs d'emigrats cubans que han sorgit a la llum de la revolució s'integrin en un organisme unificador. Martí redacta les Bases del Partido Revolucionari Cubano, on moderats i radicals s'uneixen entorn d'una tasca immediata d'independitzar Cuba. El partit és proclamat el 10 d'abril. Martí és elegit delegat del partit i ho serà fins a la mort.

Per dotar el partit d'un portaveu oficiós, Martí funda aquest any el diari Patria. Fins a la mort, Martí durà anònimament el pes de la redacció d'aquest òrgan, que constitueix un dels més singulars exemples de periodisme.

la seva tasca organitzava no fa sinó augmentar. El 24 de febrer de 1895 esclata la guerra. El 15 d'abril és nomenat major general. En el seu Diario anota: "Llegué al fin a mi plena naturaleza". El 19 de maig, prop de Dos Ríos, una escaramussa els sorprèn. Martí, contra l'ordre de quedar a la reraguarda, avança fins a primera línia. Cau ferit de mort. Els espanyols se l'emporten a enterrar-lo lluny. La tropa no pot recuperar el seu cadàver. Havia mort tal com volia fer ho, "de cara al sol".

Quan Emerson morí, havia escrit aquesta frase, que mereix que s'escrigui també a la seva tomba: "En él fue enteramente digno el ser humano".

 

Roberto Fernández Retamar (extracte)