Dalethe Melissa, Paulo Sampaio

Quin és el tret característic de la nostra societat basada en el sistema capitalista? De ben segur ens venen al cap diverses paraules: consumisme, individualisme, dominació, por, malaltia mental i física, explotació, desigualtat, injustícia, corrupció, hipocresia, destrucció... i una llarga llista. Són efectivament instantànies, pedaços del que vivim. Fa por pensar que, en un món de pluralitat i diversitat, estem atrapats en aquesta estructura dominant, que insisteix a dir-nos que és l'única possible.

Aquesta estructura, al seu torn, és d'herència colonialista. Ens va imprimir una única idea de ''civilització'', una única manera de ser, de construir, de crear i d'estar en aquest món. Aquesta idea, Ailton Krenak l'anomena ''abstracció civilitzadora'', en la qual els afectes, els intercanvis, les cultures i la bellesa de les diferències són suprimits per aquesta singular proposta d'existència, basada en el consum i la mercantilització, que nega -i sovint delme- les societats que tenen formes de vida que no "encaixen" en aquest motlle. A més, ens separen de la Terra, deixant lloc a l'esgotament de la natura, l'esgotament dels recursos naturals i la transformació de tot en mercadoria, venda, diners i benefici.
            I això és exactament el que provoca l'estructura econòmica capitalista. Succeeix que, per funcionar, aquesta estructura exigeix una organització social, cultural i política basada en el que Aníbal Quijano anomena la colonialitat del poder. Això, al seu torn, és el responsable de provocar una colonització de l'imaginari dels dominats: la repressió sistèmica de creences, idees, imatges, símbols i coneixements.

Tot plegat pretén no només impedir la producció cultural i la diversitat dels dominats, sinó que també funciona com a mitjà de control social i cultural: es basa en la divisió en races, en la relació dominador/subjugat, en l'estructura social basada en el patriarcat i la submissió dels gèneres. A més, controla els aspectes més diversos de la vida: la forma dels cossos, les relacions afectives, la sexualitat. És doncs, sobretot, una estructura basada en la por.

Bell Hooks assenyala que, per mantenir l'obediència, és a dir, el control i el comandament, les cultures de dominació conreen la por com a motor. Una por que, a més de sotmetre, paralitza. Aquesta por construeix, segons l'autor, una distància entre els valors que la gent diu defensar, referint-se a una altra perspectiva de la societat, i la seva voluntat de fer el treball necessari per connectar el pensament amb l'acció i la teoria amb la pràctica. Això impedeix la creació de canvis radicals capaços d'estructurar una societat més justa, basada en la dignitat de la vida, en el sentit de comunitat, en el respecte, la cooperació i la convivència en la naturalesa.

Desafiar l'estructura presentada anteriorment està intrínsecament lligat a fer front a aquesta por que es produeix i es reprodueix en les nostres relacions diàries. Davant això, com superem la por? Com pensar en la lluita contra l'estructura patriarcal, misògina, racista, lgbtqia+fòbica, capacitista, grasfòbica, aporòfoba, envellida , genocida contra els pobles indígenes i la joventut negra, capitalista i colonialista?

            Recorrem a Bell Hooks , una vegada més, per respondre a aquesta pregunta: hem de viure en una societat basada en l'ètica amorosa. Si, d'una banda, l'estructura en què vivim porta a l'abandonament esmentat anteriorment a nivell personal, comunitari i natural, d'altra banda, l'ètica amorosa ens porta a un compromís de connexió, intimitat i responsabilitat en aquestes perspectives. Fer florir i prevaldre els valors de l'amor en les relacions que estructuren la societat fa que la dominació, l'explotació i la desigualtat no tinguin espai per continuar sent l'única mesura de les coses. Atès que l'ètica colonitzadora es basa en la por, el domini, l'opressió i la segregació, l'ètica amorosa i descolonitzada es basa en els principis col·lectius d'afecte, compromís, cura i respecte, amb l'objectiu del bé col·lectiu.

La lluita socioambiental, per exemple, pretén rescatar els valors humans comunitaris, a partir d'aquesta ètica amorosa, que engloba una visió integral de tota la natura i del conjunt de pluralitats presents en les formes de vida. A més d'aquesta lluita es materialitza des de persones que veuen un nou horitzó on els canvis seran possibles. És una lluita per continuar la resistència que ja existeix i s'ha construït durant segles, a partir del protagonisme dels pobles indígenes i comunitats tradicionals que busquen preservar la seva ascendència i perpetuar els valors d'una ètica amorosa en la seva vida comunitària.

Les relacions d'afecte i respecte se situen per sobre de l'individualisme pervers que impedeix el cultiu de la cooperació i la col·lectivitat. La convivència entre éssers, humans i no humans, és entesa com la manera d'experimentar una espiritualitat i una reconnexió amb la Terra, en comptes de la visió separatista que ens allunya de la Natura, transformant-la en un objectiu de destrucció i explotació. La diversitat i multiplicitat de cossos, coneixements i existències són tractades amb dignitat, en comptes de fomentar la divisió, l'opressió i la submissió.

Són precisament els joves, nascuts de la utopia, els que són més capaços de dur a terme aquesta lluita per la reconstrucció d'una estructura social basada en l'ètica de l'amor. Som, històricament, la punta de llança de les revolucions per portar aspiracions, angoixes, novetats, curiositat i imaginació d'una altra realitat. I som nosaltres els que ens arrisquem, contra tota esperança, en aquest procés. En una lluita que no ens és fàcil, ja que la “vida real” imposada per la societat que busquem transformar ens aclapara i ens esgota. Aquí no volem romantitzar el patiment. Al contrari, el denunciem i volem unes condicions justes per dur a terme el nostre activisme.

            Les experiències dels joves que viuen aquesta ètica amorosa en la lluita contra les estructures d'opressió i les desigualtats socials, racials, de gènere i d'orientació sexual, es van estendre per l'Abya Yala, nom en llengua indígena del poble kuna per referir-se a Amèrica. Com a exemple, tenim el treball de la Xarxa Jove Fé no Clima (@isernarede), el Moviment Laudato Si' (@vivalaudatosi), la joventut del Moviment Tapajó Vivo (@tapajosvivo), RELLAC – Xarxa de Joves Líders en Protecció Àrees i conservacions d' Amèrica Llatina i el Carib (@rellac_jovenes), del Moviment Nosaltres en Creació (@nos.nacriacao), de RAJOC - Red Argentina de Jóvenes en Conservación (@rajoc.ok), del Col·lectiu de Joves per al Futur Xingu (@jovenspelofuturoxingu), de REJUIND - Xarxa de Joventut Indígena (@rejuind) entre altres xarxes. Sense oblidar els molts i molts que, sense estar en cap articulació ni moviment, fan la revolució de l'amor a les seves comunitats, esglésies, escoles, famílies o barris.

Acabem amb unes quantes preguntes per reflexionar més i que ens orientin vers una acció transformadora:

 En el nostre dia a dia, ens hem qüestionat si les nostres teories i pràctiques duen incorporats els valors colonialistes de dominació, opressió i prejudicis?

• Des de la nostra realitat, com podem viure els valors de l'ètica amorosa en les nostres relacions interpersonals, familiars, comunitàries, socials i amb la natura?
• Com podem donar suport i fomentar, fins i tot econòmicament, les organitzacions juvenils que ja treballen en temes socioambientals?
• Com crear espais d'escolta i de decisió en els nostres moviments i grups?
• Finalment, quins són els nostres referents quan parlem d'activisme socioambiental juvenil? Són exemples de la joventut europea? Què ens porta a valorar l'activisme dels que estan al centre de la dominació i no els nostres? Manquen joves activistes socioambientals als nostres llocs o són invisibilitats? Com podem canviar això?