Luís Felipe Barboza Lacerda

Mentre que la pràctica de la justícia social és la cura de l'ésser humà dins l'organització social i involucra les formes justes d'organitzar la societat, al seu torn, la justícia ambiental és la cura de l'ésser humà en el seu hàbitat natural, involucrant la cura per la vida natural en tota la seva diversitat; com un regal de l'Univers i de la Mare Terra.
Si, conceptualment, podem separar aquestes dues dimensions (social i ambiental), la realitat ens mostra el contrari. Des de la perspectiva de l'Ecologia Integral, passant per la Teoria de la Complexitat, des de la física quàntica i de les cosmovisions de pobles tradicionals i originaris, s'evidencia la complexitat transdisciplinària i multidimensional de la realitat que ens envolta, portant-nos a entendre un nou paradigma on tot està interconnectat.
Aquest canvi de paradigma ens exigeix ampliar la percepció de la realitat que vivim a través d'una visió sistèmica que ens convida a participar en la lluita per la justícia social i ambiental de manera integrada. En altres paraules, és una invitació a promoure la justícia socioambiental. La crisi social i la crisi ambiental no són diferents, sinó cares diferents d'un mateix fenomen. Abordar el problema en una sola d'aquestes dimensions vol dir constituir respostes incompletes i, per tant, amb incapacitat per respondre a les demandes emergents d'avui.
Tota la divisió encara persistent entre allò social i allò ambiental, avui dia, reemplaça una estructura segmentada del pensament cartesià que promou una hiperespecialització de les diferents àrees de l'ésser i del viure, alienant les percepcions humanes dels fenòmens sobre el seu conjunt. En una darrera anàlisi, aquesta és la gènesi d'una falta de noció de béns comuns i ciutadania planetària entre els humans.
Expressada la inseparabilitat d'aquestes dues dimensions, quan mirem al nostre voltant percebem una realitat llatinoamericana extremadament injusta. Construïm i vivim una societat malalta, que al llarg de la modernitat ha intensificat el ritme de vida descontextualitzant pràctiques i relativitzant principis. Construïm una creença irracional en el progrés i construïm modes de producció i consum que són perjudicials per a les relacions interpersonals. Hem avançat en la mercantilització de la naturalesa, en la privatització dels espais públics i, en conseqüència, ha augmentat la pèrdua de biodiversitat que amenaça totes les formes de vida a la Terra. Amb aquest estil de vida tecnificat i egocèntric, generem canvi climàtic, migració forçada i, en última instància, degradació general de la vida.
Construïm i vivim en una societat injusta i, per això, la promoció de la justícia socioambiental esdevé una urgència.

S'entén per Promoció de la Justícia Socioambiental (PJSA) el conjunt d’accions que pretenen col·laborar per superar les injustícies presents al nostre patrimoni històric i reproduïdes per l'actual model de desenvolupament extractiu i financer, que genera desigualtats i agressions a tot el que té vida.
Estrictament parlant, en la perspectiva del concepte d'ecologia integral, que ens va presentar el Papa Francesc, en la seva encíclica Laudato Si (2015), hi ha una senyalització implícita del concepte de (in)justícia que involucra la nostra convivència a la Casa Comuna, en tots els àmbits de les relacions, amb una invitació a un procés urgent i necessari de reconciliació i construcció de relacions justes.

La reconciliació i reconstrucció s'insereix en un ampli espectre d'accions, projectes, territoris i àrees d'activitat que anomenem agendes estratègiques. Són directrius, temes, àrees d'acció rellevants per a la construcció d'una societat més justa, en què s'insereix la promoció de la Justícia Socioambiental com a concepte operatiu.
A Amèrica Llatina, algunes d'aquestes agendes prioritàries són el diàleg interreligiós i la lluita contra la intolerància; l'educació per a les relacions ètnicoracials i la lluita contra el racisme i la discriminació ètnica; infància i joventut segura i saludable; migrants, refugiats, dret a l'habitatge; gènere i lluita contra el masclisme i l'homofòbia; polítiques públiques, defensa de la democràcia, drets humans i defensa de presos polítics; pobles originaris, defensa de territoris tradicionals, defensa dels biomes i ecosistemes; combat a grans projectes miners i d'infraestructura; defensa de defensors ambientals; educació popular i drets de la naturalesa; treball decent, ocupació sostenible, consum conscient, economia sostenible, agroecologia i agricultura familiar.
O busquem de manera integrada i cooperativa, a través de la promoció de la justícia socioambiental, construir respostes més sistèmiques a les crisis del nostre temps, o ampliarem els abismes de les desigualtats socials a Amèrica Llatina, sota l'ègida de la mercantilització de la vida . La lluita és a les nostres mans i l'esperança als nostres cors.

Grans Causes
Pere Casaldàliga

Som les Causes que assumim, les que vivim, per les quals lluitem, i per les quals estem disposats a morir. Jo sóc jo i les meves causes. La meva vida valdrà el que les meves Causes valguin. Quatre són les grans Causes de la Pàtria Gran:
1. Les cultures arrel i testimoni; perseguides i fins i tot prohibides; marginades i fins i tot massacrades. La cultura indígena, la cultura negra, la cultura mestissa, la cultura migrant. Cadascuna d'elles amb la seva especificitat; més o menys conflictiva, segons els temps i les latituds.
2. El popular alternatiu, el socialisme llatinoamericà, la democràcia integral, la civilització de la pobresa compartida però militant, la lluita pels drets humans i per les transformacions socials juntament amb la gratuïtat i la festa. El popular, i per ser popular, «alternatiu» diferent del que se'ns dóna, contrari al que se'ns imposa, creatiu davant el fatalisme rutinari, és el programa més realista i el desafiament històric més eficaç per als Pobles llatinoamericans; per als seus líders i polítics, per als seus partits i sindicats, per a les Esglésies que vulguin ser latinoamericanament cristianes i per a aquest nou subjecte emergent col·lectiu que és el Moviment Popular.
3. La Dona. Ella, ni menys ni més. Secularment marginada, en gairebé totes les cultures; també, com no, en aquesta masclista Amèrica Llatina que, de per si, és més Màtria que Pàtria Gran, Abia Yala terra verge mare en constant fecunditat.
Les dones, totes les dones també les negres, també, i les índies, també, i les pobres i les utilitzades i les sotmeses s'estan posant d'empeus amb consciència col·lectiva i organitzada, i són, amb molta freqüència, suport i majoria en les diferents esferes del Moviment Popular.
4.La ecologia integral. La comunió harmoniosa amb la Naturalesa, mare i esposa, hàbitat i vehicle. Una ecologia contemplativa al mateix temps que funcional.
Herència ancestral dels Pobles indígenes que tan bé han sabut estimar i respectar la natura, Amèrica Llatina pot i ha de donar al món aquesta lliçó actualíssima de l'ecologia integral. Ni volem la Terra com un museu intocable, ni acceptem la tècnica, la indústria, el mercat com la llei i el futur omnipotents. El primer element essencial per a la nostra ecologia és el propi ésser humà, l'espècie viva més amenaçada d'extinció per l'ambició de la pròpia espècie.